Com a Equip General venim acompanyant un procés molt especial de rehabilitació i reforma dels espais del nostre estimat Manso Escorial, aquesta Casa Vedruna, on totes i tots els qui formem part de la Família ens sentim “a casa”.
El projecte de reestructuració se situa dins un marc més ampli que inclou la nostra memòria des dels orígens, la història i l’espiritualitat. També, oferir espais i temps de formació a Carisma Vedruna.
En aquest procés, ja iniciat des que es va anar somiant i donant forma al projecte, un moment d’especial rellevància i que volem destacar, ha estat el trasllat de l’urna de Santa Joaquina i de les vidrieres del Manso.
Per això, hem demanat a la H. Mabel Burgell, ccv, que juntament amb la comunitat i altres persones, va estar present en aquest esdeveniment, compartir-hi.
Així va transcórrer el trasllat de l’urna de la nostra Joaquima
Els dies 8 i 9 d’aquest mes de maig de l’any 2024 hem viscut al Manso Escorial unes jornades molt particulars. Les ja properes obres de restauració i posada al dia de la nostra casa fundacional, “única” pel seu passat com a habitatge de Joaquina de Vedruna i com a bressol de l’Institut fundat per ella, del qual tantes i tants han format i en formen part des de fa gairebé dos-cents anys, exigien un trasllat delicat: el de les vidrieres de la capella i el de l’urna contenint les restes mortals de la nostra Fundadora.
Les obres esmentades, com sabeu, tenen com a objectiu principal la necessitat de posar el Manso en sintonia amb els nous temps, posant en relleu, en termes i formes actualitzats, la figura, el carisma, l’espiritualitat, el magisteri, el testimoniatge i la obra de Joaquima de Vedruna.
El Manso Escorial de Vic, en tant que matriu i bressol de l’obra universal d’aquesta dona pionera, ha d’oferir als qui el visiten un itinerari el llenguatge i les formes del qual sintonitzin amb el de les noves generacions, de manera que aquest patrimoni únic de la Congregació, sigui un instrument transmissor d’inquietuds i de vida, i no pas un espai merament informatiu, encara que també.
El passat dia 8, doncs, es va procedir a la retirada de les vidrieres de la capella i al seu degut embalatge i emmagatzematge, fins a la seva propera reposició.
I el dia 9, la retirada delicada i acurada de l’urna que conté les restes mortals de Joaquina , tasca a càrrec -com el dia anterior- d’una empresa especialitzada en el trasllat d’obres d’art. Una tasca delicada i treballosa, que va necessitar de tot un matí, davant l’expectació i l’emocionada mirada de les Germanes —i no només Germanes— que hi érem.
A les 3 de la tarda, la preciosa urna quedava dignament dipositada a la petita capella de la casa que, al costat oposat del jardí del Manso, va ser construïda durant el generalat de la Hna. Felisa Aragón (qepd) perquè acollís el Noviciat de Catalunya i que posteriorment va ser residència de l’anomenada “Comunitat Inter” per la procedència intercontinental de les Germanes que la formaven. Aquesta casa acull, des de fa uns mesos, la comunitat del Manso que, abans que Joaquina, ha hagut també de “sortir” de la casa fundacional.
Tingueu per cert que, juntament amb aquesta estimada presència de Joaquima, la comunitat del Manso seguirà sent la mirada, la memòria, el cor i la pregària de tota la família Vedruna davant la nostra comuna Mare, el ressò de la veu del qual ens seguirà dient:
“Jo mai us oblido, no ens separem ni amb l’esperit, ni amb la voluntat, perquè totes esteu als meus braços, i contínuament suplico al Senyor per totes”
(Ep. 96)
AMEN!
