La Família Vedruna a Europa expressa el seu profund agraïment i suport al Papa Francesc en un pronunciament que destaca el seu paper com a autèntic Pastor que guia l’Església amb esperança i profetisme. En el text següent, expressen la connexió especial que senten amb el pontificat de Francesc, reconeixent el seu compromís valuós amb l’obertura, la inclusió i la transformació de l’Església.
“No podem deixar d´optar per l´esperança i el profetisme que Francesc ens porta!”
Com a Família Vedruna a Europa manifestem el nostre agraïment i el nostre suport renovat al Papa Francesc, resoltes a seguir en aquest itinerari d’obertura que ens va proposant.
No podem deixar d’optar per l’esperança i el profetisme que ens porta el Francesc!
En primer lloc, li agraïm que està sent un veritable Pastor que “fa olor d’ovella”, que escolta i atén totes. Acull, escolta, beneeix, ofereix la seva paraula, aixeca la veu per a totes, protegeix. Francisco utilitza el seu caiado de pastor, el seu pontificat, per fer-nos descansar en verdes pastures, guiar-nos a rierols de aigües tranquil·les, donar-nos noves forces i portar-nos per camins rectes (Sl 23,2). Fixant la seva mirada i el seu cor especialment en aquelles que es troben als marges i són descartades. I anomenant sense embuts les causes, personals i col·lectives dels nostres extraviaments de l’evangeli. Perquè no cerca complaure sinó conduir, com a pastor de l’Església, cap a l’evangeli de Jesús a totes i tots sense excepció. És el Papa de totes. El seu és un pontificat de servei, no pas de poder: pels camins de l’evangeli. Ell mateix sap evangeli. I ens està encoratjant a sortir de la nostra zona de confort cap a Jesús i la seva Bona Nova, cap a la fraternitat humana.
Amb aquesta manera de fer, i coneixent la nostra naturalesa humana, no ens estranya que hi hagi una oposició intransigent que, en lloc del diàleg, fa servir la desqualificació de la seva doctrina i acció pastoral. Dins l’Església, mitjançant unes anàlisis aferrades al passat, i un clericalisme revestit de desraons teològiques, espirituals o de fidelitat a la tradició, advocant per la immobilitat en un món en moviment constant que clama per una humanitat més gran. Percebent els canvis per aggiornar l’Església als signes dels temps com a detonants d’una crisi que ens pot portar al caos. I tampoc no ens sorprèn que hagi estat reprovat fora de l’Església per alguns que veuen en perill interessos econòmics o altres interessos espuris. S’hi repeteix la incomprensió i el rebuig que va patir el mateix Jesús i tants autèntics profetes en la història.
El seu servei en el pontificat és profètic i està avivant l’esperança dels qui formem part de l’Església i també d’altres persones allunyades abans. Està donant una esperança viva dins i fora de l´Església. El Papa Francesc encarna l?esperança del Concili Vaticà II, d?una Església oberta, samaritana i misericordiosa.
Agraïm el seu estil senzill i compassiu, amb les seves expressions tan populars i clares, tan agudes usant, com Jesús, la referència a les coses quotidianes amb fondària, tendresa i fermesa. La passió per la inclusió, la caritat per sobre de l’ortodòxia, de la rigidesa o del control. La seva renúncia a alguns privilegis atàvics. La seva tenacitat per l’esclariment de la veritat respecte als abusos de poder de tota mena per eradicar-los i acompanyar les víctimes. La renovació d’estructures a l’Església. El seu diàleg viu amb altres confessions, religions i conviccions. El seu afany que l’Església escolti el crit dels pobres i de la Terra. El seu afany per reunir l’Església, tan plural per fer camí sinodal, caminar juntes. El seu gra de sorra per iniciar la visibilització del rostre femení de Déu a l’Església, en alguns llocs de decisió, com mai no vam veure. I sobretot la seva espiritualitat integral que nodreix tot aquest fer: aquesta amorosa consciència de no estar desconnectats de les altres criatures, de formar amb els altres éssers de l’univers una preciosa comunió universal , […] perquè tot i tots, la humanitat, i el terra, l’aigua, les muntanyes, tot és carícia de Déu” (cf. LS 220 i 84).
Podem dir a Francesc parafrasejant el final d’una poesia: segueix endavant sent senyal de fe i amor. Sembra esperança en una Església que necessita el teu cor, ple de Déu. Alhora que a la nostra Família Vedruna vetllem per encarnar amb la nostra vida aquest vent fresc de vida abundant que ens porta Francesc.
