Gabrielle Muntukwaku: “Necessitem conscienciació massiva per fer caure el sistema de xarxes de tràfic”

Gabrielle Muntukwaku, ccv (primera des de l’esquerra), és la coordinadora del centre Kekeli a Togo que acull nenes, nens i adolescents rescatats del tràfic i la violència sexual. Hem parlat amb ella amb motiu de la seva participació al Fòrum 2023 d’UISG Advocacy, celebrat a Roma els dies 23 i 24 d’octubre, que va reunir religiosos i laics de la xarxa internacional Talitha Kum.

Descriu-nos la realitat del tràfic en el context on viatges.
El fenomen del tràfic i l’explotació econòmica s’han fet visibles avui a
zones urbanes i rurals segons la nostra experiència. Quan considerem l’explotació econòmica, molts nens, majoritàriament noies (aquests nens tenen entre 6 i 18 anys), treballen tot el dia com a criats, venedors ambulants o arreglen els productes que venen els seus tutors/caps als mercats.

Com detecteu les situacions de tràfic? A qui li preocupa?
Pel que fa als casos de nens víctimes de mobilitat interna, els detectem a partir d’una de les nostres activitats de sensibilització dins del mercat o pels carrers del quart districte de la comuna de Lomé que consisteix a dirigir-se als revenedors des del mercat on veiem els nens. davant de les parades venen en comptes d’anar a l’escola o són venedors ambulants que porten la mercaderia al cap i també a través dels nostres beneficiaris que denuncien els casos, líders veïnals, comunitats locals. Per als de tràfic transfronterer, el servei de seguretat, les ONG locals, la comunitat, els directors de prefectura a nivells fronterers. Tothom està preocupat però rebem al centre nens i nenes amb una franja d’edat que oscil·la entre els 6 i els 17 anys que ens remeten institucions i altres persones i comunitats.
D’altra banda, els nens víctimes del tràfic transfronterer ens arriben a través del Ministeri de
acció social i alfabetització a través de la direcció general de protecció de la infància, per
serveis de seguretat fronterera, caps cantonals, comunitats, ONG.)

Quins altres tipus d’esclavitud es produeixen a la teva realitat?
Els tipus d’esclavitud més freqüents són la mobilitat interna, o els nens treballadors que tenen més probabilitats de patir explotació econòmica, i la mobilitat externa, el tràfic transfronterer. Aquests nens treballen més de 12 hores al dia en condicions dures i perilloses per poc o gairebé cap sou.

Quin és el paper de les famílies en aquesta situació? Quins factors fan caure aquestes xarxes de tràfic?
En aquesta pregunta depèn del cas.

La primera: la família pot tenir un paper principal per consentiment o desconeixement per ella mateixa confiant el menor a traficants o a un intermediari, un familiar proper o extensa, una persona vinculada a la família o fins i tot un desconegut per la família.

En el segon cas, la família no pot ser conscient sinó un familiar de la família: tia, oncle, germà gran, germana gran que es presenta com si volgués ajudar a la nena o el nen a evolucionar amb ell/a al poble o a un altre poble. donant-li l’oportunitat d’anar a l’escola o aprendre un ofici, de vendre mentrestant.

També pot ser un intermediari que va parlar amb un contrabandista o traficant abans de recollir el nen del poble. I els pares es queden sense informació. Puc informar que hem rebut molts casos semblants al centre.

Els factors que poden fer caure aquest sistema de xarxes de tràfic són el compromís de l’Estat amb la lluita contra el tràfic mitjançant l’aplicació de la llei, l’aplicació de convenis signats amb els diferents estats veïns i els països d’acollida, el treball sinèrgic de diferents ONG internacionals i actors de la societat civil mitjançant la creació de capacitats, la conscienciació massiva, a través dels mitjans de comunicació (televisió, ràdio nacional, comunitat).

Ens pots descriure el procés que segueixen quan s’incorporen al Kekeli Center (edats, processos seguits, activitats, seguiment, integració, etc.)?
El centre Kekel disposa d’un procediment d’atenció a nens víctimes de tràfic, hi ha dos tipus d’arribada: Els nens que arriben de Gabon són rebuts a l’aeroport internacional de Lomé acompanyats d’una delegació de la direcció general de la protecció de la infància (DGPE), personal de l’OIM. , UNICEF i el Centre KEKELI. Mentre que la de la ruta terrestre procedent dels diferents països de la subregió Nigèria, Benín, Ghana i altres, la DGPE i la DCPJ ens donen la benvinguda i ens remeten els casos. Tots ja vénen amb llençols individuals.
Al centre disposem d’una casa de trànsit on els infants s’allotgen temporalment i reben una atenció integral a través de suport psicològic, socioeducatiu, sanitari i d’integració familiar, educativa i professional.
En definitiva, ofereix als nens un any un entorn adequat en el procés de reconstrucció del seu
la seva vida. A recepció s’obre l’expedient i cada nen és escoltat per la unitat social i
continua amb la recerca familiar amb l’ajuda dels directors de prefectura de la zona d’on prové el menor.

Les activitats que es duen a terme al centre són:
– Desenvolupament del projecte de vida amb l’ajuda del psicòleg des d’on
el nen decideix si continua amb l’educació formal i informal escollint una professió
fer.
– Reinserció familiar de la qual ens beneficiem amb consciència de la comunitat present
del cap del poble, el director de la prefectura, pares i altres notables. El director de la prefectura s’encarrega de trobar un taller d’aprenentatge segons el seu àmbit o l’escola per al futur, si això no és possible la família, el director i nosaltres busquem una família voluntària que pugui acollir el nen durant el període de la seva formació. o formació professional, aquesta seguirà la formació per evitar que l’infant caigui en la mateixa situació a l’inici.
Els seguiments es fan tres cops l’any als que estan dins del país i als que són a la ciutat cada mes des d’on ens desplacem amb l’equip (un educador especialitzat, un psicòleg, un treballador social, un advocat) a l’escola o als llocs d’aprenentatge. i altres, depèn del desenvolupament de cadascú.

Durant les seves estades, el centre els ofereix un espai d’escolta, discussió i desenvolupament. Ofereix grups de discussió amb el psicòleg, xerrades educatives amb el treballador social, i suport socioeducatiu a través de: alfabetització, dansa, educació per a la vida, arts i jocs Passejada amb treballadors socials, educadors, infermeres, advocats cadascun segons el seu àmbit per tal de desenvolupar competències diferents de les activitats domèstiques i comercials a les quals estan acostumats a partir de l’horari establert en el programa del centre.
Tenim diferents activitats entre d’altres: el grup de discussió amb la psicòloga, la
xat des del qual intervenen l’assistència social, l’advocat, la infermera, l’educador, cadascú pel seu compte
domini.

Quines altres famílies o organitzacions religioses treballen amb tu?
Pel que fa al tema del tràfic, som l’única congregació que acull però nosaltres
treballem en una xarxa que reuneix altres estructures que treballen per combatre el tràfic
a nivell nacional que s’anomena Relutet entre:
– Suport a l’educació i a les iniciatives comunitàries (AEIC)
-Associació Humanitària per a la Unió i Educació de la Dona per a l’Autopromoció (AHUEFA).
-Amics per a una nova generació d’infants (ANGE)
– Millora d’Actionbet -Togo (APT)
-Acció Solidària per al Desenvolupament Sostingut a la Base (ASDEB)
-Associació de Dones per al Desenvolupament de la Infància (ASFEEN)
-Associació per a la Salut de Mares, Nounats i Infants. (ASMENE)
-Associació de Dones de la Llum (AFEL)
-Oficina Nacional Catòlica de la Infància (BNCE)
– Carrefour Tiers Monde Togo (CTM-TOGO)
-Cinturó Verd per Autopromoció (CVA)
– Noies joves en dificultats (JFD)
-Joves en Acció per al Desenvolupament Inclusiu (JADI-Togo)
-La coloma
-Moviment d’Acció per a la Renovació Social (MARS)
A nivell subregional tenim la xarxa RAO que agrupa els diferents països que són: Nigèria, Benín, Togo, Ghana, Costa d’Ivori, Burkina, Guinea Bissau, Guinea Conakry, Mali, Níger, Senegal.

A nivell internacional comptem amb el suport econòmic de la Delegació Foral d’Àlaba, les Nacions
Units per l’esclavitud moderna, Solive, Fundació Vic, OIM i Mans Unides.

Ens pots parlar d’aquesta trobada amb Talitha Kum?
Pel que fa al fòrum, tenia com a objectiu una conversa orientada a l’acció i la defensa
promoure i implementar estils de vida sostenibles, pràctiques socials i econòmiques
respectuosos amb les necessitats de les poblacions més vulnerables, i de les comunitats guiades per l’espiritualitat, la solidaritat i la no discriminació. Van ser diversos els ponents que van compartir amb nosaltres les seves experiències professionals, especialment les bones pràctiques amb comunitats a partir de les seves lluites diàries per la justícia.

Què en treus de la teva realitat togolesa d’aquesta trobada?
Aquesta trobada m’ha servit per enfortir el treball en xarxa i de sinergia amb les estructures locals i les institucions estatals que ja estem fent, per no rendir-me a partir de les diferents experiències de bones pràctiques. Fer xarxa més en la prevenció amb més èmfasi en la conscienciació dels mitjans. Crear els tipus de diàlegs amb les comunitats i la societat civil. Tenir més opcions per a la Defensa dels més vulnerables de la societat.