El 21 de setembre se celebra el Dia Internacional de la Pau , data que les Nacions Unides dediquen a commemorar i enfortir els ideals de pau entre totes les nacions i pobles del món.
El 2025, aquesta data va tenir per lema “ Actua ara per un món pacífic ”, per fomentar l’acció personal a nivell local, ja que la pau es construeix entre tots. Així, es van compartir diverses recomanacions d’accions que qualsevol persona pot fer per fomentar la pau al seu entorn:
- Entaular converses sobre la necessitat urgent de promoure l’entesa, la no-violència i el desarmament
- Fer voluntariat en comunitat
- Escoltar veus diferents de la pròpia
- Desafiar el llenguatge discriminatori
- Denunciar l’assetjament
- Verificar fets abans de publicar-los a xarxes socials
El número 37 de la nostra revista de reflexió, Diàleg i Trobada , va tractar aquest mateix tema de candent actualitat, ja que es titulava “La pau, fruit de la justícia ”. Un temps enrere compartim un dels seus articles,
Avui compartim un dels articles de la secció Donant passos . La Germana Begoña Fernández hi escriu des de Colòmbia, i parla d’ una acció clau per construir la pau que està a l’abast de totes les persones: l’abraçada .
L’abraçada, una aportació per a la pau
Es creua amb mi pel carrer del barri un nen petit que, amb un somriure em diu “Adéu, germaneta”. “Adéu, afecte”, li responc i, sorprès em diu: “jo no sóc afecte, sóc Joan Carles”. Em fa riure, però em deixa pensar. Segurament mai no ha sentit a casa aquesta paraula o alguna de semblant. Potser, li han dirigit altres, no gaire boniques, que no les anomeno, però que sovint les sento, unides de vegades a dures advertències com “T’espatllo”, “Et agenollaré”, “Et dono amb la corretja”…. I el pitjor és que no són només amenaces.
Sabem que la pau comença al cor de cadascú i el nen aprèn a casa, a la calor de la família les actituds de pau que el formaran per ser una persona de bé, capaç de sembrar pau al seu voltant. Al nostre entorn, el masclisme i el maltractament infantil són problemes que encara estan lluny de ser superats. De vegades, fins i tot a l’escola, es pot veure el reix (1) sobre la taula de la mestra.
Un sacerdot amic va fer un cop un gest simbòlic. Va demanar que li regalessin els “reixos” que veia penjats a la paret de moltes cases que visitava, en un poble del Chocó. El dia de Nadal, enmig d’un compartir festiu a la plaça, va encendre una petita foguera on va cremar tots els reixos, amb la sorpresa de les mares i la joia dels nens.
Quibdó, la capital del Chocó, on vivim les Germanes, és una ciutat on la violència sembla no tenir fi. Cada dia es rep amb dolor la notícia de l?assassinat d?algun jove. Ja s’ha fet tan habitual, que ni tan sols arriba a ocupar un espai a cap noticiari. Els barris estan dominats per bandes delinqüencials que extorsionen, roben i maten i creen fronteres invisibles que no es poden traspassar sense córrer un perill seriós.
“Estem convençudes que la nostra aportació a la pau passa per la feina amb les famílies “
Els nens, que han viscut l’abandó, la soledat i el maltractament, són captats fàcilment per aquests grups que els utilitzen, primer com a “campaners”, però aviat es veuen en possessió d’una arma que els fa sentir grans, capaços d’enfrontar-se a una societat que els ha negat allò que més necessitaven: la cura, l’afecte i la tendresa.
Per a nosaltres, és especialment dolorós veure joves, que hem conegut des de nens, caure en aquestes xarxes de violència, sent moltes vegades les primeres víctimes. Per això, estem convençudes que la nostra aportació a la pau passa per la feina amb les famílies , tan trencades amb freqüència.
El treball és lent, però a poc a poc, veiem mares que comprenen que la corretja és només per a la cintura i el reix per al foc i que, de genolls, només hem d’estar davant de Déu. S’adonen que no han de replicar amb els nens la manera com els van corregir i que és imprescindible oferir-los la cura, l’acompanyament i l’amor que necessiten per créixer.
El lema de la conferència episcopal per al dia de la família és inspirador: “L’abraçada en família és una aportació a la pau”. Aquesta pau que tant necessitem. Tot i la signatura de pau de l’anterior govern amb la guerrilla més forta, les FARC (2), i de l’esperançador acte públic de petició de perdó d’aquest grup, als supervivents de la massacre de Bojaià (3), encara hi ha molta presència de grups armats que sembren violència, desplaçament i mort a diversos departaments.
“La Paraula de Déu ens dóna llavors de pau, que amb esperança sembrem constantment”
Totes les nostres accions pastorals i educatives van encaminades a assolir aquesta pau al nostre entorn creant consciència contra el fort masclisme regnant i contra el maltractament. La insistència a les homilies del sacerdot, que forma part de l’equip, busquen aconseguir un ambient familiar on els nens se sentin segurs, valorats i estimats per evitar que siguin el reemplaçament dels delinqüents que avui assolen els barris de la ciutat. L’impuls als esports, la música i la recreació busquen crear aficions i interessos que allunyin els nens de l’escola del carrer. S’han creat les escoles de futbol i de música que ofereixen a nens i joves una motivació eficaç.
La Sala de l’Amistat que va crear des de fa anys la Daniela, la missionera italiana que comparteix la nostra vida, ofereix als nens un lloc de recreació i vivència de valors de respecte, col·laboració i alegria. També posa l?accent a substituir el carrer per un espai educatiu. Igualment, la biblioteca busca cultivar i despertar la creativitat dels nens. Obrir-los horitzons nous i ajudar-los a elevar la seva autoestima, superant les llacunes i dificultats d’aprenentatge.
Impulsem un grup de dones que es reuneixen per llegir juntes la Paraula de Déu i il·luminar-hi la seva pròpia realitat familiar i social. Són, cadascuna al seu sector, un exemple, sempre disposades a ajudar tothom. Xopades en la vida i espiritualitat de Joaquima, hi veuen un referent de dona resilient i lliure, model d’esposa i mare. Les visites a les llars , el nostre tracte familiar de veïnes que comparteixen les seves alegries i dificultats, creen vincles afectius que desperten consciència i esperança. Les Eucaristies celebrades als sectors més llunyans del barri , sovint al carrer, són un acostament a veïns allunyats que comencen a participar, a ajudar-se ia formar comunitat.
La Paraula de Déu, reflexionada en la petita comunitat que acompanyem, les catequesis a infants i joves, són llavors de pau, que, amb esperança sembrem constantment , sabent que no podem mirar enrere per veure-les créixer, però segures que no faltarà la pluja de la Gràcia, que, sense saber com, les farà germinar per cent.
Begoña Fernández, ccv
NOTES
1. Rejo : fuet fet amb cuir de vaca
2. FARC : Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, va ser el grup guerriller més fort que va signar la pau amb l’anterior president.
3. Bojayá : Municipi on un cilindre bomba llançat per la guerrilla va ocasionar la mort de més de 90 persones que s’havien refugiat a l’Església del poble.
La revista completa, Diàleg i Trobada , La pau, fruit de la justícia , es pot descarregar al següent enllaç, triant prèviament l’idioma:
El proper número, titulat Rumb al Bicentenari, un recorregut pels nostres 200 anys d’història, serà publicat el novembre del 2025.
