El 24 de febrer, Loli Fernández i Geraldyn Carrero van fer els seus primers vots com a germanes Carmelites de la Caritat Vedruna a la parròquia San Félix, de Villaverde (Madrid, Espanya). Van estar presents joves dels diferents grups Vedruna que han fet camí amb totes dues, germanes de les diferents comunitats de Madrid i de les comunitats que les acolliran en la seva nova etapa, i amics de la Família Vedruna.
La vostra professió de vots ha estat tot un esdeveniment per a tota la Família Vedruna. Com ho heu viscut vosaltres? Amb què us quedeu de tots els missatges que heu rebut?
Després de molt de temps, va arribar el moment que tant estàvem esperant: la nostra primera professió religiosa com Carmelites de la Caritat Vedruna. Ha estat un dia molt especial. Ho hem viscut des del lliurament i sabent que estem complint el voler de Déu per a cadascuna de nosaltres. És un pas més del camí en el seguiment de Jesús. Els nervis estaven a flor de pell, però teníem un cor agraït. Donem moltes gràcies a Déu pel dia que vivim i per haver-ho pogut fer en profunditat.
Vivim una celebració senzilla però plena de símbols de sentit. Teníem a prop la gent que ens vol i se li ha fet possible acompanyar-nos en persona, però també ens arribava molt afecte des de molts llocs i comunitats que aquell dia ens han tingut presents especialment, a la pregària.
Després d’haver fet ja un important camí a la congregació, què roman intacte i què evoluciona d’aquesta primera trucada que us va portar a seguir Jesús pel camí de Joaquima?
Com ja hem dit, aquest és un pas més del camí. Allò que pertany intacte en aquest temps, és l’amor a Jesús, que no canvia, és incondicional; però ens transforma constantment, si el deixem. Aquest amor és el que ens empeny a viure cada dia, juntament amb altres i en la missió a què se’ns envia.
En aquest temps de l’etapa del Noviciat hem crescut molt en coneixement de nosaltres mateixes i aprofundir en la història, les arrels i el present de la Família Vedruna, sabent que Jesús és sempre el centre.
La Vida Religiosa a Europa, en general, i la Vedruna, en particular, es troba en un moment dadaptació a la realitat demogràfica i cultural. Com veieu aquest futur? Quin tipus de missió penseu que us espera, en què es diferencia del que altres germanes Vedruna van fer abans que vosaltres?
Veiem el futur amb molt de realisme, perquè hi ha dificultats, però també amb esperança, perquè també hi ha molts reptes, possibilitats, vida, sabent, a més, que tot no depèn de nosaltres, encara que ens hi posem com si fos així. El Bon Jesús ho anima tot. I volem estar obertes a allò que es va transformant en la Família Vedruna, aquest néixer de nou al que se’ns convida des de l’Últim Capítol General.
Ara som cridades a viure a diferents llocs, sempre en relació i al servei dels qui més necessiten sentir Déu a prop. I en això volem desgastar la vida, el dia a dia.
