La no-violència és el principi que rebutja l’ús de la violència física per aconseguir un canvi social o polític. El 2 d’octubre se celebra el Dia Internacional de la No Violència per l’aniversari del naixement de Mahatma Gandhi, figura fonamental en el desenvolupament i l’aplicació d’aquest concepte.
La no-violència, encara que comparteix molts trets amb el moviment pacifista, no consisteix només en el rebuig a la guerra: és una posició ideològica que denuncia la violència i l’agressió en qualsevol de les seves formes, com a mitjà i com a fi. Es basa en la idea que tot acte violent només genera més violència.
Al Carisma Vedruna, els tres pilars que sostenen la nostra missió estan profundament arrelats en la no violència: educar, guarir, i alliberar . Al llarg i ample del món, Germanes i membres de la Família Vedruna realitzen projectes que comparteixen la mateixa base en el principi de no-violència, i s’emmarquen en la intenció que es recull al nostre Document Capitular, “Néixer de Nou “:
Desitgem que els nostres espais de missió siguin escenaris possibilitadors de trobada en defensa de la vida, on es teixeixin xarxes amb fils de cura i tendresa. Volem abraçar i acollir nenes que viuen en situació de gran vulnerabilitat, al carrer, en orfandat i abandó, víctimes i supervivents de violència i abús sexual, treball infantil i tracta. – NdN, 41
Aquests són alguns dels projectes que s’estan duent a terme a les diferents Províncies en relació a la No Violència:
Xarxa Kawsay a Amèrica: contra el tràfic de persones
Kawsay és una paraula quítxua que vol dir “viu”: per això es va triar per donar nom a aquesta organització que treballa per articular esforços, coordinar i treballar a tot Amèrica contra el tràfic de persones.
La Xarxa Kawsay és una de les comissions permanents de la Conferència de Religioses i Religiosos del Perú (CRP), i pertany a la xarxa internacional Talitha Kum. No treballa com a entitat aïllada, sinó que des de la CLAR ho fa en xarxa amb tots els països d’Amèrica Llatina i el Carib, amb Amèrica del Nord i també amb Observa la Trata, OIM, ACNUR, CHS i altres ONG que treballen en aquest camp .
Com a Congregació, les Germanes Carmelites de la Caritat Vedruna formem part d’aquesta comissió a través de la Germana Isabel Miguélez, que forma part activa de l’equip coordinador al Perú. Allí es treballen diverses dimensions: sensibilització, formació, capacitació, incidència i atenció a víctimes i supervivents.
Un esdeveniment destacat del 2024 ha estat la incorporació a la xarxa de laics i laiques de les congregacions, així com joves de diferents llocs del Perú. Una altra línia de treball impulsada ha estat l’atenció a les víctimes a diversos llocs del país, a través d’aliances amb congregacions. Així es dóna resposta a una necessitat gran, ja que al país l’Estat només atén els menors, i el dia que fan 18 anys són posats al carrer sent, moltes vegades, revictimitzats de nou.
Isabel Miguélez, CCV
Centre Kekeli a Àfrica: protecció i acolliment de víctimes de violència i maltractament
El centre Kekeli, creat el 2006 a Togo per les Germanes Carmelites de la Caritat Vedruna, és un projecte que protegeix nens contra la violència i els abusos sexuals, el tràfic i el maltractament.
El centre ha creat una casa d’acollida per acollir joves dones supervivents d’actes de violència, donar-los estabilitat i oferir seguiment psicològic o mèdic quan es troben en una situació crítica o són abandonades pels seus pares, especialment en casos d’incès.
Les víctimes reben del centre suport i seguiment en profunditat des de diferents punts de vista: mèdic, psicològic, jurídic i educatiu. Quan la situació és favorable, reintegra la nena a la família i l’ajuda a triar el tipus d’inserció educativa o professional que desitja, perquè pugui arribar a ser autònoma.
En la visió d’aquest projecte, la prevenció de la violència i els abusos té un paper clau mitjançant activitats de formació i sensibilització massiva a les escoles, amb els pares i els professors. El centre Kekeli es considera ara un centre de referència per a l’atenció de les joves que han sobreviscut a la violència, així com un centre d’escolta: n’és una prova el reportatge emès recentment en un noticiari local, que es pot veure aquí ( francès).
Lucie-Anne Mulata, CCV
Comissió JPIC a Europa: cuidant la casa comuna
Davant la situació actual de creixent polarització social i eclesial, el repte de viure relacions no violentes és cada vegada més gran i més desafiant. Per això, la cura és un eix fonamental, molt present als projectes d’aquesta comissió. Es manifesta de diverses maneres: la cura d’una mateixa, la cura entre les germanes i la cura de la mare Terra.
La no-violència s’ha d’aplicar també a la casa comuna: hem de tenir present que no podem continuar empobrint la vida de la gent i del planeta per l’explotació irresponsable i egoista dels recursos. Amb aquesta consciència, lactuació no violenta és possible de moltes maneres. És a les nostres mans revertir l’impacte a la natura i preservar així la Mare Terra per a les generacions futures.
Un exemple de l’aplicació d’aquesta perspectiva es troba al lema de les escoles Vedruna, que aquest any és “Cuidar-nos per canviar el món” . En la mateixa línia hi ha el lema triat per la Pastoral Juvenil també per a aquest curs: “Déu cuida de tot”. Aquestes paraules que apareixen a diverses cartes de Santa Joaquina són triades per articular l’actitud que es vol encarnar durant l’any, amb una base molt clara: la cura.
Montse Fenosa, CCV
Acollir i educar a les Filipines: la missió cristiana d’estimar
La promoció de la no-violència no és una tasca fàcil. Però en la recerca de la pau i la no-violència, molts grups organitzats de bon cor han demostrat tenir èxit, com les Germanes Carmelites de la Caritat Vedruna de Filipines i els seus projectes missioners.
Un és la residència per a nens Tahanan Vedruna, a Tagaytay, situada a l’illa de Luzón. Des de fa molts anys, aquesta casa és una llar per a aquells joves, particularment nenes, que han estat abandonats per les famílies immediates. Allí, les Germanes fan possible el creixement físic, social, mental, intel·lectual i espiritual de les nenes, prevenint i contrarestant la violència de les seves famílies d’origen amb cura i acolliment.
A l’illa de Mindanao, l’esperit Vedruna contribueix a l’educació de la comunitat indígena Manobo a Barangay Renibon, a Cotabato del Norte. Com que les famílies camperoles gairebé no tenen ingressos a partir de les seves petites terres, són pocs els nens que poden anar a estudiar. Les Germanes Vedruna, convençudes que el lloc de joventut és l’escola, habiliten i gestionen beques educatives, que cobreixen des del nivell elemental fins a l’universitari, gràcies a la generositat d’amics, famílies i socis de la congregació.
A més, les Germanes han fet construir un dormitori, anomenat Balay Na Panaob o Casa de l’Esperança, per als nens més petits que assisteixen a l’escola primària de Renibon. Això resol el problema de l’accessibilitat a l’escola, ja que per arribar els nens s’havien d’enfrontar a rius, rierols, camins escabrosos i pujar i baixar per les zones muntanyoses escarpades on viuen. En aquesta casa es cobreixen totes les necessitats dels infants perquè creixin sans, feliços i creatius. Amb una germana a càrrec, una treballadora social laica, una mestressa de casa i una cuinera, el benestar dels nens està assegurat.
Weena Salvador Meily Personal
Voluntària de la Fundació Vedruna Incorporated
Marxa de protesta a l’Índia: denunciant les atrocitats contra les dones
En els darrers anys, els crims contra les dones a l’Índia han augmentat de manera preocupant. En concret, les estadístiques de l’Oficina Nacional de Registre de Crims indiquen que sis dones són violades cada dia a la regió de Gujarat. Allí, recentment s’han fet públics els casos de diverses atrocitats comeses contra dones.
En protesta contra aquesta terrible expressió de violència van marxar les nostres Germanes de la comunitat Vedruna a Gujarat. El passat 12 de setembre, moltes de les nostres germanes i pre-novícies es van unir a la concentració silenciosa pels drets i la seguretat de la dona.
La marxa va ser convocada pel St. Xavier’s College, un institut jesuïta d’educació superior amb què la nostra comunitat col·labora des de fa dècades en activitats de parròquia i pastoral juvenil; i la Cèl·lula de Desenvolupament de la Dona Col·legiada del mateix institut.
Un gran nombre d’estudiants, juntament amb el Director, professors i les nostres Germanes i pre-novícies van participar en aquesta concentració, on van caminar en solemne silenci per respecte a les víctimes i supervivents de la violència contra les dones a l’Índia, com es pot apreciar a el següent vídeo .
Roseline Alphonso, CCV
