Victòria Sauret, de la comunitat de Tarragona (Catalunya, Espanya), col·labora amb l’associació que assisteix humanament i espiritualment els marins durant les llargues travesses lluny de casa.
“Una llar lluny de casa per a la gent de mar”. Així es defineix Stella Maris, l’organització internacional de l’Església catòlica que ofereix, a través dels centres Stella Maris, assistència humana i espiritual als marins.
A Tarragona, la germana Victòria Sauret és una de les voluntàries que col·labora amb l’arquebisbat en aquesta pastoral. L’enllaç es va iniciar per mitjà d’un sacerdot carmelita, el pare Beni, que va presentar a la comunitat la seva feina al port. “Ens va parlar d´aquesta bonica acció i no vaig dubtar a col·laborar”, explica Victòria Sauret.
TV3, la televisió de Catalunya, va parlar recentment amb la germana Vedruna per la campanya de Nadal de Stella Maris, en què ella ha confeccionat gorres de llana amb l’objectiu que els mariners poguessin tenir aquests dies un detall. “Allà va el meu granet de sorra, ple d’afecte i de calor que els donaran les meves gorres i les de tantes altres”, afirma.
Ella, a més, reconeix que ha aprofitat aquesta inesperada publicitat per “explicar que aquesta organització catòlica existeix i que val la pena que se sàpiga”.
La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) recordava, en el seu darrer Missatge amb motiu del Dia de la gent del mar, a la festivitat de la Mare de Déu del Carme, que “un 90% del transport de mercaderies a nivell mundial es realitza per mar”.
Es tracta d’un puixant sector econòmic que, tot i això, ha patit un seriós retrocés en precarització en els últims anys. Segons denunciaven els bisbes, l‟explotació il‟incompliment de la normativa laboral són molt freqüents.
El missatge de la CEE demanava prendre més consciència “sobre la vulnerabilitat de la gent de mar, tant pescadors com marins mercants; sobre les necessitats que estan d’assistència i d’ajuda per sortir de l’aïllament que sovint pateixen”. I en particular, demanava “una acollida humana quan arriben a port”.
Recull el guant Victòria Sauret, que ressalta la necessitat de prendre consciència sobre les dures condicions de treball i de vida d’aquests treballadors, invisibles per a la societat, però sense les quals s’aturaria l’economia mundial. “M’ha conscienciat molt, la veritat, fent que em posi a la pell dels que passen dies i dies sense veure els seus ni parlar amb gairebé ningú, sols a la feina”.
