Entre el dimecres 30 d’abril i el dissabte 3 de maig, es va dur a terme a Boca d’Uchire, Estat Anzoátegui, Veneçuela, la XXX Trobada Nacional d’Educadors Vedruna.
Tres dècades de trobades nacionals ja representen un indicador d’èxit molt significatiu en la història de l’educació catòlica al país. Aquest esdeveniment no només destaca la continuïtat i el compromís de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat Vedruna amb l’educació veneçolana , sinó que també posa de manifest la capacitat d’articulació d’objectius, metes i continguts en una Proposta Educativa única, que ha evolucionat des dels seus inicis a Campo Mata, Anzoátegui, fins a la seva consolidació de l’orient veneçolà.
Des de la presentació, la Proposta Educativa Vedruna ha buscat integrar valors, formació integral i un enfocament humanitzador en el procés d’ensenyament-aprenentatge a cadascun dels Centres Educatius de la Xarxa d’Educació Vedruna al país. Les trobades d’educadors s’han anat consolidant malgrat les dificultats i amenaces del context sociopolític i econòmic veneçolà com a oportunitats de creixement per enfortir la identitat de la família Vedruna al país. Literalment s’han convertit en allò professional, vocacional i personal en aquest espai vital que deixa marge per a l’intercanvi d’experiències, la formació contínua i la reflexió sobre les pràctiques educatives. Aquest és un esdeveniment realment transcendent a Amèrica, important doncs a cap de les regions on és present la congregació s’ha donat una cosa similar. Això ressalta la singularitat i rellevància de celebrar tres dècades ininterrompudes de Trobades en el marc regional i local.
La celebració d’aquests 30 anys a Boca d’Uchire, amb la participació de set centres educatius, simbolitza no només un aniversari sinó un esdeveniment substancial, una reafirmació del compromís col·lectiu de la Congregació i la Família Carismàtica Vedruna per una educació que promou el desenvolupament de relacions personalitzadores que van evolucionant enmig d’un ambient profundament individualista cap a subjectes i persones Regnat de Déu, de la fraternitat universal dels Fills de Déu en Jesús el Fill Unigènit del Pare. Aquestes trobades han permès construir una xarxa sòlida entre els educadors i les educadores facilitant el diàleg i la col·laboració al voltant dels desafiaments i oportunitats que enfronta l’educació a Veneçuela avui dia.
A més, les Trobades han estat fonamentals per actualitzar i enriquir la Proposta Educativa Vedruna , adaptant-la a les realitats canviants del nostre context veneçolà a cada comunitat on s’insereixen els nostres Centres. A través de tallers, conferències i dinàmiques de grup, els educadors han pogut compartir bones pràctiques, innovar en les seves metodologies i enfortir la seva vocació com a educadors i la seva passió per transformar el país com a seguidors del Bon Jesús segons el tarannà de Joaquima de Vedruna, amb una alegria contagiosa de la qual beuen les nostres més genuïnes.
Aquestes Trobades recullen un ric llegat que deixen per a les generacions futures, ja que el procés educatiu experimentat en trenta anys està sens dubte marcat amb fites importants en la formació d’aquests educadors que es troben avui més compromesos si és possible, en una educació inclusiva, solidària i transformadora. Aquest compromís transcendeix làmbit acadèmic i es converteix en un motor per al canvi social. L’experiència acumulada en aquestes trobades és un recurs inapreciable que es pot aprofitar per continuar construint una educació humanitzadora que respongui a les necessitats del país.
En conclusió, els 30 anys de Trobades d’Educadors Vedruna a Veneçuela no són simplement una celebració del passat, sinó una invitació a continuar treballant plegats per una educació que inspira, forma i transforma. La història d’aquestes trobades és un testimoni del poder de la subsidiarietat, la col·laboració i el compromís amb una missió educativa que cerca el bé integral de cada estudiant, de cada família, de cada educador que fa vida als nostres Centres. Aquesta educació, més que collir èxits, durant trenta anys ha enfortit el teixit social i cultural de la nostra nació. Avui podem afirmar la fecunditat que ha tingut i té aquesta obra que beu de les arrels de la relació profunda amb el Bon Jesús de Joaquima. Aquesta relació personal converteix cada proïsme en el centre de la seva acció, el converteix en el Jesús i projecta el seu esforç personal i comunitari en totes aquestes llavors d’esperança que segueix escampant de llarg a llarg dels solcs antics i nous a la terra de gràcia que és Veneçuela.
En aquest camí de recerca conjunta, enclavat en un lloc paradisíac, banyat pel mar Carib i amb el xiuxiueig de les palmeres, arribem al dia d’avui, per viure en plenitud aquest número 30, amb el lema: “l’antic ha passat, el nou ha arribat” .
Un objectiu comú ens convoca: participar en la formació com a família Vedruna, rebre i viure un bagatge d’experiències per, posteriorment, compartir-les als nostres centres.
La dinàmica desenvolupada per a aquest gran esdeveniment va ser la de “Congrés”, és a dir, compartir diferents ponències, que abasten la vida i la realitat de la Veneçuela d’avui i que incideixen directament en la realitat de l’educació avui al país, per tal de traçar el perfil de l’educador Vedruna en el context actual i concret.
La ponència de Germana Isabel Miguélez, fundadora d’aquestes trobades i acompanyant de les mateixes per més de 15 anys, va obrir el Congrés amb una exposició senzilla, dinàmica i alhora profunda endinsant-nos, amb la figura d’un arbre, a les arrels Vedruna, aquelles que ens han sostingut, alimentat i enfortit al llarg del temps, amb fer-nos amb el que ens fem, amb les nostres branques que anem podant i amb tot el que necessitem aportar perquè l’arbre continuï amb vida i una vida que no mor perquè està establerta al Bon Jesús , i projectada sempre, sempre… com a do viu: obert al matí.
Al llarg dels 3 dies continuem amb les diferents ponències a càrrec dels centres participants sobre el Paper de la Família Vedruna en la construcció d’un món millor; “Llogarets educatius i l’educador veneçolà”; “Migració veneçolana i l’educació”; “L’educació a les regions veneçolanes” i “El paper de la dona a la societat”. Totes, van ser desenvolupades de manera molt creativa, a través de projeccions, exposicions, estampes humanes, que ens van ajudar a comprendre la realitat que vivim com a país ia projectar-nos cap al futur, sense perdre l’essencial que ens identifica, caracteritza i alimenta.
Una gran riquesa viscuda van ser les oracions , preparades amb anterioritat, inserides en les diferents realitats, que ens van ajudar a concretar i materialitzar la vida quotidiana ia mirar-la amb els peus a terra, des dels ulls de Jesús encarnat, especialment als més vulnerables.
Com estàvem junts, va ser moment propici per llançar l’any del “Bicentenari”, amb el lema “Vedruna en sinodalitat” que ens acompanyarà durant el 2025. Moltes idees i activitats a realitzar, que van ser recollides per plasmar-les al llarg del mateix. Unes activitats locals, altres regionals i alguna de nacional.
No va faltar la festa, l’alegria, els banys, passejades a la platja, danses i balls… característic del nostre ésser veneçolà, que ens ajuden a integrar-nos, confraternitzar ia ser “resilients” al mig del caos i la incertesa que ens toca viure cada dia.
Tornem alegres, amb el cor ple de noms, rialles, cares, dinàmiques, aprenentatges que ens animen a seguir apostant per l’espiritualitat Vedruna que ens unifica com a Centres educatius per consolidar el llegat de Santa Joaquina.
Trina Baix, Família Carismàtica Vedruna, Caracas
María Virginia Martínez, Coordinadora Carmelo Caracas
