Estimada Família Vedruna …
«Totes estàvem embargades per la pena i el plor, i no érem capaços d’entendre el que ens passava: ens semblava gairebé impossible haver de lamentar la separació d’una Mare que tant ens estimava. Els albergats van sentir també molt aquesta pèrdua, perquè per a tots era una veritable Mare: per això van plorar la seva mort amb dolor.» (H. Asunción Vilella, sobre el dia de la mort de Joaquina, el 28 d’agost de 1854).
La fe ens sorprèn i ens porta a descobrir la Vida a la mort: 170 anys després d’aquest dia, Joaquima de Vedruna, aquesta “veritable Mare”, SEGUEIX VIVA en nosaltres i nosaltres, que formem part d’aquesta Família que ella va congregar amb el don que la Ruah Divina li va regalar. Avui seguim amb la torxa a les mans i als cors, caminant cap a un nou naixement, perquè la vida floreixi, especialment en les realitats i situacions on continua sent amenaçada.
Celebrant la seva Pasqua, compartim amb alegria aquest vídeo que recull un moment memorable: el trasllat de l’urna que conté el cos de Joaquima, del Manso Escorial a la casa coneguda com a Casa Inter. Això forma part del projecte de reforma del Manso en preparació al Bicentenari de la Fundació de la nostra Congregació.
Al costat teu, Joaquima, celebrant avui els 170 anys de la teva Pasqua, demanem a la Trinitat, a una sola veu: Fes-nos néixer de nou, de l’aigua i de l’Esperit, del teu Amor Trinitat!
Una abraçada soro-fraternal a totes i tots!
