El dia 6 de novembre la litúrgia celebra els i les màrtirs que van donar la seva vida, a causa de la seva fe en Jesucrist el 1936. Recordem les nou Germanes de l'asil de Cullera, la comunitat en ple; les dotze de la Casa de Misericòrdia de València; tres més a casa dels seus familiars; finalment, la mare general, Polònia Lizarraga, més coneguda pel seu nom de religió com a mare Sacramento, a la txeca de Sant Elies de Barcelona, on es van perpetrar les pitjors tortures imaginables; un escorxador amb forn crematori inclòs. Avui es visita el lloc que correspon a la cripta de la parròquia de Santa Agnès.
El Papa Lleó XIV va dir al Congrés titulat El segle XXI, un nou temps de màrtirs? : “nous testimonis de la fe són assassinats per abús de poder o per organitzacions criminals perquè, com a cristians, s'oposen a les injustícies en nom de l'Evangeli”.
Entre aquests testimonis hi ha la nostra Hna. Felisa Urrutia, assassinada a Cagua, Veneçuela, el 19 de març de 1991, per denunciar injustícies, defensar els marginats i acompanyar especialment les dones que patien el pes del masclisme i l'abandonament.
I segurament a la nostra Família Vedruna tenim màrtirs anònims, veritables testimonis de la fe, dels quals també fem memòria agraïda i celebrem el seu compromís amb l'Evangeli i amb la defensa de la humanitat oprimida.
Davant de tota aquesta violència contra els innocents diem mai més! i s'imposen el perdó i la pau. Si realment som seguidores de Jesús i recordem les seves paraules: és concloent quan diu a Pere que cal perdonar setanta vegades set. És a dir, sempre. A la creu dóna raó de la fragilitat humana: “Pare, perdona'ls, perquè no saben què fan”.
Per al papa Francesc, el perdó és l'oxigen de l'ànima i de la societat, que purifica l'aire contaminat per l'odi. No és opcional; perdonar el proïsme no és una bona acció facultativa, sinó una condició fonamental per al cristià.
El papa Lleó XIV apunta unes claus per al perdó: "És indispensable per a la pau, sense ell no és possible construir una convivència sana; allibera i torna la llum, permet veure el futur amb esperança; no és sinònim de debilitat ni d'oblit, però impedeix que la rancúnia decideixi un futur; és un do que precedeix el don."
Hna. Maria Teresa Llach, ccv
