Acostant-nos i coneixent l’estil de vida de comunitats indígenes

Amb motiu de la celebració del dia Internacional dels Pobles Indígenes, a celebrar-se el 9 d’agost, la família Vedruna a Amèrica comparteix amb les persones de bé un vídeo gravat en algunes comunitats indígenes a Perú, Xile i Brasil.

Preparant aquesta celebració mantinguem contactes amb diverses famílies indígenes. A Xile amb els MAPUCHES, al Brasil amb els XUCURÚS-CARIRIS, ATICUNS i PANKARÁS i a Perú amb els SHIPIBOS.

Conversem amb alguns d’ells sobre el que les seves comunitats poden aportar perquè puguem viure millor i sobre el que demanarien quan se’ls visita. En el vídeo poden escoltar les seves respostes que, sense grans dissertacions, són claus en la vida i comprensió del cosmos i de les relacions que establim.

Sobre el seu estil de vida ens diuen que:

  1. En la seva organització socio-política, tot i que tenen els seus lideratges molt ben definits, procuren prendre les decisions en conjunt, obeeixen a les jerarquies i tenen cura de l’ organització circular.
  2. Respecte a l’ econòmic comparteixen els béns, produeixen per al seu consum i reserven per substituir les mercaderies del que necessiten, sense acumular.
  3. Pel que fa a l’ educació, tenen cura de rescatar i perpetuar la seva cultura, el respecte pels ancestres, seguint les seves orientacions, parlen en la seva pròpia llengua i tenen cura que l’ escolaritat estigui en mans d’ educadors preparats i de la pròpia ètnia.
  4. Per a la salut utilitzen la medicina natural, recol·lecten i processen plantes del seu entorn.
  5. En el religiós, tenen el seu estil de relacionar-se amb els seus déus i protectors. Gran respecte al seu estil propi de mística, als seus balls i festes.

Quan parlen dels missioners o altres religions, demanen respecte i no admeten imposició. Tots els propagadors de la Bona Notícia són benvinguts, sempre que ells no siguin discriminats per les seves creences i la seva manera de relacionar-se amb el transcendent.

Tenen clara la seva missió com a guardians de la natura, dels rius, de les plantes. No formulen la paraula ecologia, però la viuen en profunditat, creient en la “Casa Comuna” en la qual habitem.

En escoltar-los ressona en nosaltres la dinàmica del Projecte de Déu inaugurat en el caminar pel desert sota el lideratge de Moisès i Josué i ratificat per Jesús a l’Evangeli.

Els convidem a visualitzar el vídeo i acostar-nos com Moisès davant la sarsa ardent, amb els peus descalços, el cor ardent i el desig d’escoltar, conèixer, viure i créixer com a pobles que compartim un mateix lloc al cosmos.

De tot això ens queda una pregunta com sona tot això per a la nostra Família Vedruna en la recerca de construcció d’una societat més justa i fraterna?

Equip de Comunicació i Profecia VedrunAmérica