Entre el febrer i l’abril del 2025, les germanes María José Meira (Dedé) i Fatima Borges viatgen en representació de l’Equip General a una part de la Província d’Europa.
A continuació compartim la primera crònica del seu viatge, entre els dies 10 i 24 de febrer de 2025, en què van visitar les comunitats de Roma, Fushe-Mamurras (Albània) i Madrid, Espanya.
Roma, Itàlia
Giardinetti
La visita va començar a Roma, amb la comunitat de Giardinetti, localitzada a la perifèria de Roma, on les nostres germanes acompanyen la pastoral de la Parròquia de la Resurrecció, especialment la catequesi, Càritas, joves, visites als malalts.
Durant la visita, ens va acompanyar la H. Inma Eibe, des de l’Equip Provincial de la Província Vedruna d’Europa.
Comunitat Santa Joaquina, Prati
Aquesta comunitat té com a missió l’ acolliment i l’acompanyament de les Germanes grans i malaltes. Allí vam tenir l’ocasió de participar en la celebració de l’Eucaristia amb el Pare Pablo Pérez, de la Parròquia dels Sants Patrons d’Itàlia, on està situada casa nostra. És religiós del Moviment Apostòlic de Schoenstatt. Tenen una bona relació d’amistat amb les nostres germanes.
Passem temps amb les germanes, amb moments rics de compartir la vida i també de pregar juntes.
Albània
Comunitat de Fushë-Mamurras
Aquesta comunitat de tres germanes té com a missió ser una presència a la regió, especialment a la pastoral de tres comunitats cristianes. Fins fa uns anys tenia una petita escola.
Ens van impressionar els paisatges, la majestuositat dels Balcans, que circumden la ciutat de Fushë-Mamurras. Per això, és una regió molt freda: usen fogons de llenya per escalfar el menjador. Vam poder visitar el centre de la ciutat de Tirana, especialment la Catedral de l´Església Catòlica, religió que professa el 8% de la població albanesa, la Catedral de l´Església Ortodoxa, que compta amb un 7% de la població, i la Mesquita Musulmana, ja que el 46% de la població practica aquesta religió. En aquesta zona hi ha molt bona convivència entre els catòlics i musulmans, ja que participen de les festes els uns dels altres.
Vam veure diversos homenatges a la Mare Teresa de Calcuta, molt popular a Albània, ja que era nativa d’aquest país. Per exemple, l’aeroport porta el seu nom i hi trobem nombroses escultures.
El que ens va cridar latenció a Albània va ser:
- Tastar el menjar albanès en un restaurant amb el nom i la bandera del Brasil. Vam veure que aquest poble valora molt la seva culinària, que és rica i saborosa.
- La paraula “faleminderit shumë”, que significa “moltes gràcies”.
Madrid, Espanya
Casa Santa Joaquina de Carabanchel
Aquesta comunitat, formada per 30 germanes, és una Casa Santa Joaquina, d’acolliment i acompanyament a les germanes grans i/o malaltes. A més d’això, donen suport al servei a la porteria i altres serveis de la seu de la Província Vedruna d’Europa. A més, algunes germanes presten servei de voluntariat a organitzacions socials.
De les cases Santa Joaquina de germanes grans, tant la de Carabanchel com la de Prati, descobrim molta saviesa que dóna els anys viscuts i l’acompanyament molt al dia de la marxa de la Congregació: estan molt connectades, amb un sentit profund de pertinença.
Col·legi Major Vedruna
En primer lloc, participem a la cerimònia de la Segona Renovació de Vots de Rita Aragón, celebrada a l’Església del Col·legi Major el diumenge 16 de febrer.
Ens interessem pel projecte del Col·legi Major, que acompanya les joves amb proximitat, brindant-los un acompanyament integral, que inclou un plantejament davant de la vida, potenciant així un clima propici al discerniment vocacional. Aquí, la comunitat acompanya el servei de gestió del Col·legi Major en diferents serveis, coordina el Centre de Pastoral Juvenil Vedruna, i dues germanes participen del grup musical Ain Karem.
Després vam poder compartir amb les sis germanes de la comunitat i també vam passar temps amb la resta de l’Equip Educatiu del Col·legi Major.
Aquí vam tenir l’oportunitat de tastar el Cuit Madrileny que és un dels plats més representatius de la cuina de Madrid, amb cigrons, verdura, carn i cansalada. Ens va agradar molt! I a totes les comunitats anem provant la varietat d’embotits; tampoc ens han faltat els deliciosos xurros amb xocolata!
Antonio Machado
Aquesta comunitat és una Casa Família. Va ser creada fa 4 anys i té com a missió l’acollida de joves migrants africans que són encaminats per SERCADE , una organització social dels Franciscans Caputxins que atén migrants africans. A casa nostra, els joves tenen una acollida fraterna, un acompanyament.
Es tracta de ser un espai on la proposta del papa Francesc d’“acollir, protegir, promoure i integrar les persones migrants” es faci en el marc d’una comunitat Vedruna. En aquests 4 anys han passat més de 300 joves per la casa. El temps de permanència a casa nostra pot variar de setmanes a mesos, depenent de la situació del jove.
Aquí hi ha dues germanes de forma permanent, una de les quals treballa a l’Associació dels Gitans i és membre d’Ain Karem. Compten amb una intensa i organitzada presència d’altres germanes Vedruna i d’altres Congregacions i persones voluntàries, que assumeixen, en mútua col·laboració, la seva missió treballant en xarxa. Amb elles treballa Karin, voluntària del projecte, que és germana de la Congregació de les Filles de Jesús, i els joves que actualment són a la casa són Abdul, Khadim, Blaise, Madi, Tidiani, Cissé i Mody.
Va ser una gran oportunitat descobrir com n’és de significativa la presència d’Antonio Machado com a espai d’acollida dels joves migrants africans, que senten la casa com a seva, com un espai que és llar on són acollits i es relacionen amb les germanes com la seva família i de part de les germanes la confiança en aquests joves i brindar-los un acompanyament humà, familiar i proper.
Villaverde (Grafit)
Aquesta comunitat de cinc germanes, localitzada en una perifèria de Madrid, té una tasca diversa : una té un treball pastoral a La Cañada i presta servei a la porteria de la Casa Santa Joaquima de Carabanchel; una altra fa classes de suport al Col·legi Vedruna de Carabanchel i com a voluntària en un centre Bon Samarità; una tercera treballa com a infermera a la Casa Santa Joaquima de Carabanchel; després, una altra germana és directora del Col·legi Vedruna de Villaverde; i la darrera coordina el Departament de Pastoral de les Escoles Catòliques d’Espanya; totes actuen a la Parròquia del barri.
Vam tenir l’oportunitat de visitar el Col·legi Vedruna de Villaverde, on tenen al voltant de 300 alumnes, i vam poder conèixer alguns mestres i estudiants.
Comunitat Verge de Gràcia de Sant Llorenç de l’Escorial
Aquí vam tenir el Col·legi La nostra Senyora del Patrocini, que va ser tancat fa alguns anys. Avui tenim la comunitat de Majors amb 23 germanes. Aquesta comunitat té la missió d’acollir i acompanyar germanes grans i/o malaltes.
Gaudim dels murals fets per la H. Ana María Delgado de 93 anys, que ajuden molt la comunitat a mantenir-se al dia amb el caminar de l’Església i de la Congregació; i les vistes dels paisatges dels voltants, que són preciosos!
Aquí vam aprendre dues paraules noves de l’espanyol: “baieta” – drap que serveix per netejar superfícies; “barreño” – Atuell de fang, metall, plàstic, generalment més ample per la boca que per la base.
Pa Beneït
En aquesta comunitat vam estar amb quatre germanes, que s’ocupen de diverses tasques: la secretaria de la Província, voluntariat a la comunitat d’Antonio Machado, o l’acollida de migrants en un pis que està annexat al pis de la comunitat.
Trobada de comunitats
El dia 23 de febrer, ens trobem al saló de la Seu Provincial a Carabanchel amb germanes de totes les comunitats de Madrid i també algunes laiques del grup Segueix-me, de l’Equip Educatiu del Col·legi Major i Eni, religiosa voluntària del projecte de la comunitat Antonio Machado.
La dinàmica va consistir a compartir un moment de pregària i aprofundiment amb el tema “Sinodalitat i Lideratge compartit”, amb la presentació d’un powerpoint, amb moments de silenci orant i de ressonàncies.
L’experiència va ser molt positiva i va tenir bones ressonàncies: la dinàmica seguida i el tema proposat van ser molt valorats i van donar lloc a un diàleg molt ric.
