Entre el febrer i l’abril del 2025, les germanes María José Meira (Dedé) i Fatima Borges viatgen en representació de l’Equip General a una part de la Província d’Europa.
A continuació compartim la cinquena crònica del seu viatge, entre els dies 4 i 14 d’abril del 2025, en què van visitar les comunitats de Llevant: Vinalesa, València, Alcoi, La Unión i Puerto Sagunto.
Vinalesa
Aquí es troba una comunitat completament organitzada per acollir i acompanyar Germanes majors i/o malaltes a la Casa Santa Joaquina . Dues germanes i una infermera laica componen l’equip de coordinació. Totes les activitats de la casa estan directament relacionades amb aquest objectiu; una germana de la comunitat participa a més al consell de la parròquia de Vinalesa.
Visitem també l’ Escola Vedruna de Vinalesa : té 314 alumnes, d’edats entre 3 i 16 anys, dels quals 160 dinen a l’escola. Allà ens trobem amb l’equip directiu de l’Escola Vedruna de Vinalesa: Pilar, directora; Isabel, coordinadora d’estudis; Amparo, coordinadora de primària; Maria Teresa, coordinadora d’ESO; Germán, titular i Begoña, responsable de pastoral. Com que és un col·legi petit de poble, viuen una realitat tranquil·la, encara que, per altra banda, enfronten el desafiament quotidià de l’esgotadora burocràcia exigida de part de l’Estat.
A l’escola desenvolupen diversos projectes de molt valor:
- Les trobades de convivència i activitats dels nens de la 4a de l’ESO amb les germanes grans de la Casa Santa Joaquina, dues vegades a la setmana, en les quals es creen vincles preciosos.
- El projecte solidari amb el treball social de Simalwara, de la Província Vedruna de India.
- El projecte d’apadrinament dels 4t de primària als més petits, que consisteix en un acompanyament proper de la gent gran cap als més petits, generant vincles i, alhora, una responsabilitat de part de la gent gran per ajudar els més petits.
València
Comunitat Salvador Giner – Jérica
Aquesta és una única comunitat amb dues presències d‟inserció en mitjans populars, una urbana a València, al carrer Salvador Giner; i una altra rural a Jèrica. Les set germanes participen en diversos projectes socials i de comunitats cristianes, especialment amb dones, nens i migrants. També algunes germanes participen al cor de la parròquia de Jérica.
A Salvador Giner , estan implicades al Centre Espai Obert , on es desenvolupa un projecte d’intervenció, inclusió i cohesió social a través d’un espai de formació, convivència, participació i acompanyament en desenvolupament personal i procés migratori i d’aprenentatge. També al Bastidor d’Oliva , on vam tenir comunitats durant molts anys, que és un centre d’actuació educativa, social i laboral. Aquest projecte va dirigit a nens, nenes i joves entre sis i disset anys, de baix nivell econòmic, amb problemes de rendiment escolar i dintegració.
A Jèrica , la presència rural, les germanes es dediquen a ser veïnes i assumir voluntariat des de Càritas a:
- Espai de Trobada a la Casa de Càritas.
- Formació a grups de dones.
- Acolliment i acompanyament a persones en situació de vulnerabilitat.
- Acompanyament de persones soles i malaltes a casa seva, i en residència de gent gran.
Comunitat Comte de Trénor
En un habitatge al centre de València, al costat del Col·legi Vedruna Sagrado Corazón , es troba aquesta comunitat de deu germanes, totes majors, però encara amb possibilitats de mobilitat. A més de la cura i acompanyament mutu, també són presents en diverses activitats que poden realitzar: com a voluntariats o servei a la Conferència de Religiosos de València, entre d’altres.
Comunitat de Benimamet
Aquesta és una comunitat d’inserció en una regió perifèrica de València , formada per cinc germanes. Elles són una presència de proximitat i compromís amb la gent del barri i la comunitat cristiana. Destaca el Lloc de Vida – Buscant alternatives , una associació on:
ens hem ajuntat un grup de persones perquè pensem que tots som iguals i encara estem lluny d’aconseguir-ho. On es vol posar un gra de sorra a un món amb més justícia i llibertat. On es creu que la formació i la cultura ens fa cada dia millors .
Alcoi
Aquí la comunitat de germanes està composta per dues germanes grans que són presència viva i actuant a la realitat local. Fan classes d “espanyol a dones migrants; acullen a casa dones amb fills, que són encaminades des d” un treball en xarxa, durant un període que els ajudi a situar-se mentre busquen millor situació per a les seves vides i els seus fills. Com que només són dues germanes, estan vinculades a la Comunitat de Comte Trenor.
També col·laboren amb la Fundació Novaterra , dedicada a acompanyar persones que han trobat múltiples adversitats a la vida, i que necessiten aconseguir i mantenir una feina per tornar a posar-se dempeus i viure amb dignitat. Compartim amb 3 dones de l´equip de coordinació de la Fundació Novaterra de la sucursal d´Alcoi.
A Alcoi també hi ha el Col·legi Vedruna La Presentació , que visitem i on vam conèixer dues laiques de l’equip directiu, diversos professors i professores, i alumnes.
A més, a Alcoi també hi ha una important comunitat del Laicado Vedruna Associat : fan un caminar conjunt amb les germanes, vivint la missió en comunitat, amb coresponsabilitat, escolta i discerniment per atendre necessitats i compartir recursos. Tot i que cada persona estigui en un context diferent, totes estan cridades a fer present Jesús entre els més vulnerables. Des d’aquí assumeixen diversos compromisos al seu entorn, cadascuna des de les seves possibilitats.
La Unió
Aquí també es fa un caminar conjunt entre la comunitat de quatre germanes i les Laiques Vedruna, que desenvolupen juntes diverses activitats en àmbit eclesial i social. Viuen amb il·lusió i responsabilitat ser Familia Vedruna, caminant juntes – germanes i laiques – en un projecte comú de vida i missió. L “objectiu general del Projecte Comunitari és ser una comunitat de persones reunides per Jesús de Natzaret, que volen viure la Bona Nova a l” estil de Joaquima de Vedruna.
També vam poder conèixer Cartagena , on vam tenir comunitat de Germanes durant molts anys i ara roman el Col·legi Vedruna.
Port Sagunt
En aquest lloc, la comunitat de tres germanes és una presència en aquest barri perifèric de Sagunt i també actuen a la pastoral de la parròquia. Vam conèixer el rector del barri, un jove sacerdot colombià.
Trobada de Comunitats del Llevant
El dia 12 d’abril ens vam reunir més de 50 germanes de les comunitats de tota la regió del Llevant , a la Casa Santa Joaquina de Vinalesa.
La dinàmica duta a terme va ser igual a les altres trobades de comunitats ja realitzades en aquesta visita: vam aprofundir en el tema “Sinodalitat i lideratge compartit”, intercalant moments de presentació del contingut, silencis i compartir ressonàncies.
Va ser una experiència rica, amb molta participació i animació del grup. Algunes precioses expressions que van ser compartides:
- “Estem en canvi, dins de la fragilitat que vivim”
- “La sinodalitat l’hem agafat més de debò que la mateixa església”
- “La Congregació està al dia, afrontant la seva pròpia realitat amb valentia”
Alguns aspectes que ens van cridar l’atenció durant aquests dies van ser:
- A la Comunitat Valenciana la llengua local és el valencià , un dialecte del català. Molta gent ho parla i també és ensenyat a les escoles.
- Els fartons mullats a la deliciosa orxata , és una beguda molt típica de la regió de València. Tots dos conformen un dels berenars més habituals a les cases valencianes durant l’estiu, principalment. La beguda és elaborada amb xufa i és tot un símbol de la cultura i la gastronomia valenciana.
- La regió del Llevant té molta claredat , hi ha molta llum per on se’n va; potser això contribueix a fer que la seva gent sol ser alegre i amb un bon humor característic.
- A Alcoi destaquen les festes de Moros i Cristians : el seu origen és del segle XIII, i constitueix part important de la identitat alcoiana. S’hi inclouen la representació de la lluita entre dos bàndols, musulmà i cristià. Són d’Interès Turístic Internacional des del 1980 i Bé d’Interès Cultural Immaterial des del 2019. A la nostra visita la ciutat s’estava preparant per a aquest gran esdeveniment i ja se sentia a l’aire aquest clima de festa.
- També a Alcoi, tenim el Club Esportiu Vedruna , amb una filosofia que promou valors en els quals creiem molt: tots són igual d’importants i dins de la formació integral dels mateixos com a esportistes sempre es tindran en compte les premisses següents:
- Respecte a tots els membres que componen el club ia totes les persones que formen part de la competició
- Respecte a les instal·lacions pròpies i alienes
- Primar la participació per sobre de la competició
- Fomentar en els seus membres valors com la companyonia, l “empatia, l” esportivitat i el joc net
- A la nostra visita a la comunitat del carrer Conde de Trénor, presenciem a la ciutat una gran marxa per l «habitatge. Les cinc reivindicacions que demanaven des de les organitzacions socials eren: “Volem una baixada del 50% dels lloguers, una paralització dels desnonaments de la gent vulnerable, il·legalitzar les empreses de desokupació, tornar als contractes indefinits mentre l” inquilí».
- A La Unión, ciutat minera, existeix la tradició del Nen Jesús Miner . És una imatge de Jesús amb la petita creu, tallada per l’artista Gal Conesa, per a l’Agrupació del Natzarè que, ha estat nomenada ‘Alumne perpetuo’ del col·legi Carmelitas-Vedruna, havent rebut el carnet d’estudiant. El fort significat d’aquesta imatge del Nen Jesús Miner , es relaciona amb el trist record de ser un orfe més de miner, vinculat alhora amb l’objectiu de la nostra arribada a la ciutat:
- “…el 1899 van arribar a La Unió les Germanes Carmelites de la Caritat a fi de proporcionar alberg, alimentació, vestit, instrucció i educació moral i religiosa, als fills orfes de miners de la serra de la Unió” – Nen Jesús Miner “Nen de la Gavia”, Alumne Perpetu del Col·legi
- A la trobada de les comunitats a Vinalesa, vam tenir el gust de tastar la deliciosa i coneguda paella valenciana . El seu origen es remunta al segle XV i XVI a les zones més rurals de València. Aquest plat va néixer per la necessitat dels pagesos de preparar un àpat fàcil amb els ingredients que tenien a mà. Actualment, s «ha convertit en el plat estrella a les llars de València i un dels plats més destacats dins de la gastronomia espanyola. Hi ha dues llegendes del nom d» aquest plat gastronòmic típic, el primer és per la paraula «paella» prové del llatí en concret de «patella» que significa paella. Però altres afirmen que aquesta mateixa prové de la llegenda que un home va preparar una paella per guanyar-se l «afecte de la seva estimada, per la qual cosa va preparar un plat “per a ella”, l» actual paella.
- A la comunitat de Port de Sagunt, vam menjar dos plats típics marroquins: el deliciós “pa pita” o “pa àrab” i el saborós cuscús marroquí amb verdures.
- A Vinalesa vam tenir l’oportunitat de participar del Via Crucis nocturn de la parròquia, pels carrers de la ciutat. Va ser un moment particularment profund: amb quin sentit i actitud de reverència aquell poble anava seguint les estacions! Aquestes no només recordaven el camí recorregut per Jesús, sinó també les realitats on la passió de Jesús segueix en tantes persones i pobles crucificats avui per les situacions de la nostra realitat mundial.
Les altres cròniques de la visita ja estan disponibles:
