Crònica 2 de la visita de l’equip general a la província d’Europa

Entre el febrer i l’abril del 2025, les germanes María José Meira (Dedé) i Fatima Borges viatgen en representació de l’Equip General a una part de la Província d’Europa.

Tot seguit compartim la segona crònica del seu viatge, entre els dies 25 de febrer i 5 de març de 2025, en què van visitar les sis comunitats de Valladolid, Espanya. Va ser allà on van celebrar el dia de la Fundació de la Congregació, el 26 de febrer, i el Dimecres de Cendra.


Celebracions del 26 de febrer

El dia de la Fundació de la Congregació, vam participar a la Missa del Col·legi Ave María amb molts pares, alumnes, professors i germanes, celebrant el 199è aniversari de fundació congregacional. Ens alegrem de contemplar un ambient familiar i proper, molt a l’estil Vedruna.

Trobada de comunitats de Valladolid

En aquesta ciutat es troben les cases de sis comunitats de germanes , amb les quals ens reunim a la Trobada de comunitats el dia 26 de febrer. Van participar al voltant de 50 germanes.

Compartim amb elles el tema de la nostra visita: “Sinodalitat i Lideratge compartit”, amb una dinàmica que va intercalar moments d’exposició, silencis i ressonàncies. Va ser una experiència profunda de revifar l’esperança, des del carisma que ens aplega. A les ressonàncies del grup, ens va eixamplar el cor escoltar paraules com aquestes:

“Des dels inicis vam anar donant respostes a les necessitats de la gent”

“Al llarg del camí hem sabut lluitar amb cada moment històric i hem mantingut la torxa encesa, per això avui no ens podem quedar ancorades en un temps”

Hem pogut constatar el caminar de molts anys fet fins aquí, marcadament d’expansió, en aquesta realitat de Valladolid; i la vida avui, en aquests temps que toquen reducció de forces i de possibilitats, de com el grup continua buscant noves vies, juntament amb el caminar de la Província, mantenint la torxa encesa i comprometent-se amb la Vida, en fidelitat creativa i dinàmica.

Comunitat Jesús i Maria

Aquesta és una comunitat organitzada en funció de la vida de les germanes que, sent grans, poden oferir els seus serveis en feines d’àmbit pastoral o de voluntariat. Estan molt connectades a la realitat mundial, eclesial i de la Congregació, amb profund sentit de pertinença i en comunió orant amb totes aquestes realitats.

Col·legi Jesús i Maria

Aquest va començar el 1867, i va ser el primer col·legi de religioses de Castella i Lleó. Es troba a l’edifici que abans era la casa palatina de la família Vitòria, construïda el 1615, i que és un dels darrers exemples de l’arquitectura domèstica del Renaixement val·lisoletà. Quan l’edifici va ser comprat per la Congregació, aquesta ho va transformar en col·legi. Es respecta molt de l’arquitectura original: es conserven el pati, alguns espais com les cotxeres, i fins i tot un pou!

Visitant l’escola, saludem diverses persones que hi treballen i també alumnes. A més de descobrir les excel·lents instal·lacions del Col·legi, vam poder sentir l’ambient molt acollidor, alegre i ple d’energia dels alumnes jugant a la pista d’esports: s’hi respira un aire Vedruna. Vam veure que efectivament és una “Escola de la cura i de l’abraçada”, com estava escrit a les seves parets.

Entre molts altres projectes desenvolupats per aquest col·legi, i que podem conèixer a la seva pàgina web , destaquem el Projecte Solidari Vedruna : aquest any s’han compromès, en xarxa internacional, amb el Col·legi Vedruna de Modasa a l’Índia, amb l’objectiu d’assolir una vida digna per a les famílies, a través de l’educació dels fills que els ajudi a trobar feines més ben remunerades.

Comunitat La Rondilla

A la nostra comunitat, a més de seguir sent una presència al costat de la gent del barri i també a la parròquia, les germanes acompanyen, des dels seus inicis, dues significatives Associacions:

És una entitat sense ànim de lucre. El seu objectiu fonamental és l’estudi i el coneixement del Barri de la Rondilla en els seus diferents aspectes i necessitats per poder intervenir en la millora de les condicions materials i socials. Una de les nostres germanes hi actua com a assessora d’assumptes legals, a favor de la gent que busca ajuda, que són especialment famílies migrants

Tots els programes i les accions que l’Associació desenvolupa estan dirigits a oferir a les dones un espai de trobada, promoció, participació, reivindicació i solidaritat. També a les nenes i als nens, a les famílies ia la població en general, ja que aporta formació i recursos per aconseguir una societat igualitària, prevenir i actuar contra la Violència envers les Dones, i donar respostes a les necessitats socials emergents, sempre des dels pilars de la Igualtat, la Coeducació i la Corresponsabilitat. Una de les nostres germanes hi participa activament.

Ocells

La comunitat és una presència propera al veïnat, especialment a la gent gran, que són significativa part de la població local. Les germanes col·laboren a la comunitat cristiana del barri i estan en diferents espais de treball: una és mestra nacional en un Institut de la regió; una segona treballa com a infermera en un hospital a Segòvia, on vam tenir durant molts anys comunitat de germanes; la tercera, treballa com a voluntària a Càritas.

Aquesta última també representa la Congregació a la Fundació Red Íncola , on participen moltes germanes de Valladolid. La Xarxa Íncola va ser fundada per diverses congregacions religioses, inclosa la nostra, amb l’objectiu de ser una xarxa que recolza de manera integral les persones en situació vulnerable, en defensa dels seus drets perquè gaudeixin d’una vida digna.

La Cisterniga

La nostra comunitat marca una presència pastoral al costat de la Parròquia Sant Ildefons de La Cistérniga, en col·laboració amb els Pares Pavonians a la parròquia. Aquesta localitat és considerada una ciutat-dormitori, perquè la majoria dels seus habitants treballa a Valladolid.

Les germanes també actuen en serveis de voluntariat i pastorals a la regió: una activitat preciosa per escoltar la gent. El veïnat les coneix i hi veuen persones amb les quals poden confiar els seus problemes i dificultats.

Casa Santa Joaquina

Aquesta és una comunitat que acompanya les germanes grans i/o malaltes. Tenen molt organitzada l’ajuda que necessiten les germanes a tots els àmbits de la vida, buscant sempre un acompanyament integral, a partir de les necessitats de cadascuna i del grup com un tot.

Hi ha una col·laboració mútua entre totes les comunitats de la ciutat al voltant d’aquesta casa: vénen germanes d’aquestes comunitats a prestar serveis voluntaris, de tasques concretes i també presència propera i amorosa a les germanes grans. És una comunitat molt connectada i en comunió orant amb la realitat mundial, eclesial i de la Família Vedruna.

Comunitat Ave María

Aquesta comunitat, també de germanes grans, cuida i acompanya els seus membres en tot allò que necessiten per viure amb sentit la missió; col·laboren també en serveis voluntaris a la Casa Santa Joaquina i al Col·legi Ave María.

Col·legi Ave María

També en aquest col·legi, a més d’una educació explícita a l’estil i en els valors Vedruna, aquest any desenvolupen el Projecte Solidari “Dones construint una nova vida”, de l’Associació de Dones La Rondilla. Aquest enllaç local de xarxa Vedruna ens va semblar molt bonic, que eixampla i genera espais perquè la comunitat educativa pugui conèixer i comprometre’s amb la lluita d’aquesta Associació.


Alguns aspectes que ens han cridat l’atenció durant aquests dies han estat:

  • La nostra presència a tres comunitats d’inserció : amb una llarga trajectòria de ser presència de Vida Religiosa, inserides com unes veïnes més del barri. Resulta increïble com han contribuït i segueixen avui, aportant millores significatives a l’entorn social, a la formació d’una consciència de ciutadania, de dignitat i, sobretot, a la vida de la gent, com a presència d’escolta i acompanyament “en les bones i en les dolentes” com es diu al Perú. Avui, en general, la realitat ha canviat molt en comparació amb la que es van trobar les primeres germanes que van venir a aquests barris: en general, les condicions de vida han millorat. Tot i així, el tema de la migració és una realitat encara molt present, bé com la del poble gitano.
  • A les nostres comunitats hi ha un compromís clar i concret de solidaritat, on germanes, en la mesura de les seves possibilitats i fins on poden assolir, col·laboren en serveis de voluntariat, sigui als nostres dos col·legis, com també en organitzacions eclesials o socials, compromeses amb la vida de la gent, especialment de migrants.
  • En àmbit cultural ens crida l’atenció com el pa és present a la cultura culinària d’aquesta regió i de tot Espanya, amb una increïble varietat de tipus, que acompanya no només per esmorzar, com també el dinar i el sopar. També l’ús de les paraules femella i home per designar “home” i “dona”.

Les altres cròniques de la visita ja estan disponibles: