Entre el febrer i l’abril del 2025, les germanes María José Meira (Dedé) i Fatima Borges viatgen en representació de l’Equip General a una part de la Província d’Europa.
A continuació compartim la segona crònica del seu viatge, entre els dies 18 de març i 3 d’abril del 2025, en què van visitar les comunitats de Villaviciosa, Bilbao (Deusto), Gernika i Bermeo, Vitòria, Pamplona, Sant Sebastià i Saragossa. Durant la visita a les comunitats de Villaviciosa i País Basc, van anar acompanyades per la Gna. Teo Corral.
Villaviciosa
Aquí es troba una comunitat de tres germanes, que són una presència viva al costat del poble i especialment a la comunitat educativa del Col·legi Sant Rafael. En van ser mestres, i de fet, alguns dels professors actuals en van ser els alumnes.
Vam visitar el Col·legi Sant Rafael , on vam estar amb la seva cuinera, Encarna; així com amb Estela, la directora del centre. Ella ens va explicar que tenen 287 alumnes, i que atesa la baixa natalitat de la regió, hi ha molts migrants llatinoamericans i ucraïnesos.
Gaudim de visitar l’ església romànica del poble Amandi , on el rector Don Carles Capellà ens va ensenyar, de manera detallada i molt apassionada, la bellesa d’aquest temple romànic, del primer terç del segle XIII, que es considera una de les mostres més notables del Romànic Asturià. També ens va impressionar l´església de l´Oliva, que mostra la transició de l´estil romànic al gòtic.
Bilbao (Deusto)
A Bilbao la comunitat està organitzada en dues presències . D’una banda, aquí hi ha quatre germanes grans, que es dediquen a treballs voluntaris en la mesura de les seves possibilitats; de l’altra, a l’apartament just al costat del de les primeres, hi ha dues germanes més joves que coordinen un projecte d’acollida de dones migrants que estan en situació de legalització dels seus papers i de recerca de feina i d’habitatge.
Aquest projecte col·labora amb l’ associació Lagun Artean , que significa Entre amics, i està vinculada amb Càritas. Les dones són encaminades per l’associació cap a casa de la nostra comunitat, on són acollides, juntament amb els seus fills. En aquest moment hi ha quatre dones i dos nens, que vénen del Marroc, el Camerun i el Paraguai.
Durant la nostra visita, també vam tenir l’oportunitat de conèixer el museu Guggenheim, que ens va impressionar per la seva arquitectura i exposicions.
També visitem el Col·legi La nostra Senyora del Carme.
Gernika i Bermeo
Aquí es troben nou germanes de tres comunitats, dues de Gernika i una de Bermeo , que fan un caminar conjunt amb trobades periòdiques de compartir, formació, recessos i altres. Totes tres comunitats són d’inserció a barris populars. Estan compromeses en el caminar local , on estan inserides. A més de les diverses activitats que assumeixen, una de les germanes és a l’equip directiu de la Fundació Vedruna Educación.
Vitòria
Comunitat Casa Santa Joaquina
Aquesta és una comunitat que acompanya germanes grans i/o malaltes , que actualment són 32. Està organitzada amb les germanes que les acompanyen, juntament amb infermeres i cuidadores, en totes les seves necessitats, cercant integrar totes les dimensions de la vida, perquè puguin viure serenament i amb sentit de missió, aquesta etapa de les seves vides. També presten serveis voluntaris ia la parròquia, segons les seves possibilitats.
Col·legi Nen Jesús
Aquest és un col·legi amb una mitjana de 700 alumnes. Enfronten el repte de mantenir l’ esperança amb relació al futur, mantenint el foc del carisma, dins d’un context marcat per la baixa natalitat i l’anomenada “escolarització recent”: són els alumnes migrants que vénen d’altres països, són inclosos a les aules i cal inserir-los en el procés, havent-hi molta diferència de la base que porten dels seus llocs d’origen. Els migrants són, en general, sud-americans, africans, xinesos i pakistanesos.
Vam estar amb Darío, el director; Mikel, el coordinador de pastoral; i Mireya, coordinadora de primària del Col·legi.
Col·legi Sagrat Cor
En aquest centre, que té al voltant de 1300 alumnes, vam estar amb Nieves i Itziar de l’Equip Directiu del Col·legi Sagrat Cor. campaments fins a 10 dies i altres activitats durant l’any escolar.
Comunitat d’Estíbaliz
Vam estar amb les vuit germanes de la Comunitat d’Estíbaliz, de les quals cinc són grans. Aquesta comunitat s’organitza a partir de la cura i l’acompanyament d’aquestes germanes. Les tres més joves es divideixen en feines d’atenció a la gent gran ia les germanes de les altres comunitats. També presten, en la mesura del possible, algun servei a la parròquia i de voluntariat .
Comunitat d’Abetxuko
Compartim amb les germanes de la Comunitat d’Abetxuko i les coordinadores dels tallers de Càritas. Aquesta és una comunitat d’inserció, amb quatre germanes que són presents a diverses plataformes de servei voluntari , especialment Càritas, ia la parròquia del barri.
Comunitat Santa Llúcia
Aquesta és una comunitat les sis germanes de la qual assumeixen un ampli ventall de tasques , des de la participació d’una a l’Equip de Publicacions d’àmbit general de la Congregació; una altra és part de l’equip directiu de l’ONG Solive; i una altra s’encarrega de la secretaria de la zona A. Les germanes també presten serveis pastorals a la parròquia local i en voluntariats; així com també col·laboren activament ajudant les germanes malaltes de la Casa Santa Joaquina i d’altres comunitats on sigui necessari.
Solive: Associació Solidaritat Vedruna
Durant els nostres dies a Vitòria, vam tenir l’oportunitat de visitar la seu de l’associació a Vitòria. Aquesta és una ONG que treballa per generar vincles que facilitin la sensibilització mútua entre els pobles del món i la participació activa en la transformació de la realitat cap a societats basades en els drets humans i el creixement integral de les persones.
Pamplona: Comunitat La Txantrea
En aquesta comunitat d?inserció, tres germanes viuen en una zona perifèrica de Pamplona. Es dediquen a ser una presència marcada a la vida de la parròquia i del barri . S’impliquen en formació en la fe, amb diferents cursos de formació, en processos que inclouen recessos espirituals, a més de l’aprofundiment sistemàtic de la fe cristiana.
Sant Sebastià: Comunitat de Larratxo
En aquest barri de la perifèria de Sant Sebastià hi ha tres germanes en una comunitat d’inserció. Totes assumeixen una forta presència a la vida parroquial i d’acompanyament social del barri. Una de les germanes presta servei setmanal a l’equip de coordinació de la Casa Santa Joaquina a Vitòria. Estan involucrades i compromeses amb el caminar de les dones a l’Església, especialment al grup Revolta de les Dones.
Saragossa: Comunitat de l’Almozara
Aquesta també és una comunitat dinserció en un barri popular perifèric de Saragossa. Aquí es troben deu germanes, sent diverses més grans. Fan camí conjunt amb la Comunitat del Laïcat Vedruna Associat. Aquest caminar inclou un projecte que es va fent cada cop més comunitari, en el qual assumeixen moments comunitaris de formació, aprofundir i compartir conjunts; d’oració i de celebració de la fe i d’anar assumint compromisos de missió. És un camí assumit per tot el grup, que els està donant molt de sentit de missió, des del carisma que ens fa iguals en la pertinença que ens agermana.
Trobada de comunitats
Hem celebrat la Trobada de les Comunitats reunint germanes de totes les comunitats d’aquesta regió. Hi han participat més de 50 germanes. Com a les altres tres trobades de comunitats (Madrid, Valladolid i Lleó), compartim amb les germanes el tema “Sinodalitat i Lideratge compartit”, amb moments de presentació, altres de silenci i dos moments forts de ressonància.
L’experiència va ser bona, hi va haver aportacions significatives que ens ajuden a confirmar el camí ia ampliar la mirada. Ens van ressonar expressions com aquestes:
- El Carisma Vedruna és viu i ens convida avui a aportar especialment en allò petit, en allò quotidià
- Portem molt de soroll, per això necessitem el silenci interior
- Des d’on estem, fer allò que podem
- Com estic vivint això a la meva vida?
- La sinodalitat és un camí a fer
- Toca molt el complex i importantíssim tema de la sostenibilitat
- Com és important una informació clara i transparent!
Algunes particularitats que ens han cridat l’atenció han estat:
- A Villaviciosa:
- La bonica tradició de cultiu de pomes, amb figures de la fruita al terra de molts carrers i places de la ciutat i un monument a la poma en una de les places centrals. I la producció de sidra, amb la famosa marca “La gaitera, coneguda al món sencer”. És un dels orgulls del poble.
- La “Plaça Coberta”, on hi ha molts esdeveniments de la ciutat. Molt creatiu!
- A Deusto, Bilbao:
- L’experiència de la Comunitat de germanes organitzada en dues presències, una d’elles és un espai d’acollida a dones migrants amb els nens, que estan en situació de legalització dels seus papers. És preciosa la col·laboració i el suport efectiu i afectiu de les germanes de l’altra presència!
- La grandiositat del Museu Guggenheim, sigui en conjunt arquitectònic, sigui en l’exposició “La matèria del temps”, de Richard Serra. Impressionant!
- A Vitòria
- Cercle Urdaibai: el valuós camí conjunt, ja de diversos anys, viscut per aquest grup de 3 comunitats, cosa que els possibilita fer processos de discerniment i fer passos com a grup.
- Llengua eusquera: és molt present al País Basc, no només entre grans, sinó també a les escoles i entre la gent jove.
- La coordinació de la Casa Santa Joaquima, portada per un equip de tres germanes, amb dues germanes de fora de Vitòria. A més de ser una col·laboració molt concreta d’aquestes dues comunitats de diferents ciutats, és una experiència efectiva de treball en equip que garanteix la cura i l’acompanyament de les germanes de la Comunitat.
- La bellíssima col·laboració de les comunitats de Vitòria en relació amb les germanes malaltes. Es desvetllen totes en la cura i l’acompanyament, sigui en treballs permanents, sigui en ajudes puntuals quan una germana està ingressada.
- Participar de la missa i del funeral de l’H. Ana María Seguin, que va morir a la Casa Santa Joaquina els dies que vam visitar aquesta comunitat: amb quin amor i cura la comunitat la va acompanyar en els seus moments finals i amb quina amistat i mutu acompanyament ho van viure tot juntament amb els familiars d’aquesta germana. Això ens va donar la dimensió de la fondària de ser Família Vedruna en tots els moments, incloent-hi aquests d’experiència pasqual.
- Conèixer el Santuari de la Mare de Déu d’Estíbaliz ens va acostar a la volguda devoció del poble alabès a aquesta advocació de la Mare de Déu. Un Santuari la bellesa del qual resplendeix en l’austeritat del romànic i l’exuberància i senzillesa de la naturalesa del seu entorn. Un passeig inoblidable!
- A Sant Sebastià:
- La bellesa de la Peine del Vent, conjunt d’escultures d’Eduardo Chillida, un lloc on es troben muntanyes i mar, generant fortes ones i ell xiular del vent entre les roques. Un impressionant espectacle de la natura!
Les altres cròniques de la visita ja estan disponibles:
