Entre l’octubre del 2025 i el gener del 2026, les germanes María Teresa Cuervo i Maggie D’Costa realitzen la visita de l’Equip General a diversos països de la Província de Vedrunamèrica.
Aquesta és la primera crònica de la seva visita, entre els dies 3 al 16 de novembre de 2025, en què van compartir amb les 17 germanes que formen les dues comunitats Vedruna d’Argentina: a Merlo, als afores de Buenos Aires, ia Suipacha, a 120 km de la capital.
Vam poder compartir en diversos moments la paraula de Déu en comunitat: una experiència que sempre ens enforteix a totes. Els diàlegs comunitaris i trobades informals amb els veïns en passejar el barri ens van ajudar a conèixer la relació i l’afecte mutu tant de les germanes com dels veïns. També vam ser-hi presents durant la celebració de la festa de la tradició: va ser un bell moment de compartir en el relax, amb informalitat, broma, vam gaudir d’un deliciós rostit argentí, al voltant de la graella, menjar típic d’aquesta nació.
Comunitat de Merlo
En aquesta comunitat, les germanes participen en l’animació de la comunitat cristiana a les diferents capelles de la zona, que són un total d’11. També col·laboren amb l’atenció de la farmàcia popular, rebent els medicaments i distribuint-los d’acord amb les necessitats, a més a més, prestar el servei de prendre la tensió i mesurar la glucosa.
El fet de caminar pel barri, visitar les famílies, estar atentes als qui tenen malalts és un gest que percebem que els veïns agraeixen moltíssim.
Un espai bonic que també tenen cura són els dies en què comparteixen la Paraula de Déu amb les persones que volen fer-ho, apropant-se a la casa.
Una de les germanes és voluntària a la casa de Bondad a Ayacucho, BA és un lloc on persones en situacions molt difícils i gairebé sempre en estat terminal de vida moriran allà. L’acompanyament que té per a aquest trànsit és molt humanitzador.
Comunitat de Suipatxa
En aquesta comunitat hi ha la comunitat de germanes grans o malaltes. A més, alguna de les germanes surt a visitar les famílies del sector, especialment els malalts o persones que es troben soles. Les germanes es fan presents especialment en situacions de dolor o patiment de les famílies, així com algun esdeveniment de celebració. La presència esporàdica, a l’escola per a certes celebracions, és una altra manera d’apropar-nos als docents i estudiants que sempre reclamen i enyoren la nostra presència.
Aquí la població té un record viu i un afecte especial per Leonor Maturana, una de les primeres germanes Vedruna a arribar a Argentina el 1913. La recorden pel seu sentit missioner, proximitat al poble, educadora, consellera entre altres coses…
També és molt nomenada i recordada la germana Trinidad Vicandi, sempre atenta a les necessitats del poble, de seguida va percebre la manca d’atenció als ancians i va fundar un ancianat que encara funciona. També es va adonar que a l’hospital els treballadors no tenien vacances, així que ella mateixa organitzava per a ells dos o tres dies de descans, buscant els recursos creativament per a aquesta activitat. Era molt comú veure-la pel poble pedalant el tricicle, recollint donacions.
Equips d’animació dels centres educatius Vedruna
A Argentina, comptem amb quatre col·legis. Tinguérem l’oportunitat de trobar-nos amb els equips d’animació de la vida d’aquests centres.
Cadascun ens va compartir la situació actual del col·legi, el tipus d’estudiant que estan formant, visionant el futur de nois en una realitat que els espera amb moltes necessitats i exigència de donar respostes amb creativitat i decisió. El repte no és fàcil, però han apostat per això.
És important notar que les notes característiques de les quatre escoles estan: formar estudiants, solidaris, atents a la realitat, amb possibilitats de donar resposta des del Carisma i l’evangeli, amb una experiència d’inclusió, capaces d’establir relacions amb altres, és a dir, tenint en compte els elements de la Proposta Educativa Vedruna.
En aquesta dinàmica els pares de família es van integrant, uns més que altres, però l’esforç i l’esforç és que la majoria s’impliqui en els processos educatius-formatius que el Col·legi ofereix. També captem la necessitat que té els docents de ser formats a Carisma Vedruna.
Ens va alegrar l’entusiasme que es viu a les escoles, per a la celebració del bicentenari, expressat en les diverses activitats que estan realitzant. A Vedrunamèrica la seu de la celebració és Suipacha i ho faran el 28 de febrer. Des de ja s’estan preparant i estan amb un desplegament logístic per implicar les escoles del continent.
Assemblea a Suipatxa
En aquesta trobada van participar totes les germanes del país, al voltant del tema “Sinodalitat i lideratge compartit”.
Algunes de les ressonàncies de les participants van ser:
- Sempre que ens reunim amb les germanes de l’Equip General sentim que tenen do d’animar, s’enforteix el nostre sentit de pertinença.
- Els temes tractats van ser molt interessants i hi va haver una gran disposició per escoltar.
- La jornada va ser intensa però suportable; ens va deixar molt material per reflexionar i portar a la vida.
- Les reunions en comunitat ens van preparar bé i van permetre aprofundir-hi.
- Estar-hi tot el grup reunit fa sentir la presència de l’Esperit.
- Han estat dies molt rics: les reunions a cada comunitat ens van convidar a ser feliços, a viure amb alegria ia transmetre-la als altres.
- El treball del dia va ser pràctic i actual, unint el document Capitular Néixer de Nou, la Paraula de Déu i la paraula de Joaquima. Hi va haver molta participació i la trobada no es va fer pesada.
- El tema de la diversitat va ser molt enriquidor: ens ajuda a créixer. També va ser valuós compartir en els grups i en el plenari.
- Al plenari es va valorar moltíssim la participació en els diferents temes a tractar que se li ha donat al grup en aquesta última etapa, van manifestar la seva alegria pel discerniment conjunt per a la presa de decisions i la capacitat d’arribar a consensos i acceptar amb serenitat les diferències
Ens ha cridat l’atenció…
Una cosa curiosa per a nosaltres és la quantitat de fleques que hi ha i la diversitat de productes que ofereixen: factures, mitja llunes, o empanades. Normalment arribar a un lloc és asseure’s a assaborir un cafè i una mitja lluna. El formatge no pot faltar a les receptes culinàries.
La pampa argentina és preciosa i encara més amb la quantitat de bestiar boví que pastureja grans extensions de terra o els sembrats de blat, melca i blat de moro. És mirar l’horitzó i no trobar-ne el final.
La gent és molt amable i respectuosa. El seu tonillo i accent argentí en parlar és cridaner, amb la pronunciació particular de la ll oi, i l’ús del “vos”.
Aquesta és la segona crònica daquesta visita. Ja podeu llegir els altres relats d’aquest viatge:
