Entre el novembre del 2024 i el gener del 2025, les germanes María Teresa Cuervo i María José Meira (Dedé) visiten en representació de l’Equip General a la Província d’Àfrica.
Tot seguit compartim la segona crònica del seu viatge, entre els dies 11 i 25 de novembre.
Segona parada: Gabon
Libreville
Viatgem de nit des de Bata en direcció a Libreville, capital de Gabon. Durant tots aquests viatges ens acompanya l’Equip Provincial d’Àfrica: les germanes Marguerite Mbima, Pascaline Kikula i Marguerite Bwandala.
Ben arribades a Libreville , visitem la casa de la comunitat, que se situa a la zona perifèrica de la ciutat. Allí ens va cridar l’atenció la bellesa de les seves flors, la frondositat del jardí, i el sistema d’emmagatzematge d’aigua, ja que, encara que hi ha servei d’abastament d’aigua a la ciutat, hi ha serioses dificultats per tenir-la a les aixetes, per això la població ha de buscar mitjans per obtenir-la, com ara comprar un carro cisterna i recollir l’aigua de la pluja.
El 13 de novembre visitem l’ associació Arc-en-Ciel : un centre dedicat a la protecció dels nens en situació vulnerable, amb activitats multidisciplinàries per a ells. Actualment, acull 25 nenes, nens i adolescents, i hi treballa un equip de 28 persones. Entre elles, diverses de les nostres germanes: Julienne en la direcció, Rita en el projecte de menors en conflicte amb la llei, i les germanes Odette i Amelie com a educadores socials.
Vam visitar totes les sales i instal·lacions del centre, els nens del centre ens van regalar una presentació artística, i vam passar-hi temps. Mariate va parlar a tots de Santa Joaquina, compartint-los com ella també va estar en una casa d’acollida de nenes i nens com Arc-en-Ciel, i que per això avui som aquí.
Acabem el dia participant del moment d’adoració al Santíssim a l’església de la parròquia, a tocar de la casa de la comunitat. També gaudim de compartir la fe amb la comunitat: les germanes estan involucrades a la pastoral de la parròquia, acompanyant algunes activitats pastorals, especialment amb els joves.
Així complim amb el propòsit de la nostra visita: apropar-nos a la realitat de la Província d’Àfrica , coneixent i compartint la vida, en actitud de reverència i escolta, intercanviant mirades i visions en clau de sinodalitat, lideratge compartit i canvi d’estructures que afavoreixin la vida en missió. Apropar-nos a realitats per prendre contacte amb el procés de recreació del Carisma Vedruna.
Durant els dies que vam passar a Libreville, algunes coses que ens van resultar cridaneres van ser:
- Com a Guinea Equatorial, també a Libreville hi ha diversos grups de cor amb dones, que canten de forma preciosa els cants de la missa.
- Escoltar amb sorpresa, ja que és nou per a nosaltres, els processos de compromís duna parella. Consisteixen, primer, en el lliurament del dot a la família de la núvia, i amb part d’aquests diners comprar el vestit per a tots els convidats; segon, el matrimoni civil; i, en tercer lloc, el matrimoni per l’església.
- Hi ha molts estrangers de països veïns que, segons ens van dir, han vingut principalment en els temps que es va descobrir petroli al Gabon. Així com molts francesos, que són els que exploten els recursos naturals, i també xinesos.
- En els darrers anys, a Arc-en-Ciel predominen situacions de vulnerabilitat amb nenes , més que amb nens.
Moanda
El 16 de novembre vam viatjar amb avió des de Libreville a Moanda, on vam ser molt ben rebudes per dues germanes de la comunitat i dos sacerdots amics a l’aeroport. Ens van portar a la casa de la comunitat , situada al costat de l’església, i davant d’un bell paisatge.
L’endemà al matí, diumenge 17 de novembre, assistim a l’Eucaristia a l’ Església de la Parròquia Beat Daniel Brottier. Allí, davant del cant del cor, moltes famílies de la comunitat es van reunir per celebrar l’Eucaristia, on van estar presents també els nous catequistes, acollits, beneïts i enviats per la comunitat, com també els nens, mares i pares de la catequesi . Ens fixem en les ofrenes: a més del pa i el vi, una família va portar el seu nen nascut recentment per presentar-lo, i regals de la terra o altres per oferir.
L’endemà, dilluns 18 de novembre, ens dirigim a la propietat on va ser construït un centre per acollir orfes , els organitzadors dels quals demanen a la Congregació assumir aquesta obra.
Dimarts assistim a l’ Eucaristia a la parròquia Beat Daniel Brottier, on vam conèixer el costum de saludar-se després de la missa fora de l’església.
D’aquí vam anar a la Parròquia Santo Domingo de Moanda, on hi ha el Dispensari Santo Domingo , que és de l’església i es manté gràcies a Càritas i altres ajudes. Aquí treballa la nostra germana Joceline, infermera, i ajuda a atendre les persones que no poden accedir a l’hospital de la ciutat. Després ens apropem al despatx de Servei Social , el lloc on treballa la germana Florence Momo amb l’Estat.
Vam conèixer persones amigues de la comunitat , com Flor, una laica molt lligada a la comunitat Vedruna;
De Moanda, ens va cridar l’atenció que:
- El francès és la llengua més parlada al carrer. Les llengües locals solen ser parlades més a nivell domèstic.
- Les dones han nascut per ser mares i no s’entén cap altra opció de vida. Com a dada particular, hi ha força vocacions religioses masculines i amb prou feines hi ha vocacions femenines.
- Ens va copejar força el cor saber d’una dona que el poble la va matar perquè no tenia home i no tenia fills, per la qual cosa la consideraven una bruixa . Una esperança que encoratja aquesta trista realitat, ens va explicar un sacerdot togolès, és que per primera vegada el tema de la bruixeria està sent tractat a la Constitució del país.
El dijous 21, vam viatjar de Moanda a Franceville per carretera, apreciant els paisatges de grans extensions de cultiu de canya de sucre, per viatjar amb avió de tornada a Libreville, on celebrem l’Assemblea Provincial amb les comunitats de tres països.
Assemblea Provincial
Els dies 23, 24 i 25 de novembre, va tenir lloc a Libreville l’ Assemblea Provincial amb tres països: Gabon, Guinea Equatorial i Togo. Es va celebrar en una sala amb àmplies finestres i un gran jardí on hi havia grans arbres i boniques flors, i que va ser especialment ambientada per a l’ocasió.
La germana Maggie Mbima va dedicar unes paraules inicials , abans de l’oració inicial, que va ser motivada amb els símbols de la llum, la Paraula, les sandàlies i el bastó per continuar la marxa.
Durant aquests dies es van fer dinàmiques de grup, dinàmica de la paraula i exercicis d’aprofundiment al Document Capitular, Néixer de Nou. Es van treballar els temes de la sinodalitat i el lideratge compartit.
