Entre el novembre del 2024 i el gener del 2025, les germanes María Teresa Cuervo i María José Meira (Dedé) viatgen en representació de l’Equip General a la Província d’Àfrica.
Tot seguit compartim la crònica del seu viatge, entre els dies 25 de novembre i 2 de desembre.
Tercera parada: Togo
Lomé
El dilluns 25 de novembre viatgem des de Gabon a Togo. Allí ens apropem a la realitat de Lomé, la seva capital, coneixent i compartint la vida, en actitud de reverència i escolta, intercanviant mirades i visions en clau de sinodalitat i de lideratge compartit. També va ser una oportunitat de prendre contacte amb el procés de recreació del Carisma Vedruna en aquesta realitat.
La nostra comunitat està ubicada literalment dins del mercat del barri Hanoukopé , zona perifèrica i considerada marginal a la ciutat de Lomé.
La missió primera és acompanyar i gestionar el Centre Kekeli de protecció infantil. És una obra de la Congregació que, des del novembre del 2006, acompanya els nens i nenes víctimes de violència i abusos sexuals a Togo, així com els nens treballadors de Lomé, oferint-los els mitjans per rehabilitar-se i desenvolupar-se plenament.
Els seus objectius, en concret, són:
- Enfortir la prevenció de tot tipus d’abús/maltractament infantil, especialment les pitjors formes de treball infantil i violència sexual i abús infantil entre la població infantil i adulta de Togo.
- Oferir atenció i suport integral a les nenes víctimes de violència i abús sexual a la comuna de Lomé i les regions marítimes, nens treballadors i/o víctimes de mobilitat al mercat de Hanoukopé, nenes víctimes de tràfic transfronterer i nenes en risc.
- Enfortir les aliances tècniques, financeres i socials, la participació en xarxes per a accions dincidència en col·laboració amb altres institucions governamentals i no governamentals, així com la visibilitat del Centre.
A la nostra visita, vam conèixer tots els seus espais, vam conversar amb les persones que hi treballen, i vam ser rebudes per un alegre ball de benvinguda de les mares que ajuden al centre.
Durant els dies a Lomé, passem temps amb la nostra comunitat de germanes : Gabrielle Muntukwaku, Sylvie Kibikula, Lucie-Anne Mulata i Hermine Mutshili. Dues, Hermine i Sylvie, estan cursant estudis universitaris, en educació especialitzada i en servei social, respectivament. També compartim amb les tres joves que estan fent l’etapa de Mutu Coneixement a la comunitat : Eleanor, Colette i Anne Marie.
Ens va omplir d’alegria participar en la celebració dels vots perpetus de la H. Agnes Agbegnigan : és la primera germana togolesa de la Congregació. La seva família també hi va assistir: els seus pares des del seu poble Atakpamé i les seves germanes i germans que viuen a Lomé.
A Lomé visitem la parròquia del barri, dedicada a Sant Antoni de Pàdua , dels Franciscans (OFM). La parròquia inclou una església, un centre de pastoral, una escola i un tanatori. Allí compartim amb els frares franciscans, en la seva celebració de la festa de Crist Rei. Les nostres germanes acompanyen la pastoral a la parròquia, especialment la catequesi, joves i litúrgia. Vam tornar a meravellar-nos amb la trobada de la comunitat després de la missa.
Vam tenir l’oportunitat de conèixer el Bisbe de Lomé Mons. Isaac Jogues Gaglo, i al rector d’Atakpamé, la parròquia del poble d’Agnes, P. Jean.
Alguns aspectes que ens han cridat l’atenció durant aquests dies han estat:
A tot l’entorn de casa nostra els nens i les mares fan la vida al carrer, dormen a terra, no coneixen en la seva experiència el que és un matalàs, llit, taula per menjar, coberts…
- La pobresa i vulnerabilitat que viu la gent del barri Hanoukopé és “una pobresa que fa mal”, per les precàries i indignes condicions en què viuen. L’altra banda d’aquesta mateixa realitat és que viuen una intensa vida comunitària, de lligams familiars clavats en la mútua solidaritat i entreajuda que permet resistir i enfortir la resiliència comunitària en la lluita dura de la vida.
- La música, els ritmes, el ball formen part de l´ADN d´aquest poble: són moltes les manifestacions en aquest sentit.
- Les vestimentes són ben cuidades, predominant els colors molt vius i estampats amb forts i brillants motius, especialment de les dones, però amb relativa freqüència també dels homes, de totes les edats. Els llenços que les dones porten al cap formen, en general, un bell conjunt amb el vestit, les sandàlies o sabates i les bosses.
- La figura de l’autoritat és especialment respectada i reconeguda. Una forma peculiar és fer una reverència davant de la persona investida de poder, com a símbol de reconeixement del seu poder o autoritat.
- A la parròquia del barri hi ha tres misses diàries al matí, a les 5, 6 i 12 hs i, a totes elles, hi ha molta participació de la comunitat cristiana. A les dues primeres misses es resa abans l’oració de laudes de la Litúrgia de les Hores. La major part dels salms i himnes són molt bellament cantats.
Les altres cròniques ja estan disponibles:
