En un dia ple d’emocions i reflexions, el Capítol General XXVIII va culminar les seves activitats a Vic, Barcelona. La clausura, marcada per dos moments destacats, van presentar un enfocament tant en el tancament d’una etapa com en l’anticipació d’un futur inspirador.
La jornada va començar al matí amb un commovedor acte de comiat a la sala capitular. Les Germanes Vedrunas van retre homenatge a les Germanes Mª Inés García Casanova, Adelaida Moreno Puente i Mitsue Shirahama, els qui deixen l’Equip General. Amb emotives paraules, van expressar la seva gratitud per les contribucions i la seva dedicació en aquests anys liderant la congregació. La nova Germana General Maria Teresa Cuervo, va pronunciar un discurs emotiu en el qual va reconèixer la importància del treball conjunt i va expressar el seu respecte i admiració per aquelles que estaven passant el relleu, destacant el viscut durant aquests dies, a continuació citem les seves paraules:
Volgudes germanes, ha arribat el dia i l’hora de finalitzar aquesta etapa capitular. Potser algunes, en començar aquestes jornades, vèiem molt lluny el seu final, d’altres, pot ser que els semblés molt poc temps, per a tot el que havíem de fer.
Hem viscut un abans, en un any de reflexió i avaluació del sexenni anterior, socialitzant el treball al juny; després hem tingut 32 dies presencials aquí a Vic, durant els quals les jornades de tasca han estat fortes; i ara ve el després, temps molt important per a la nostra família Vedruna, doncs, en sortir d’aquí, ens trobarem amb les nostres comunitats i persones amb les quals compartim la vida en missió. En aquests llocs de retorn, seran on es concretarà el que aquí hem construït entre totes.
Una germana, en un moment de desnonament em deia, “la vida no es fa a Roma, la vida es fa aquí a les comunitats“. Sí, quanta veritat té aquesta germana. Des de l’equip general i de govern, animarem, acompanyarem, estarem atentes a les diferents realitats de la Congregació fins on ens sigui possible; però cadascuna en el seu entorn, en la missió, en els enviaments que els fa la seva comunitat, és on va a legitimar i confirmar el que s’ha acordat.
La litúrgia d’avui, ens ofereix una llum per a aquest moment. Dues dones de dues generacions diferents tenen l’alegria de la trobada i comparteixen entre elles el Déu que les habita. És tan gran la seva alegria, que un tercer s’alegra amb elles i salta d’alegria: Juan B. També recordem Maria Magdalena quan es troba amb el Ressuscitat, Ell i ella s’alegren, estan molt contents, perquè la Vida no només ha germinat sinó que ha florit. I al seu torn, a tots dos els urgeix anar a comunicar a altres i altres, sense reserves, la seva experiència de vida i alegria que tenen i han compartit. Jesús li diu: ¡corre Maria, no et quedis aquí!, i comunica als meus germans i germanes que…
Després d’aquest mes de vida capitular, també totes nosaltres estem convidades a anar, comptar i fer vida el que aquí hem experimentat durant aquest mes, amb ajustos, desajustos, rialles,
moments de tenir el cor apretat…, i al costat d’això, també els temps breus de balls saltarins, per recuperar energies, refer-nos i continuar les tasques i compromisos que traiem com a encàrrec, en ser enviades per la P/D.
A totes i cadascuna de vostès els volem donar les gràcies. En un moment de silenci vam pensar a qui els diem gràcies, així, no se’ns queda ningú per nomenar. Comencem per les senyores que ens preparaven el menjar i els qui embellien la casa amb la neteja dels espais que fem servir, incloses les germanes d’aquesta ciutat de Vic, les persones que han intervingut de diferent manera perquè aquest Capítol sigui el que és, va ser i serà; mirem al nostre voltant: cabines…
Germanes, portem al cor, a les mans i als peus, a tot el nostre ésser, la vida capitular d’aquest mes, el que hem construït, i vagin acompanyades per la veu de Joaquina: Tinguin molta confiança: tot sortirà bé, encara millor del que es pot pensar. En la mesura que, per la nostra banda, volem fer el bé, el Senyor vessarà sobre nosaltres la seva gràcia perquè tot vagi bé i augmentarà els mitjans que siguin necessaris. (85.2).
Germanes, ara els pregunto: ¿vostès senten, creuen i veuen que hem acabat les tasques capitulars i podem donar per finalitzat el Capítol 28? Alçar la mà.
Gest d’enviament… Partim enviades per la Ruah, per l’Esperit; marxem enviades per Joaquina, i comuniquem amb la nostra paraula i vida de testigues, que realment volem Néixer de Nou.
Tanquem i donem per finalitzat aquest Capítol 28, És ara quan realment comença el Capítol.
Bon retorn a casa.
A continuació, es va celebrar l’Eucaristia que va tenir lloc al migdia. En un ambient multicultural, les províncies d’Índia, Filipines, Japó, Àfrica, Amèrica i Europa es van unir per celebrar la missa. La nova Germana General va prendre la paraula novament, però aquesta vegada en un context de fe i espiritualitat compartida, pots descarregar el discurs de l’eucaristia AQUÍ
La dualitat dels actes, un enfocat en el reconeixement i la gratitud, i l’altre en l’espiritualitat i el compromís, il·lustra la rica i diversa naturalesa de la Vida Religiosa. Amb el cor ple d’estima i entusiasme, les Germanes Vedrunes ara s’embarquen en un nou capítol, llistes per transitar el Néixer de Nou
