El Carmel de Caracas (Veneçuela): “Pels seus fruits els coneixeran”. Oportunitat per aprendre i millorar el quefer educatiu pastoral

Dimarts 22 de novembre el personal del col·legi El Carmel de Caracas (Veneçuela) va tenir un conversatori sobre el Carisma Vedruna. Es va iniciar amb la lectura de Mateu 7:15, la paràbola de “Els fruits de l’arbre”, on s’assenyala que els arbres bons produeixen bons fruits, mentre que els arbres dolents produeixen mals fruits. S’aprofità aquest moment de reflexió per fer una dinàmica on cada persona havia de dibuixar en un paper una fruita i col·locar-lo en unes branques, indicant per què s’hi identificava. Va ser una activitat molt bonica i interessant; cadascun va relatar les seves virtuts assemblant-se a les propietats o característiques del seu fruit i com les aplica a la seva feina.

El col·legi El Carmel és un arbre de bons fruits amb les seves arrels, tronc i branques. Les arrels representen els valors i el Carisma Vedruna que sustenten el col·legi. El tronc representa lestructura organitzacional. Les branques, els diferents programes i activitats que es realitzen a la institució. I els fruits representen el personal. Jesús va dir: “Pels seus fruits els reconeixeran”. El Carmel és reconegut per bons fruits variats, diferents, però bons. Com en tot arbre, hi pot haver branques tortes, arrels que sobresurten de la terra, però no per això deixa de ser un gran arbre que dóna fruits bons.

A continuació d’aquestes reflexions, es va fer un treball en grup sobre l’antropologia Vedruna que ha de tenir un docent, en els quatre principis:

  • Relació amb si mateix: conèixer les nostres fortaleses i debilitats, sentir-nos segurs, confiats i manejar les nostres emocions.
  • Interrelacions amb els altres: desenvolupar relacions positives amb els altres, fomentant respecte, cooperació i empatia.
  • Obert a Déu: enfortir la nostra relació amb Déu a través de la pregària i la reflexió, sent amorosos, compassius i justos.
  • Obertura a l’Univers: promovent un pensament crític i la resolució de conflictes, tot fomentant la curiositat i l’aprenentatge permanent.

En integrar aquests principis a la pràctica docent, podem ajudar els estudiants a desenvolupar-se plenament com a persones ia contribuir a la construcció d’un món millor.

Realment, aquest conversatori va ser una oportunitat per aprendre, millorar i fer una revisió de la nostra tasca educativa pastoral.

Candy Rodríguez Socas