El 18 de desembre se celebra el Dia Internacional del Migrant , una data instaurada per l’Assemblea General de Nacions Unides l’any 2000 per ressaltar la importància de respectar i protegir els drets humans dels migrants, i destacar la contribució d’aquestes persones al desenvolupament .
Aquesta idea que la migració és riquesa és al centre de tota la feina feta per l’ Associació Elín : una organització humanitària que des del 1999 es dedica a l’acolliment i l’acompanyament de persones migrants a Ceuta. Avui la posem en valor a través de les paraules de la germana Paula Domingo,ccv , que hi treballa des de la seva fundació fa 25 anys.
Vaig venir aquí el setembre del 1999, amb dues germanes més. Realment, la meva vida ha estat compartir amb persones migrants i refugiades allò que sóc i allò que tinc, des d’una fe forta, convençuda que jo sóc aquí perquè Déu vol que estigui.
Des de la meva experiència de fe, on sento que Déu, a través de Joaquima, m’ha cridat a viure aquesta realitat, és des d’on en gaudeixo i goig, perquè per mi ha estat i és una riquesa impressionant. més de 20.000 persones, voluntaris i nois i noies migrants; i, realment, per mi això és una gran, gran riquesa que mai podré agrair tant a Déu ia Joaquina. Perquè si jo sóc aquí és perquè la congregació m’ho ha fet possible, i en tot moment m’he sentit molt recolzada i respectada en aquesta opció de vida, de ser al costat de les persones migrants i refugiades.
Ceuta és una ciutat espanyola, al nord d’Àfrica, enclavada al territori marroquí; està situada en una península amb una frontera de 8,3 km amb el Marroc, tota la resta està envoltat de mar. Per a les persones migrants, que vénen de diferents països del continent africà, Ceuta és la porta per a una vida millor, que arriben després de superar un doble filat de 10 metres, amb quantitat d’elements nocius, que els fereixen i fan que arribin amb traumes i ferides molt greus. Segons Paula, “arriben molt, molt picats psicològicament perquè han hagut de superar una ruta molt dura”. No obstant això, pel caràcter fronterer de la ciutat, la migració és vista amb por i rebuig, per la qual cosa se senten poc acollits.
Fa 25 anys, la Paula i dues germanes més de la nostra congregació van inaugurar l’activitat Vedruna a la ciutat, sempre amb la intenció de fer una presència d’acollida, de sensibilització i de defensa de drets humans dels migrants. Aleshores, la situació era una mica menys difícil que en l’actualitat, ja que la frontera encara s’estava construint i moltes persones aconseguien entrar a la ciutat de Ceuta.
Les germanes van ser rebudes a la casa de les Germanes Adoratrius, que van cedir un espai per acollir també les persones migrants, tant menors com adults. Així va començar una feina que arriba fins a l’actualitat.
El 2002, es va fer evident la necessitat d’una estructura més social, oberta a persones de vinculació no sols religiosa, sinó de diferents creences i possibilitats. I també tenir una cobertura social per denunciar violacions que es donaven en relació amb les persones migrants i refugiades. . Les tres germanes i cinc persones de Ceuta van crear així l’Associació Elín.
La paraula Elí ve del llibre de l’Èxode, i és el nom d’un oasi que es va trobar el poble de Déu quan buscava la Terra Promesa; un lloc de pas on reposar forces i continuar. En què es materialitza la feina de l’Associació Elín per fer honor a aquest nom?
Té un origen realment molt semblant: els nois arriben a Ceuta després de travessar un desert molt dur, per diferents països, i un filat més dur encara, de deu metres amb doble tanca, amb concertines… Per ells, arribar a Ceuta és realment arribar una mica a aquest oasi, Elín, on poden descansar, reposar forces, restituir la seva dignitat i preparar-se per al futur vivint una experiència de família, de igualtat, on es poden sentir persones.
Alhora, saben que Elín no és un lloc per quedar-s’hi, sinó que és un lloc de pas. Igual que li va passar al poble de Déu quan va arribar a la seva oasi: sabien que aquesta no era la terra promesa, però van poder gaudir del que Déu en aquell moment els regalava, els possibilitava per descansar, reposar forces i preparar el futur.
Aleshores, entenc que Elín no és una casa d’acollida, on puguin quedar-se a dormir i viure.
No. És un centre de dia: estem oberts tota la jornada, de deu del matí a vuit del vespre. Aquí us acollim, us acompanyem a nivell personal, amb l’hospital, metges, gestions… I també tenim moltíssimes activitats a la tarda per preparar el vostre futur i que es puguin sentir en família.
¿ Com és el dia a dia?
Al matí ens dediquem a acompanyar-los, fer entrevistes, trobar-nos-hi, compartir activitats a universitats i instituts, acompanyar els grups que arriben de la península per conèixer la realitat de la migració a Ceuta…
A la tarda tenim la classe d’espanyol, que és la més important, perquè sabem que la llengua és la clau per entrar a la cultura ia la societat. Dura dues hores, i hi ha diferents grups amb diferents nivells, on sempre procurem que hi hagi una persona que parli la seva llengua: anglès, francès, àrab… Per això, tenim un nodrit grup de voluntaris i voluntàries que participen amb nosaltres.
Després de la classe d´espanyol fem altres activitats de formació, recreatives, tallers… L´objectiu és compartir i conèixer-nos, donar a conèixer l´Associació, les cultures espanyola i les seves, i poder seguir avançant en aquesta experiència de vida de família.
Quins són els objectius actuals de lAssociació?
Des del principi, l’Associació té tres pilars fonamentals molt clars, que vivim tots els seus membres en comunitat, en família:
1. Acolliment en igualtat. Creiem que totes les persones som iguals en dignitat i en drets: per tant, totes les relacions que creem són d’igualtat. El que ens diferencia dels migrants són les oportunitats: ells n’han tingut menys que nosaltres, però a nivell de dignitat i drets tenen els mateixos. És una acollida en igualtat i recíproca, perquè no només de nosaltres a ells, sinó que també necessitem que ells ens acullin. Amb l’obertura que ens mostren des que arriben, només des d’aquí es dóna la relació d’igualtat. Una cosa que potencia aquestes relacions en igualtat és que a l’associació no donem coses materials com menjar, roba o diners. El valor que donem són els vincles: és per això que ells se senten família, ells mateixos informen altres que van arribant de l’experiència que tenen a Elín i els porten cap aquí. Així anem creixent i fem família.
2. Sensibilització: davant del tema de la migració, sabem que hi ha molta ignorància, es difon informació que no és real, que ens enganyen presentant persona migrant com a perillosa, desvalguda, necessitada, que no pot aportar a la nostra cultura. La nostra postura és tot al contrari: vivim la migració com a riquesa, perquè compartim constantment i sabem totes les riqueses que ells porten. Fem activitats de sensibilització dins de l´Associació, on ens coneixem i ens relacionem entre nosaltres; i després, aquesta mateixa experiència la portem fora. Treballem als instituts, a la universitat, amb gent de fora. Aquí és on possibilitem que es vegi la migració com a riquesa, i no com a problema, perquè aquesta és la nostra experiència. La nostra experiència és que la persona migrant és una persona amb molta riquesa: amb molta capacitat de superar dificultats, conèixer altres cultures, integrar-se, col·laborar i participar-hi. Des d’aquesta riquesa nosaltres sentim que tots creixem junts i creem una societat més justa.
3. Denúncia: No podem dir que estem vivint una acollida en igualtat si les persones amb qui compartim la vida no són respectades en els seus drets. Quan això passa, des de l’Associació i amb ells demanem que es respectin els seus drets. I quan no es respecten, denunciem aquestes situacions. Per això tenim diferents activitats: un cercle de silenci cada mes, la marxa per la dignitat que fem una vegada a l’any per la gent que mor a la frontera, comunicats i documents que fem en relació amb aquest tema.
Com és la situació actual de la migració a Ceuta? L’últim informe de la vostra pàgina web és del 2020, i des de llavors hauran canviat moltes coses. Podries donar-me una mica la foto més recent?
Les persones que rebem vénen normalment de països en guerra, amb grans dificultats o situacions de violència. No sempre vénen dels mateixos països. Ara mateix tenim persones de Sudan, Guinea Conakry, Burkina Faso, Mali, Sierra Leone, Marroc, Algèria… La majoria vénen buscant seguretat: sabem que al Sudan i Mali hi ha guerra, a Burkina Faso hi ha terrorisme i violència, a Guinea hi ha un règim violent. Més que de la pobresa, tots fugen de la violència i la guerra que estan patint als seus països
És sobretot gent jove, de 16 a 30 anys, amb molta capacitat de superació: vénen amb una gran resiliència. Són capaços de riure i explicar, després d’un temps, com han estat torturats, perseguits, apallissats. Realment, aquestes persones porten una força molt gran de voler millorar la seva vida, i intentar que això repercuteixi a la seva família. Estan molt compromesos amb les famílies i busquen una vida millor per als seus éssers estimats.
Tots són gent molt pacífica: en 25 anys que portem a Ceuta, mai no hem viscut cap acte violent o situació de maltractament. El més important que ens aporten quan arriben és la capacitat de somriure sempre i estar oberts a una vida millor.
Quina és la relació de l’Associació amb la congregació de Carmelites de la Caritat Vedruna?
Des de la seva fundació, l’Associació Elín ha estat molt vinculada a la vivència espiritual de la congregació, alhora que sempre hem estat obertes a moltes persones de creences i ideologies diferents. Això ens ha fet possible que sempre hi hagi gent molt plural que formi part del projecte. Ens considerem apolítiques i arreligioses, en el sentit més estricte, perquè estem obertes a diferents ideologies. Per exemple, tenim unes Pasqües que celebrem des del 2005, on participem amb els nois, i molts no són cristians, sinó musulmans o hindús, però compartim una experiència de fe universal molt bonica.
De la congregació sempre n’hem estat entre dues i quatre germanes, i hem participat en tot. Ha estat una participació des de la gratuïtat, en cap moment no hem estat contractades per l’associació, sinó que sempre hem estat unes voluntàries incondicionals. També hi vénen molts voluntaris, i entre ells hi ha gent que ve des d’experiència profunda de fe. Definitivament, l’Associació Elín no seria allò que és sense la congregació. Això està claríssim: som un motor fort dins seu.
¿ Com és present l’esperit de Santa Joaquima avui a la feina d’Elín?
Crec que es percep a partir de tot allò que t’he anat explicant. Està en l’esperit de família, l’acollida en igualtat, l’espai on totes les persones tenen lloc on podem sentir que som germans, germanes, perquè Déu és pare. On podem viure tan fortament aquesta igualtat que Joaquima, des del principi quan va fundar la congregació, va voler mantenir entre totes les germanes, que no hi hagués distinció. aquí: aquest aire de família, aquesta acollida en igualtat, aquest respecte a la persona, vingui d’on vingui i sigui com sigui.
Jo em sento Vedruna al màxim, em sento filla de Déu al màxim, germana de totes les persones; aquesta és la meva experiència de fe i de vida.
Sempre dic que aquí vivim la mort i la resurrecció. Déu cada dia se’ns manifesta en els moments durs, però alhora se’ns manifesta amb la vida que porten ells, amb la vida que podem fer amb la gent que també ve com a voluntària. Per mi, realment és una experiència de vida molt forta, on la mort i la resurrecció em fan sentir que allò que viu val la pena i Déu hi és.
Per saber més sobre l’Associació Elín i les possibilitats de col·laborar-hi, pots visitar la seva pàgina web:
