Per a la setmana del 21 d’abril celebràvem dos grans esdeveniments: el dia del llibre i el dia de la terra . S’organitzava una gran exposició de llibres per incentivar els alumnes a llegir, somiar, crear, experimentar. A més, en un país on gairebé no hi ha vegetació, ens sensibilitzàvem amb la Mare Terra, ens comprometíem en la cura dels arbres i plantes que tenim a l’escola i plantàvem alguns arbres que sembràvem a la nostra horta. Tots els nens esperaven aquest dia perquè apareixien contes, llibres de ciències, història… nous. Era tot un espectacle veure passar els nens des de kínder fins a 6è grau per la biblioteca, que tenia com a amfitrions la gent gran i s’obria a la visita d’altres escoles del sector.
La vida amb l’arribada de la violència ens va canviar, però no per això vam deixar de celebrar aquests dos grans esdeveniments mundials, de manera més senzilla. Aquest any, encara que no hi som presents les germanes, el personal de l’escola va organitzar diferents activitats, fins a un concurs de lectura i escriptura, on hi va haver entrega de detalls als guanyadors, fent present la vida i somiant amb un país diferent on totes i tots puguem créixer, viure en pau, harmonia i fer que reneixi el nostre país.
Així va passar amb els estudiants de 6è, que finalitzen el seu cicle a l’escola Vedruna, que any rere any esperen la seva convivència on treballen els valors. S’havia planificat per al mes de febrer… i davant de la violència que hi va haver tan forta, es va haver de suprimir. En comptes de sortir un cap de setmana, ens acomodem a quedar-nos a l’àmbit escolar. També renunciem a la platja al llac Azuey, al Parc Natural Quisqueya. Tot i tanta contradicció, estem contents perquè tenim la possibilitat d’anar a una piscina en un sector que està més a prop de la frontera amb la República Dominicana, per tal de protegir els nens i el personal.
L’important d’aquesta realitat és que ens estem tornant resilients, creatius i recursius tan poc com ens deixen. Aprenem a no ser exigents sinó que descobrim aquelles escletxes que se’ns presenten, per viure amb alegria i esperança.
Donem gràcies a Déu pel personal que fa cada dia que el carisma Vedruna es faci realitat, font de vida, entrega, creixement i es projecti a aportar valors, força i esperança per ajudar al ressorgiment d’un Haití diferent on totes i tots puguem créixer i viure amb dignitat.
Hna. Camil·la de Jesús, CCV
