Amb les seves llengües, cultures, creences i tradicions, líders indígenes es van reunir al llogaret Krehawa, TI São Domingos, a Luciara (MT), per a la IV Assemblea de Dones Indígenes de Mato Grosso, entre el 4 i el 7 de juliol d’aquest any. Un dels objectius de la trobada va ser l’enfortiment de les relacions entre les dones, les seves organitzacions i els seus aliats en la recerca del Bon Viure.
Va estar organitzat per la Federació de Pobles i Organitzacions Indígenes de Mato Grosso (Fepoimt). L´esdeveniment va reunir 16 pobles indígenes de l´estat. A més de representants del Cimi Regional Mato Grosso, la Universitat Estatal de Mato Grosso (UNEMAT), la Unió de Dones Indígenes de l’Amazònia Brasilera (UNIAB), Funai, l’Equip Sesai i Sebrae i la nostra germana Verônica Hergesell, CCV, missionera de Cimi a São Félix do Araguaia. “Aquestes dones indígenes van fer grans esforços per arribar al lloc de l´esdeveniment i portar les seves demandes a l´assemblea”
Durant els quatre dies d’assemblea, les dones van debatre temes relacionats amb el territori, la salut, l’educació, la cultura, la medicina natural, el treball dels curanderos, l’elaboració d’artesanies, l’agricultura i l’autosostenibilitat dels territoris. El debat sobre la violència contra les dones va assolir protagonisme al llarg de l’assemblea. Situacions anomenades com a difamació, calúmnia, injúria, prejudici, violència institucional, tutela, violència sexual, assetjament, mutilació, represàlies, violència psicològica, a més d’altres violacions que generen inseguretat, por i suïcidi.
L’abandó de l’educació indígena va ser catalogat com un dels reptes a superar. Cal que la formació pedagògica tingui més presència a l’escola per al desenvolupament dels aprenentatges dels estudiants.
Una altra preocupació, portada al debat, és la paralització de les demarcacions de terres indígenes. La defensa del termini per part del Congrés Nacional amb la Llei 14.701/2023 i els discursos del govern federal sobre “conciliació”. “Quan el govern fa una entrevista defensant el marc temporal, ens molesta i viola els nostres drets, perquè necessitem el bosc dret, i ens preocupem per la generació d’ara i la que està per néixer”, ha argumentat. un dels líders Kayapó a l’assemblea. La manca de demarcació de les terres indígenes ha intensificat els conflictes als territoris i l’explotació il·legal dels recursos naturals, l’aigua, els boscos i la biodiversitat. Segons Rosneis, “entren i destrueixen tot, ignoren que els pobles indígenes tenen dret a la consulta prèvia, lliure, informada i consentida, dret conquerit pels pobles indígenes”
Les dones també van discutir les malalties de nens i ancians, a causa de la contaminació de l’aigua i dels peixos, la manca d’assistència i l’accés a medicaments bàsics de salut. Les deixalles que vénen de la ciutat, l’assecatge dels rius i la mort dels peixos ens estan emmalaltint i ocasionant morts per la contaminació del riu amb mercuri a causa de la mineria il·legal. És una violència que afecta el nostre poble i de vegades porta el suïcidi”.
Per a més informació cliqueu a l’enllaç que apareix a continuació cimi.org.br
Hna. Verònica Hergesell, CCV
