El 16 d’abril de 1783 era Dimecres Sant, tal com el 2025, fa 242 anys, quan va néixer Joaquina de Vedruna i Vidal . Els seus pares, Lorenzo i Teresa van tenir una gran alegria.
Va ser batejada el mateix dia, a la seva parròquia de Santa Maria del Pi , pel Rvd. Onofre Artigas. Li van imposar els noms de Joaquima, Francisca de Paula i Antònia. El padrí va ser el prevere i mestre de capella de la catedral, Don Francisco Queralt
Segur que estarien presents a la cerimònia els seus germans: Ramon d’11 anys, Josefa de 10, Teresa de 8 i, potser, Francisca que tenia 4 anys. Es preguntaven, com és costum, “Què serà aquesta nena?”. Joaquima era la cinquena filla del matrimoni; després vindrien Joaquín, Mariana i Maria.
Joaquima va estar molt vinculada al llarg de tota la seva vida a la parròquia del Pi. A banda de l’assistència a la missa dominical, figura en un llibre de comunions del 1796, en temps pasqual, juntament amb els pares, germans grans, el seu germà menor Joaquín, i les dues noies de servei. Segurament era la primera vegada que combregava. Aleshores no hi havia festa social, sí la del cor.
El 24 de març de 1799, diumenge de Pasqua, Joaquina de Vedruna es casava amb Teodor de Mas . Sabem que els sogres no van assistir-hi perquè no aprovaven l’enllaç. Sens dubte. això la devia entristir. Al cap de tres setmanes fa setze anys.
Els fills nascuts a Barcelona eren batejats a la catedral, però el 27 de maig del 1815 va morir la seva filla Joaquina, de vuit anys, ia la parròquia del Pi van tenir lloc les exèquies i l’enterrament. El cementiri era on actualment es troba la plaça de Sant Josep Oriol, en un lateral exterior a la basílica.
Nou mesos després, el 4 de març del 1816, moria el seu marit, Teodoro de Mas. També al Pi es van fer els funerals, encara que les seves restes es van traslladar a Vic. Joaquina tenia llavors 32 anys. Passats dos mesos va morir la seva mare, Teresa Vidal, i novament al Pi van tenir lloc les exèquies.
Entrant a l’església, a la dreta hi ha la capella dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats, tal com era en aquell temps. Les paraules següents, adreçades a Jesús, bé es podria pensar que, de manera semblant, Joaquima les diria a la seva Mare, la Mare de Déu, davant d’aquesta imatge, quan acabava de perdre el seu marit i tenia a càrrec sis fills entre 16 i 1 any escàs.
Ai!, Jesús meu, vós sabeu el que jo us demano per a tots els meus fillets; per tant, confio que no mirareu la meva feblesa, sinó el desig que hi ha al meu cor, que és vostre. Sóc mare, i com a tal imploro de la vostra pietat que vós, com el nostre Pare amorós, escoltareu els meus clams. (Ep. 35)
Actualment, a la part esquerra, la capella més propera al presbiteri està dedicada a Santa Joaquina.
Hna. Maria Teresa Llach, ccv
Imatges cortesia de ©Basílica de Santa Maria del Pi
