El passat dia 25 de març es va celebrar el Dia Internacional de Record de les Víctimes de l’Esclavitud i la Tracta Transatlàntica d’Esclaus , dedicat a homenatjar i recordar els qui van patir aquestes terribles circumstàncies, i conscienciar sobre els perills del racisme i els prejudicis en l’actualitat. que el 25 de març de 1807 es va aprovar al Regne Unit la Llei d’Abolició de la Tracta d’Esclaus.
La Gna. Isabel Miguélez comparteix avui les seves reflexions sobre aquest assumpte, inspirada per la seva participació al V Curs de Formació de Líders de Talitha Kum , organitzat a Lima, Perú, per la xarxa Kawsay, entre els dies 23 i 30 de març. Aquesta edició de la formació dóna continuïtat a la iniciativa que va néixer el 2018, amb el primer curs de formació de Talitha Kum a Roma per formar líders en xarxa.
Avui dia no és fàcil parlar del racisme, perquè és un fenomen complex que comprèn no només la diferència de color, sinó altres formes de prejudicis i discriminació de persones basat en les diferències culturals, de raça, ètnia, gènere, lloc d’origen, religió i fins i tot genètica, derivant en una exclusió social en els contextos on viuen.
Amb les migracions actuals, tant d’un país a un altre com a l’interior, la xenofòbia i el racisme es compliquen molt més, ja que en aquesta realitat es manifesten multitud d’elements que van més enllà del color de la pell o origen diferent.
Fa uns dies vaig participar en una trobada internacional on ens vam trobar 27 nacionalitats diferents. Diferents llengües, de 4 continents, races i colors ben diversos i, per descomptat, diferents maneres de viure. Amb un únic objectiu: treballar i establir xarxes internacionals per a l’eradicació del tràfic de persones a cada espai i lloc. Missió difícil, però segur que, amb la unió de petits esforços, s’aconsegueixen grans objectius.
Els d’origen africà i asiàtic trepitjant per primera vegada un continent que els va rebre com a “esclaus”, quantes preguntes, quants sentiments trobats, quant dolor profund, sense expressió, però presents.
Amb alguns vaig poder conversar sobre això i les llàgrimes brollaven als seus ulls, lliscant silenciosament en el transcórrer de la conversa. Vaig voler que s’expressessin amb llibertat, però no va ser possible; la por i la ràbia contingudes pels seus ancestres tan durament copejats, explotats, esclavitzats, massacrats i arrencats del seu lloc i família no els ho van permetre.
Aquesta ràbia i dignitat trepitjades es poden sentir i viure, quan estem al seu terreny, als seus llocs i espais de seguretat.
El testimoni de Hna. Neide Lamperti, scalabriniana, amb més de 14 anys a l’Àfrica és clau per entendre avui l’esclavatge viscut des d’un continent que ha estat tan copejat, humiliat, explotat i esclavitzat.
Com a família religiosa compromesa amb la justícia, ens correspon denunciar tot allò que faci olor de discriminació de forma oberta o encoberta, sent solidàries amb els qui pateixen desavantatges a qualsevol nivell. Estem segurs que la solidaritat és l’únic camí per sortir d’aquesta realitat marcada per una moralitat de prejudicis racials i animadversió ètica.
Ho tenim clar als nostres documents capitulars i de manera explícita a “Néixer de Nou”:
“La cura de la vida ens mou a un profund desig de justícia i fraternitat que ens porta a sumar-nos a les causes per la defensa de la dignitat de la persona, encoratjant el seu desenvolupament ple i integral” – NdN 19
“Assumim i entenem la dimensió alliberadora del Carisma com un repte i una tasca compartida per tota la Família Vedruna. Des d’aquesta perspectiva, entenem millor el do d’abraçar un nou temps per somiar al costat de tota la humanitat nous espais i nous llocs on visquem la lògica evangèlica del respecte i de l’amor recíproc” – NdN 20
-No hi ha excusa per no estar als nous espais d’exclusió i discriminació, si és que de veritat ens sentim filles de Joaquima, que amb amor, tenacitat i peu ferm va entrar a les perifèries del seu temps per donar resposta a l’amor de Jesús que l’impulsava a viure’l en les vulnerabilitats que l’envoltaven.
Us convido a elevar aquesta bonica pregària pronunciada per Joan Pau II al Jubileu de l’any 2000:
“Senyor Déu, Pare nostre, tu vas crear l’ésser humà, home i dona, a la teva imatge i semblança, i vas voler la diversitat dels pobles dins de la unitat de la família humana. No obstant això, de vegades no s’ha reconegut la igualtat dels teus fills i filles, i els cristians han estat culpables d’actituds de rebuig i exclusions, consintint-se. Perdona’ns i concediu-nos la gràcia de guarir les ferides encara presents a la teva comunitat a causa del pecat, perquè tots ens sentim fills teus”
L’Osservatore Romà edició en llengua espanyola, 22 de març de 2000, pàg. 4
Hna. Isabel Miguélez, ccv
