El 28 de juliol, la comunitat de Formació juntament amb el poble de què formen part una diversitat d’agents pastorals i organitzacions, moviments Socials com el MST (Moviment dels treballadors/es rurals sense terra); CEBs (comunitats eclesials de base); Po (Pastoral obrera); organitzacions compromeses amb la defensa de la terra per a tots i altres drets que afavoreixen una vida digna, especialment per a qui més els necessita.
Amb la riquesa d’aquestes experiències de lluita de la gent, participem del 23è Romiatge de l’aigua, la terra i la selva, celebrat a l’assentament Caique de la ciutat de Porto Feliz (Brasil). Aquest espai va ser elegit per complir gairebé 40 anys de resistència, lluites i conquestes.
“Els pelegrinatges a la Terra van sorgir després del Concili Vaticà II, que va promoure la reconciliació entre el poble, la paraula i l’altar. A principis de la dècada de 2000, algunes Romeries van començar a incloure també l’aigua en el seu àmbit, passant a ser conegudes com a Romeries de la Terra i de l’aigua” ( https://arquifln.org.br/destaques/o-sentido- simbolico-da-romaria-da-terra-e-das-aguas )
Aquest dia va estar marcat per molts moments significatius des de l’anada amb bus amb tots, fins a arribar a l’espai de la trobada, on vam ser rebudes/des, amb molta alegria i familiaritat.
S’inicià amb un moment d’espiritualitat a la botiga, plena de fruits cultivats per la pròpia gent. Rebem algunes banderes senyal de la caminada. Escoltem la Paraula de Déu de Marc 6:41-43, el repartiment dels pans i els peixos, seguit per un compartir ecumènic molt profund.
Alguns joves ens van marcar les mans amb argila, per recordar-nos la terra sagrada que trepitgem, carregada d’històries i memòries. Després de compartir un ric esmorzar, ens vam posar en marxa amb el poble, passant per camins de terres, contemplant les plantacions i tota la natura viva i ben cuidada. Nosaltres parem en alguns espais, per fer memòria de la necessitat de cuidar urgentment de la casa comuna, des de les petites i grans actituds. Escoltem testimonis de persones que van patir al seu propi cos, presó i persecucions, que van conèixer de prop la realitat del conflicte a Palestina, entre tantes altres realitats dels nostres països que estan cridant per la pau.
Per acabar, s’ha fet present la realitat dels nostres pobles indígenes, ells que ens ensenyen el bé de viure, a cuidar amb harmonia i sentit profund de pertinença a la casa comuna, la mare terra. Aquests pobles que pateixen tant amb desigualtats i manca de respecte als seus drets.
En tornar d’aquest camí compartim un deliciós dinar preparat amb molt d’amor i cura per la gent.
Tornem a la nostra comunitat amb el cor ple de gratitud. Cadascuna compartim com va ser de significatiu aquest moment en la vida personal i comunitària i com Déu es fa present en la senzillesa i en les lluites del seu Poble.
Comunitat de Formació de VedrunAmérica- Campinas- Brasil
