El passat 2 d’abril, Diumenge de Rams, els membres de la Missió Juvenil Vedruna (MJV) de la Parròquia Jesús Ressuscitat de l’Assentament Humà L’Ermità, Lima – Perú, juntament amb alguns germans i germanes amics de la MJV, ens vam despertar d’hora per a participar a les 7:00 de la processó i missa del Diumenge de Rams ia continuació posar-nos en camí.
Cap on? Vam anar cap a una zona als afores de Lima, completament desconeguda per a nosaltres. Una zona severament afectada pel desbordament d’una llacuna a causa del fenomen de pluges intenses i desbordaments de rius. Les inundacions van fer malbé les seves cases, van devastar els seus terrenys de cultiu, van contaminar les aigües i els va deixar aïllats per l’esfondrament de ponts i destrucció dels camins.
Per què hi vam anar? Perquè ens vam assabentar per una persona de la parròquia que té familiars que hi viuen, del caos que estan patint moltes famílies en aquesta zona, formada per 3 poblets: Licahuasi, Collo i Arahuay. Per estar en un lloc de difícil accés, no havien rebut ajuda fins aquell moment.
Cap on? Vam anar cap a una zona als afores de Lima, completament desconeguda per a nosaltres. Una zona severament afectada pel desbordament d’una llacuna a causa del fenomen de pluges intenses i desbordaments de rius. Les inundacions van fer malbé les seves cases, van devastar els seus terrenys de cultiu, van contaminar les aigües i els va deixar aïllats per l’esfondrament de ponts i destrucció dels camins.
Per què hi vam anar? Perquè ens vam assabentar per una persona de la parròquia que té familiars que hi viuen, del caos que estan patint moltes famílies en aquesta zona, formada per 3 poblets: Licahuasi, Collo i Arahuay. Per estar en un lloc de difícil accés, no havien rebut ajuda fins aquell moment.
A què vam anar? Vam anar a portar suport i la contribució de diverses persones amigues, conegudes i familiars que van col·laborar amb queviures, roba i diners per comprar aigua potable; a portar una paraula d´esperança; a sortir a trobar-los, a estendre’ls la mà, a mirar-los i estar amb elles i ells.
Molts van ser els obstacles a superar: un dels 3 carros que ens portarien no va arribar, un altre no tenia prou força per pujar el turó pel pes dels 1.120 litres d’aigua comprats, els ponts del camí havien quedat fràgils o semidestruïts, el camí era precari, a dos rius no hi havia pont… Però cap d’aquests obstacles va abaixar el nostre ànim.
Havíem sortit decidits a trobar-nos amb aquests germans, i com sempre, pels camins de la vida en missió, Déu no ens deixa mai sols. Sempre mana els seus àngels. Ho hem experimentat, ho hem vist, ho hem viscut. Diverses persones es van sumar i van recolzar pel camí. I una vegada als llocs de missió elegits vam poder ser “les mans i els peus, i el cor i els ulls”, lliurant tot el que portem en nom de tantes i tantes persones solidàries i amigues.
Tornem a casa sent ja de nit. Cansats i cansades, sí, però infinitament contents per tot allò viscut: per haver-lo trobat i vist en el nostre camí, en les nostres destinacions de missió i en les nostres vides.
MJV de l’Ermità
