El Dia de tots Sants és una solemnitat cristiana per fer presents a la nostra memòria totes les persones que han estat travessades per l’Esperit Sant i ara comparteixen la glòria de Crist al cel: totes les filles i fills de Déu que van viure la fe , l’esperança i la caritat seguint l’exemple de Jesús.
Ambdues cares i detall de l’estendard que va formar part de la cerimònia de canonització de Santa Joaquina a la Basílica de Sant Pere el 12 d’abril del 1959
Història del Dia de Tots Sants
Es tracta d’una antiga festivitat cristiana , ja que el seu origen es remunta al segle IV, quan la cruenta persecució del cristianisme per part de l’emperador romà Dioclecià va deixar moltíssims màrtirs. Tot i que és molt difícil establir el nombre de cristians que van morir en aquest atac ferotge, els historiadors han estimat que podrien ser entre 15 i 50.000 persones.
Tants assassinats en només deu anys, amb una altíssima crueltat en els mètodes, van tenir un enorme impacte a la comunitat cristiana, que des de molt aviat va voler retre homenatge als màrtirs que van lliurar les seves vides per la seva fe.
Tot i això, van ser tants els assassinats per la cruenta repressió de l’imperi romà que es va fer complicat adjudicar un dia a cadascú. Per això es busqués una data per honrar-los tots junts. La primera de la que es té constància és el 13 de maig, a partir del dia que el Papa Bonifaci IV va dedicar el Panteó de Roma, anteriorment temple de tots els déus pagans, a la Verge Maria ia tots els màrtirs a principis del segle VII. Poc més de cent anys després, el Papa Gregori III va consagrar una capella de la Basílica de Sant Pere a tots Sants el dia 1 de novembre, data que va instaurar com a festa general de l’Església el papa Gregori IV l’any 837, establint així la festivitat que arriba fins als nostres dies.
Santa Joaquina de Vedruna
En aquesta festivitat, ens unim en pregària per tots els fidels que han viscut segons els valors cristians; i també recordem la canonització de la nostra Fundadora Santa Joaquina de Vedruna .
La seva causa es va introduir el 1920, poc més de 50 anys després de la seva mort, quan la Congregació continuava amb el seu creixement. Amb el pas dels anys, el nom de Joaquina va avançar per totes les etapes del procés: el 1935 va ser declarada com a venerable; el 1940, el Papa Pius XII la va nomenar beata; i, finalment, el 12 d’abril de 1959 va ser canonitzada pel Papa Joan XXIII .
Per la canonització de Santa Joaquina es va organitzar un pelegrinatge nacional a Roma i Lourdes, presidit per l’Arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego Casaus. Entre el 7 i el 19 d’abril del 1959, una comitiva va passar per Madrid, Hendaia, Lourdes, Gènova i Roma, per tornar a Espanya passant per Florència, Gènova, Niça i Irun fins a arribar a Madrid.
Fotografies de la canonització de Santa Joaquina a la Basílica de Sant Pere el 12 d’abril de 1959
Dins del procés de rehabilitació i reforma dels espais del Manso Escorial, aquest any l’urna que conté les restes mortals de Joaquina va ser traslladada a la capella de la casa anomenada Comunitat Inter, fins que el Manso estigui en les condicions necessàries per tornar-la a rebre .
Pregària a Tots Sants
Compartim aquestes paraules per unir-nos en pregària per tots els sants en aquest dia especial en què els recordem al costat de la Fundadora, Santa Joaquina:
Pares espirituals als quals devem la nostra fe,
i vau viure com Jesús, fa més o menys temps,
a Ell que va vèncer la mort
demaneu-li per nosaltres.
Profetes que vau desxifrar els signes dels temps
i ens vau mostrar com Déu va actuant,
a qui és la llum que il·lumina la foscor
demaneu-li per nosaltres.
Ànimes pures, sants innocents
que canteu Déu al costat dels àngels,
a qui va trucar als nens al seu costat
demaneu-li per nosaltres.
Apòstols que vau portar a l’Església
una base sòlida sobre la qual aixecar-se,
a qui és la Veritat
demaneu-li per nosaltres.
Màrtirs que vau arribar a la vida eterna
des de la sorra del circ, platges, esglésies i carrers,
a qui us va donar força en els atacs
demaneu-li per nosaltres.
Verges semblants a les flors
que vau portar la puresa al món
a qui és font de vida i bellesa
demaneu-li per nosaltres.
Monjos que en la lluita de la vida
vau demanar pau en el silenci
al que és la calma a les tempestes
demaneu-li per nosaltres.
Doctors que ens vau deixar
tresors de saviesa i virtut
a aquell de qui procedeix tota ciència
demaneu-li per nosaltres.
Ovelles del ramat de Crist,
santes i sants tots,
demaneu-li que perdoni les nostres culpes
a Aquell que viu i regna entre vosaltres.
Font: Aleteia
