El dia 5 d’agost, festivitat de la nostra Senyora de les Neus, l’illa de l’encant es va vestir de festa en celebrar el 75è aniversari de l’arribada de les HH Carmelites de la Caritat a aquesta terra tan estimada per tantes germanes que van sembrar la llavor del Carisma Vedruna.
El 1959 les primeres Hnas. espanyoles, germanes Irene i Anita González-Quevedo al costat de Dolores Aguado, amb motxilla a la mà diríem ara, plenes d’amor i disposició van desembarcar a terra convidades pel P. Quevedo, per iniciar la universitat de Ponce.
El 1961 l’illa va ser tocada per Déu quan es va construir el famós col·legi Vedruna que tant va aportar a les famílies porto-riquenyes, i on les Hnas. es van dedicar a sembrar i abonar la llavor de l’ensenyament de Joaquina Vedruna. Van començar la seva tasca amb 64 alumnes i el seu alumnat va anar creixent fins a més de 900. Aquesta illa petita en mida, però de cors gegants va ser beneïda per la presència d’aquestes germanes àgils i decidides a treballar en la formació de dones a l’educació cristiana.
Avui ho celebrem amb molt d’orgull, recordant amb tant d’afecte cadascuna de les germanes que ens van ajudar a formar-nos com a dones úniques marcant ruta de llum. Quatre són avui presents, Iris Rivera, Maria del Carmen Robles i Virgenmina i Ada Mirian Rivera, les altres al firmament il·luminant els nostres camins.
Iniciem la celebració, a Sant Joan de Puerto Rico, amb una Eucaristia al mateix lloc on va funcionar el col·legi Vedruna. Per a les antigues alumnes espai màgic, ple de records i molta vida. La mateixa va estar presidida pel P. Feliciano Rodríguez, concelebrada per Fra Moisés caputxí i el P. Jorge Amber, SJ. amb carta de germanor. Les lectures estaven enfocades a l’amor, aquell amor que Joaquima deia que ‘No diu mai Basta’ i com diuen els porto-riquenys ‘ AMOR DEL BUENO’ , com el rebut per les germanes, els qui ens van acostar a l’amor del nostre Déu. També hi van ser presents Hnas. Epifània de la Creu (Rep. Dominicana), Carmen Migdalia (EUA) i Marisol Sánchez (Equip Provincial) i moltes exalumnes. De manera especial es van fer presents els equips general i provincial amb les seves cartes de salutacions a tota la família per a una ocasió tan gran. (Poden llegir-les descarregant els PDF al final d’aquesta notícia).
Diuen que les festes es coneixen per les vigílies, per això el 3 d’agost, la comunitat d’Aibonito, fundada el 1979, petita comunitat d’inserció en un medi popular, amb gent acollidora, va preparar una emotiva eucaristia com a agraïment del llegat d’amor a les nostres comunitats .
Hna. Iris Rivera, CCV ens va animar a participar a la celebració i ens va recordar que “avui és un dia ple de joia i emoció. És un recordatori sobre com de valuós el temps que compartim i com n’és d’important els uns per als altres. Amb aquesta celebració fem memòria de com arribem i com vam anar donant resposta a les realitats actuals perquè volem continuar amb la proximitat i la senzillesa que ens ha caracteritzat. És moment propici per recordar les germanes que ja no estan físicament, però la influència de les quals perdura. Cadascuna de nosaltres ha recorregut el seu propi camí, enfrontant desafiaments, celebrant èxits. Avui, aquests camins es tornen a creuar, i és com si el temps no hagués passat. L’alegria de veure les cares, escoltar les rialles i sentir el seu afecte és indescriptible.
Aprofitem aquest moment per agrair cada instant compartit i per prometre que, sense importar el que el futur ens depari, sempre trobarem la manera de tornar a trobar-nos com a família Vedruna.
Algunes experiències del viscut
Marisol Casas, exalumne
“Va ser un moment per compartir, brindis, cançons, pa de pessic, cançons i fins i tot “pleners” (instrument de percussió). Sentim nostàlgia, amor, amistat i companyonia i sobretot un profund agraïment a les germanes per dedicar les seves vides al benestar dels porto-riquenys sense esperar res a canvi”.
Hna. Mirian Rivera, CCV
La celebració va significar molt per a mi. Va ser una acció de gràcies per l’afecte i la participació, un regal per a la congregació per totes les germanes que encara vam quedar (quatre) i per les que han passat, l’alegria de les exalumnes del col·legi Vedruna, i de representants de gairebé totes les comunitats on hem estat presents les Carmelites Vedruna.
Hna. Virgenmina Rivera, CCV
Agraeixo de cor aquests 75 anys de presència Vedruna a aquesta terra. Recollir la història viscuda a les diferents comunitats on hem estat i compartit. Aibonito, Ponce, Caguas, Narajito, Rio Piedras, Caimito i les obres desenvolupades al Col·legi Vedruna, al Centre de reeducació Crea, CE Joaquina de Vedruna, la Residència Universitària, a la missió pastoral, a la formació Bíblica, litúrgica, vivint l’Evangeli i sembrant el Carisma Vedruna. Agrair a les exalumnes que van organitzar la celebració, agrair els fruits sembrats per tantes germanes que van passar per aquesta terra i la collita de la qual avui recollim .
Hna. Maria del Carme Robles, CCV
La celebració a Aibonito ha estat per a mi una experiència impressionant, veure amb l’afecte que ens van rebre aquell dia, encara que ja no hi vivim, i tot el que ens havien preparat. L’Eucaristia va ser molt emotiva i plena de detalls, petons i abraçades. També compartir amb la gent, sense deixar d’esmentar el pa de pessic, regals, atencions. Mai oblidaré els anys viscuts a Aibonito, érem una comunitat de 4 germanes: Neus de la Rubiera, Eneida Torres, Haydée Rodríguez i jo, entre d’altres que van passar. Una missió insereix en aquest poble acollidor i senzill. Ens dedicàvem a l’educació a l’escola pública, la visita als malalts a l’hospital i per les cases, a la formació bíblica, la formació de les comunitats…, finalment, participàvem de la vida de la parròquia de manera molt compromesa i sentit comunitari. Tants anys per aquesta terra de Borinquen que puc dir des del cor que em sento porto-riquenya nascuda a Espanya.
“GRÀCIES A TOTHOM PER ESTAR AQUÍ I PER FER D’AQUESTA RETROBADA UN MOMENT INOBLIDABLE. QUE L’ALEGRIA D’AQUEST DIA ENS ACOMPANYI SEMPRE!”
Lizzie Corujo, exalumna i Hna. Marisol Sánchez, CCV
