“70 anys sembrant amor que mai diu prou” ha estat el lema que ens ha marcat la pauta durant aquests dies del 4 al 6 de juliol, on vivim la vint-i-novena Trobada Nacional Vedruna. Va ser una gran alegria anar rebent durant el matí els diferents centres del país que, des de molt aviat, van sortir del seu lloc d’origen per compartir aquest moment com a família Vedruna de Veneçuela.
Aquesta trobada va recollir les vivències, les experiències i el goig dels fruits que ens ha deixat la història que van sembrar des de les primeres germanes fins a les quals van continuar l’obra de Joaquima sota la inspiració de la Ruah Santa, agraïts tots per aquest llegat rebut fins als nostres dies .
La trobada va estar carregada de creativitat, alegria, profunditat, oració, reflexió, família i jocs, que van ajudar que tots ens endinséssim en un ambient d’agraïment i així tancar aquest any de celebració dels 70 anys de presència Vedruna al país.
Vam reconèixer el caminar junts dels col·legis associats sota la Proposta Educativa Vedruna: Cagua: El Carmel, La nostra Senyora de la Vall i Tucusito; Caracas: El Carmel i Guicaipur II; Anaco: Teresita González-Quevedo; Cantaura: Santa Joaquina; Bolívar: Caroní i Santa Joaquina.
Ens reunim 106 persones que reflexionem sobre com revifar el compromís per i amb les joves generacions, renovant la passió per una educació més oberta i incloent, capaç de l’escolta pacient, del diàleg constructiu i de la comprensió mútua. Tot això per unir els esforços per una aliança educativa àmplia amb l’objectiu de formar persones madures, capaces de superar fragmentacions i contraposicions i reconstruir el teixit de les relacions als centres on cadascú fem vida, és a dir, pactar junts.
El repte proposat és que “es pensi en harmonia amb el que se sent i es fa”; “s’asseu en harmonia amb el que es pensa i es fa”, “es visqui en harmonia amb el que se sent i es pensa”. Una harmonia plena, per viure en harmonia el carisma en la nostra persona, entorn i localitat, valorem el que som, tenim, i el que junts com a família podem arribar a ser, fent realitat el que Santa Joaquina deia: “Tant de bo estiguéssim tots abrasats en l’amor de Jesús, de manera que poguéssim encendre tothom”.
Ens diu el document d’Apareguda al Nº 278: “El deixeble, a mesura que coneix i estima el seu Senyor, experimenta la necessitat de compartir amb altres la seva alegria de ser enviat, d’anar al món a anunciar Jesucrist, mort i ressuscitat , a fer realitat l’amor i el servei en la persona dels més necessitats, en una paraula, a construir el Regne de Déu. se la realitzi de diverses maneres, d’acord a la pròpia vocació i al moment de la maduració humana i cristiana en què es trobe la persona”.
Estem feliços per haver experimentat el do de la família.
Amb la celebració d’enviament, el personal de cada centre es va disposar a tornar renovat i enfortit per tornar a néixer.
Professor Giclis Santamaria
