La xarxa rural de Fe i Alegria n°72- Pucallpa, que desenvolupa les seves activitats a la selva baixa del Perú, es dedica a formar i capacitar ciutadanes, a través de l’educació de qualitat, per transformar les seves comunitats o caserius. A la seva acció pedagògica reforça la formació docent, l’acompanyament pedagògic integral, l’educació intercultural bilingüe i l’ecologia integral.
Durant l’acompanyament pedagògic als/les docents de la IE de la Comunitat Nativa de Santa Martha es va detectar en els/les estudiants de 5è i 6è graus del nivell primari, desinterès i un comportament violent, que els impedia concentrar-se per rebre els seus ensenyaments.
Davant d’aquesta realitat, l’equip pedagògic va prendre la decisió de buscar una alternativa de solució a aquesta situació i va pensar que l’art pictòric els podria ajudar. Van contactar amb l’amiga i professora Liz Tania Díaz Velaque, de manera voluntària, va acceptar ajudar aquests estudiants oferint-los uns dies de tallers.
Liz Tania ha trobat a la pintura no només una forma d’expressió personal plena d’emocions sinó també una eina poderosa per impactar positivament a la vida comunitària i/oa les Institucions Educatives. El seu art plàstic reflecteix la realitat social i emocional dels nens i nenes. El seu compromís va més enllà de la pintura, estenent-se a tallers educatius i socials que utilitzen l’art com a eina terapèutica i d’apoderament.
Durant 3 mesos, un dia a la setmana, va aconseguir captar als alumnes els desitjos d’aprendre, interès i receptivitat a les activitats proposades, aconseguint que mostressin i desenvolupessin les seves habilitats artístiques.
Als seus traços es pot observar l’ordre i els desitjos de superació, així com també desordre, agressivitat i rebel·lia.
A mesura que van avançar els tallers, s’ha pogut evidenciar en els estudiants el maneig de l’espai, el domini de la tècnica de pintura, el gust per aprendre, el desenvolupament de la creativitat, l’amor per l’art, l’esperança per seguir confiant en ells mateixos i la resiliència.
A més, a través dels seus pinzells i paletes han deixat un llegat de bellesa i compromís social a la Institució Educativa.
Amb aquest treball afirmem, una vegada més, que l’art és un mitjà de desenvolupament emocional per a la superació i la transformació de les seves vides i crear un impacte positiu en la societat .
Agraïm a les germanes Carmelites de Vedruna pel suport econòmic que ens va permetre comptar amb els materials adequats perquè els estudiants realitzessin els seus treballs.
Carlita Saavedra G., acompanyant pedagògic
