Estimada Família, família?, sí, això som família, perquè cadascuna i cadascun des d’on estem segons els diferents rols i serveis, en un mateix cor, vivim i compartim la nostra experiència i cridats del Bon Jesús.
Fa uns quants dies que no els escrivia, però ara tinc l’ocasió de fer-ho amb motiu de la festa de la Trinitat que serà el proper 26 de maig. Encara que en realitat, la raó de la meva carta és perquè el dia 22 d’aquest mes, vostès s’han entossudit a fer memòria del dia que l’Església diu que és la meva festa. Jo diria que és el dia de la memòria, del meu compromís amb l’evangeli, nascut del meu baptisme, de ser Bona Notícia allà on sigui.
A propòsit, m’agrada recordar que encara no fa un any que, a casa meva de Vic, que és casa seva, ens vam reunir la Família per revisar el què estem fent i com vivim el nostre compromís de treballar per la Glòria de Déu i bé del proïsme. Per mi va ser una alegria gran que, després d’escoltar l’Esperit, hagin descobert que del que es tracta és de Néixer de Nou . Néixer de Nou són paraules grans, perquè es tracta de néixer de l’aigua i de l’Esperit.
Potser si ho fem més senzill, o pràctic, pot ser més fàcil de comprendre; vegem-ne alguns exemples: a les comunitats, vivint amb consciència i intensitat l’art de la trobada, sempre pensant que la beneficiada és la missió.
En les tasques de la missió, aguditzant la nostra mirada i cor per captar les persones, espais i realitat, que ens demanen una proximitat més gran, que ens criden la urgència d’humanització, d’arribar a teixir nosaltres.
A les famílies, enfortint l’amor, a la casa, amb els companys de feina i amb els veïns.
Al nostre entorn, amb la Mare Terra, mirant quines deixalles produïm i preguntar-nos, ens cal tot això? Què passa si prescindeixo de…? I en sentit més ampli, involucrar-nos en els grups i moviments que lluiten per l’ecologia integral i la cura de la nostra Casa Comuna!
Estimada Família, us animo a estar atents al que està succeint, als seus entorns, vivim temps de molts reptes, com la cultura de sinodalitat. L’últim document capitular diu així: “La sinodalitat és caminar, pregar, somiar i participar juntes. És un camí de discerniment en comú a l’escolta de l’Esperit. És una crida a la conversió personal, comunitària i eclesial que té com a objectiu construir un món més just i igualitari, construir una comunitat eclesial fraterna, sororal i missionera al servei del bé comú”.
Us animo a posar la vostra mirada i sentit per saber què i com respondre a tot el que passa, doncs “el mateix Jesús mostra amb la seva vida com la relació amb el Pare, a l’Esperit, travessa cada decisió quotidiana o de cruïlla que pren en el camí que va recorrent”.
“Tingueu molta confiança: tot sortirà bé, encara millor del que es pot pensar. En la mesura que ens esforcem per fer el bé, el Senyor ens donarà la seva llum per encertar i els mitjans necessaris”
Una abraçada fraterna i sororal a vosaltres.
Descarregar carta en català aquí.