Des de la crida que el Papa Francesc ens fa al Missatge per a la 32a Jornada Mundial del Malalt: “nosaltres els cristians estem especialment cridats a fer nostra la mirada compassiva de Jesús. Cuidem els qui pateixen i estan sols, i fins i tot marginats i descartats”. ( Llegir missatge complet )
Com a Família Vedruna oferim el nostre granet de sorra, aportant la nostra dimensió sanadora del Carisma, que es renova avui en clau de cura. La cura com ha viscut Joaquina, de l’abraçada sanadora de la qual res quedava fora, especialment les persones descartades del seu temps (Cf. NdN 19).
Per això, celebrant aquesta Jornada, entrevistem la nostra germana Joma Peter Muttuchira Myaliyil de la nostra Província de l’Índia:
Sóc la Germana Joma CCV, pertanyo a la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat Vedruna. Visc en una comunitat hospitalària anomenada Divya Chhaya-Subir, que es troba al sud de Gujarat, Índia, i atén els habitants tribals d’aquesta zona. Sóc mèdica, ginecòloga i mèdica de família, exercint com la Cap de Medicina a un hospital de 30 llits des de fa 10 anys.
Què t’ensenyen els malalts i les persones amb qui tractes?
La senzillesa d’aquestes persones indígenes em va fer adonar que la vida no és tan complexa i complicada. Estan molt connectats amb la natura. Creuen fermament que la malaltia és una invasió d’un esperit extern al cos i el seu costum és portar els malalts al Bhagat, un home de Déu a la comunitat, per rebre consell i fer oracions. Aquest costum va fer més llum sobre la definició de salut de l’Organització Mundial de la Salut, que estableix que la salut no és simplement l’absència de malalties físiques, sinó un estat de benestar físic, mental i psicològic complet. Vaig aprendre a respectar el seu sistema de creences, però també a qüestionar certs conceptes i pràctiques errònies. Vaig començar a comprendre que no accepten fàcilment nous ensenyaments de persones externes a la seva comunitat, per això és millor entendre’ls i fomentar pràctiques tradicionals que no siguin perjudicials i tenir un enfocament integrat. Em van ensenyar a portar una vida més tranquil·la, a esperar pacientment allò que no està sota el meu control i permetre que segueixi el seu propi curs. La seva creativitat i habilitats em sorprenen sovint. Al llarg dels anys, la confiança que dipositen en mi m’impulsa a comprometre’m més amb la meva feina. Considero que és una oportunitat donada per Déu estar amb aquests indígenes que són a la perifèria.
Què t’il·lusiona més a la teva feina i dedicació?
Veig miracles gairebé cada dia a les meves pràctiques. Intento ajudar els pacients que vénen a nosaltres d’una manera holística, amb l’ajuda d’un meravellós i dedicat equip de l’hospital Vedruna. Crec que la meva vocació és una resposta del Senyor al clam d’ajuda de moltes persones. Això dóna molt sentit a la meva vida i convicció a la meva vocació, i m’impulsa a anar més enllà en el meu servei. És una gran plataforma per ser testimoni dels valors de Jesús i ser una benedicció per a aquestes persones indígenes.
Com feu el treball preventiu?
La prevenció sempre és millor que la cura, ja que requereix menys temps i recursos. Tenim programes educatius i de detecció continus a l’hospital, escoles i llogarets sobre temes rellevants. Ajuda les persones a millorar els seus comportaments a la recerca de la salut ia detectar els pacients en una etapa primerenca de la malaltia.
Quines dificultats teniu?
Encara que és emocionant estar al camp de la salut en aquesta àrea remota i amb recursos limitats, el treball continu sense un reemplaçament pot provocar esgotament. És extremadament difícil obtenir personal, finançament, etc. per dur a terme les activitats. A més, no comptem amb el suport del Govern, ja que té la concepció equivocada que servim aquestes persones per convertir-les al cristianisme, encara que utilitzen les dades del nostre treball per publicar les millores als índexs de salut d’aquesta remota comunitat tribal del nostre país.
Què diries a una jove que volgués treballar al camp de la salut?
Si tens passió per Crist i compassió per les persones que t’envolten, aquest camp ministerial és una excel·lent opció per guarir una persona trencada i convertir-la en una persona sana. És una professió i un ministeri per proclamar la bona notícia.
Vas estar a Vic al Capítol XXVIII. Què et vas emportar a l’Índia de l’experiència?
El Capítol General 28 va ser una experiència enriquidora per a mi. Una trobada de dones que comparteixen la mateixa visió i missió de seguir Jesús a la Família Carismàtica Vedruna a l’Església Sinodal. Va ser una bella oportunitat per tenir una experiència directa de les nostres fortaleses, distribuïdes en quatre continents diferents, cosa que és multicultural. També per conèixer la nostra vulnerabilitat com a minoria amb nombre i recursos en declivi. El CG 28 ha donat molta esperança per a RENACER, personalment i col·lectivament, en aquesta era digital.
