Aquest dilluns 15 de maig, hem tornat d’una visita a alguns caserius ubicats al marge del riu Ucayali, situat a l’Amazònia peruana, on es troba ubicada la comunitat de Nuevo San Juan.
Ens sentim dones en camí, vivint cada dia la novetat d’un lloc diferent, d’una comunitat diferent, de gent diferent, amb desitjos i somnis variats, buscant millorar la vida, ser escoltades a les seves cerques, als seus somnis.
Hem escoltat el xiuxiueig de les seves necessitats, les alegries del que hem aconseguit, els dolors de les absències, dels silencis de les autoritats i en moltes ocasions dels agents pastorals, toquem les cicatrius que la vida els va deixant, escoltem els seus llargs silencis… la vida callada i de vegades sorollosa, la vida que dia a dia s’aixeca a l’alba amb matxet a la mà per recórrer el camí a la xacra (camp), oa la nit per col·locar les trampes al riu (xarxes de pesca).
Vivim moments de temor, dificultats pròpies de la itinerància i de anar en pots petits pel riu, de no saber on passaríem la nit, de què podríem menjar, … gaudim amb els petits detalls, amb el compartir i la casa senzilla, però oberta a la nostra presència… descobrim que els plans que portàvem no serveixen de gaire, ja que la vida es desenvolupa en el que és quotidià, en el que és petit, en la proximitat, en les coses concretes.
Descobrim la riquesa desbordant de la natura, la força del riu, la grandesa del cel estrellat, la riquesa humana, la solidaritat feta proximitat, acolliment, agraïment.
Arribem a la comunitat amb les nostres motxilles carregades de rostres, de nens alegres, de suor i d’agraïment, també de necessitats, trobades, esperances.
El nostre cor no va tornar tampoc igual, ens diu que som on hem d’estar, que és allà on s’entreteixeix la vida, on es trenen les esperances, on allò que aparentment insignificant cobra una força desbordant.
Els nostres peus es tornen àgils i voldríem fer realitat el text d’Isaïes 52, 7: Que bells són sobre les muntanyes els peus del missatger que anuncia la pau, que porta bones noves, que anuncia salvació, que diu a Sió: «Ja regna el teu Déu!»
Hnas. Leonor Valenzuela i Isabel Miguélez, CCV
