El passat dissabte 15 de març, en un emotiu acte celebrat a la casa de les Germanes Carmelites de la Caritat de Vedruna, la comunitat del Residencial Alexandrí va retre homenatge i comiat a les germanes Mari del Carmen Robles i Virgenmina i Myriam Rivera, que actualment representen l’última presència activa d’aquesta congrega.
L’activitat va ser organitzada per antics i actuals residents del Residencial Alexandrí, comunitat que per més de cinc dècades va ser el centre de les labors religioses, educatives i socials de les germanes després del tancament voluntari del Col·legi Vedruna a finals dels anys 60. Lluny de retirar-se, les germanes van optar per una experiència radical d’immersió : i necessitats.
Des d’aquesta aposta pel servei a prop, van desenvolupar una casa d’acollida i formació de lideratges comunitaris , buscant al costat de la gent solucions a les problemàtiques familiars i socials de l’entorn. Aquesta missió va donar lloc a múltiples iniciatives transformadores: campaments d’estiu, convivències i recessos familiars, activitats recreatives, obres de teatre, carnavals esportius i trobades culturals, tots amb un mateix propòsit: enfortir el teixit familiar i social des del mateix cor de la comunitat.
Fruit d’aquest compromís, va néixer també el Centre Educatiu Joaquina de Vedruna , una institució que va complementar aquesta tasca mitjançant programes educatius integrals per a nens i joves del residencial i comunitats veïnes. Aquest centre es va convertir en un far per combatre l’addicció, fomentar el caràcter, oferir oportunitats educatives i promoure el desenvolupament integral de la infància i la joventut afectada per l’abandonament escolar i l’entorn vulnerable.
Cal destacar també la col·laboració de les germanes amb les Llars CREA , una iniciativa clau dins de la seva missió educativa i social. En aliança amb aquesta organització, es van promoure programes de formació humana i espiritual per a joves en procés de rehabilitació, brindant eines per a la transformació de les seves vides, la reintegració social i l’enfortiment del caràcter des d’una perspectiva cristiana.
El programa d‟horari estès del centre oferia tutories, suport psicosocial, tallers d‟art, promoció de la lectura, activitats recreatives, biblioteca i serveis de conselleria tant per a nens com per a les seves famílies. El seu impacte va ser tan gran que va aconseguir tocar la vida de generacions senceres d’Alexandrí i zones limítrofes.
A l’activitat de comiat, es van donar cita persones de diferents generacions que han viscut al residencial des de 1968 i que van participar, en diferents moments, de les iniciatives de les germanes, a les quals afectuosament anomenaven simplement “les Germanes” L’activitat va estar plagada d’anècdotes i records compartits pels presents simbòlic de gratitud, es va lliurar un pergamí amb un missatge d’agraïment de part de la comunitat del Residencial Alexandrí, i una bandera confeccionada a través d’un mosaic d’art, la “Monoestrellada” de Puerto Rico, reconeixent el valor de tantes germanes que van deixar la seva pàtria per sembrar-se en aquesta illa, i perquè se’ls reconeix.
L’homenatge va estar carregat de gratitud, emocions i records compartits . Es va reconèixer el valor, sacrifici i entrega amb què aquestes dones van servir als més vulnerables, encarnant els valors cristians d’amor, justícia i compassió .
Tot i que avui la seva presència es redueix a tres germanes, i algunes estan en procés de transició cap a altres missions a Puerto Rico i Perú, el llegat del seu pas per Alexandrí roman viu. Les seves petjades estan inscrites en la història, el cor i la identitat d’una comunitat que hi va créixer, gràcies a elles.
La seva partida no és un adéu, sinó un testimoni d’un cicle complert amb fidelitat al carisma de Joaquima de Vedruna, que continua bategant a cada vida tocada pel servei!
José Luis Morales, exdirector del Centre Educatiu Joaquina de Vedruna
