Aprofitant aquest temps d’Advent, ens trobem amb totes les persones que anem fent camí a la missió Vedruna-Haití: el personal de l’escola, del centre de salut, la potabilitzadora i el projecte dels pollastres. Un espai per compartir la vida.
Si es busca una definició es podria dir que va ser un “compartir amb tot el nostre ésser i escoltar amb les orelles i el cor”. Es feia difícil contenir les llàgrimes, predominaven sentiments d’agraïment de poder-nos trobar, de ser part d’aquesta família Vedruna, però també d’impotència, fragilitat, desconcert davant la situació d’inseguretat i inestabilitat en què les bandes armades tenen el país.
Ho dividim en dues parts. La primera, en tres moments. En un primer moment compartim com ens sentim. Posteriorment amb el símbol de foc, cremem tot el que volem deixar el 2023, perquè sentim que no ens ajuda, també en aquest moment hi va haver espai per demanar perdó i reconèixer errors; i finalment, amb el símbol d’un cor gran i un de petit per a cada participant, compartim el que volem i necessitem portar amb nosaltres per al 2024.
A la segona part ens deixarem il·luminar pel profeta Isaïes al capítol 61, 1-2, 10-11. El profeta ens va portar a reconèixer la presència de Déu que ens consola, que trenca les nostres cadenes i ens convida a consolar, a anunciar la Bona Nova a través de gestos com la solidaritat i l’acolliment. (Fonds Parisien, en aquest moment, és un dels sectors on les bandes armades no han entrat, cosa que facilita que arribin moltes persones d’altres barris on els bandits han entrat cremant cases, segrestant la seva gent i fins i tot donant mort a altres )
Per acabar, vam donar gràcies a Déu perquè sabem que no estem sols, que Ell ens acompanya; també, vam donar les gràcies per tantes persones que se solidaritzen amb les seves oracions i amb aportacions econòmiques que arriben a través de la comunitat de germanes.
Hna. Camil·la de Jesús, CCV
