Com a jove de la comunitat Vedruna de Bata, a Guinea Equatorial, recentment vaig poder assistir a una sessió de Mater Christi a Gabon, el tema principal del qual va ser la formació de les joves professes. Mater Christi és una subcomissió de les Comissió de Formació de la Conferència de Superiors Majors de Gabon (COSMAG).
L’objectiu d’aquesta formació és ajudar les joves professes a prendre consciència del seu comportament davant dels obstacles i de la seva vida de dona consagrada . Durant la setmana que va durar la formació, vam treballar en 12 unitats que ens van permetre aprofundir la nostra reflexió de joves professes.
Per exemple, a la primera unitat, parlem de la persona i el seu dinamisme: com podem reconèixer a través del comportament de la persona els seus afectes, necessitats i desitjos. Nosaltres, com a joves professes, hem de tenir autocontrol per viure millor a la comunitat. Hi ha vegades que patim perquè no ens prenem el temps de mirar dins nostre per veure quina ha estat la meva actitud envers la meva germana o situació. També observem com reaccionem davant els obstacles: defensa, injúria i transgressió… Davant d’això, necessitem saber gestionar les nostres emocions, deixant-nos acompanyar, compartir i perdonar, i això ja ens porta pel camí de la maduració, ja que aprenem a relativitzar les coses… Seguint l’exemple de Crist, que és el valor dels valors de la nostra vida cels.
En la formació, també parlem de la persona consagrada, configurant en la nostra imatge Crist allà on estiguem, i testimoniant la seva presència vivint els nostres tres vots . El do de Crist obedient, fent sempre la voluntat del seu pare: nosaltres també com a joves professes hem de deixar fer la voluntat dels nostres dirigents. Com a Crist cast i pobre, se’ns han donat els mitjans humans i cristians que ens poden ajudar a avançar en les nostres vides.
També ressaltem la importància de la formació : per això hem de deixar-nos educar. Això implica l’oblit d’una mateixa, per fer allò que la congregació necessita, no allò que nosaltres volem. I la importància de l’acompanyament, l’obertura, la confiança en la persona que ens acompanya per acabar.
Hna. Rosette Kazunga, ccv
