Felicitats Família per aquests 75 anys de presència en aquest país!
Amb el goig propi del que significa celebrar els 75 anys de la presència Vedruna al nostre Perú aquest 14 de gener, amb diverses celebracions, vam donar per acabat aquest any Jubilar.
És la vida mateixa que se’ns omple de goig quan som testimonis del caminar continu de les germanes en aquest temps, passos que les van portar a diversos llocs amb possibilitats de viure el nostre carisma Vedruna, un carisma que és de tots i per a tots.
Ha estat un any en què l’alegria de la trobada va ser present a través de signes fraterns, música, danses, oració i acció de gràcies als llocs on van arribar les germanes: Sullana, Luya, Celendín, Pucallpa, Ermità i Poble Lliure a Lima .
El dissabte 13 de gener la comunitat de germanes, laïcat, i MJV de l’Ermità, ens van acollir organitzant una jornada en què vam poder conèixer la feina sobretot de dones a les Olles comunes, els barris on van arribar en el transcurs dels anys i després una tarda molt divertida en què l’esperit dels joves es va posar de manifest amb testimonis, dinàmiques, cants i balls.
El diumenge 14 va ser la celebració de tancament de l’Any Jubilar, una Eucaristia celebrada per Monsenyor Carlos Castillo, Arquebisbe de Lima, i sacerdots amics, la qual va reunir fraternalment totes les persones dels diferents llocs del país, laïcat, catequistes, exalumnes, professors , col·laboradors, amics, promotors de salut, dirigents de menjadors populars, veïns, … respirant-se un ambient fratern que només teixeix el temps, l’escolta, el lliurament, l’acompanyament i el servei per a glòria a Déu i amor als germans.
Hi era present tota la Família Vedruna
La urgència sentida per la Congregació de seguir responent al desig de Joaquima de voler abraçar les necessitats de tots els pobles, fa que sorgeixin noves trucades, i com diu el nostre últim Document Capitular, cal néixer de nou, trobant el desig de caminar cap a una espiritualitat integral i ecològica, una manera de relacionar-nos com a art de la trobada, una vida en missió creadora, una manera de viure com a Família, il·lusionades pel Regne, disponibles per al canvi, contagiant esperança, acollint allò nou amb afecte, amplitud de cor i decisió de construir. Segur que Joaquima no surt de la seva sorpresa per la nostra aposta a néixer de nou.
Aquesta història continua perquè ser Vedruna és no parar, és estar atentes a les necessitats dels temps, és una invitació constant a seguir caminant.
Gina Pardo Valdespino, LV de Lima
Vet aquí alguns testimonis de laics que ens van acompanyar en aquests esdeveniments:
Una experiència inoblidable, màgica i meravellosa
“Vam conèixer la Comunitat de l’Ermità de Lima, on les germanes ja van pels 48 anys de presència.
Visitem les olles Cor de Jesús N° 1 i 2, també alguna de les capelles de la Parròquia: Santa Joaquina de Vedruna (a l’AH Sant Albino) i Mare de Déu del Carme de Sant Camil.
A la capella de Santa Joaquina ens van rebre amb cants i vam conèixer diverses activitats de projecció a la comunitat realitzades per les germanes.
Conèixer de prop, caminar i veure la realitat dels pobladors de la zona és gratificant; moltes de nosaltres només coneixíem aquestes poblacions a través dels reportatges dels mitjans de comunicació. Caminar i pujar cada esglaó va ser recarregar-nos d’energia perquè no sabíem les noves activitats que avui es plasmen en una realitat concreta, un treball ardu de 75 anys de presència de les germanes al Perú.
L’organització, la planificació i l’execució es van veure plasmades en aquesta obra que és avui una realitat i es constitueix en agent de canvi social i religiós; aconseguint millorar com a persones, sent els més beneficiats els més petits.
Les mostres d’afecte de cada poblador les vam poder observar a l’abraçada fraterna i d’acollida a cadascuna de les que ens vam fer present”
Carolina Novoa Luy, de l’LV de Sullana
Som testimonis d´una celebració especial
“Aquests tres bells dies de convivència, hem sentit l’afecte amb què se’ls recorda cadascuna de les germanes que han treballat desinteressadament pel carisma Vedruna.
Al llarg d’aquests 75 anys van sembrar un camí, amb molt d’amor, involucrant cada poblador de les zones on van treballar, sentint-se cada dia part d’ells, complint així el primer manament de Déu: estimar el proïsme com un mateix.
Com a poble de Déu, cadascú representava una cultura, llengua i forma de pensar, mantenint així un diàleg reflexiu, brindant una adequada orientació i conselleria, una escolta activa perquè sempre van sentir una vocació de servei, seguint els passos de la nostra mare Santa Joaquina de Vedruna.
El seu carisma és la principal font de saviesa, sembrant la llavor que fins avui perdura i que seguirà a través del temps”.
No és possible oblidar la feina que han fet en passar per cada comunitat!
Comunitat Laïcal “Seguidores de Joaquina”, de Sullana
