Entre febrer i abril del 2025, les germanes María Teresa Cuervo i Maggie D’Costa viatgen en representació de l’Equip General a la Província de VedrunAmérica.
Tot seguit compartim la segona crònica del seu viatge, entre els dies 24 de febrer i 9 de març de 2025, que van passar a Cuba juntament amb la comunitat de germanes d’Aguada de Pasajero, i els Laics associats a Palma Soriano. Va ser allà on van celebrar el dia de la Fundació de la Congregació, el 26 de febrer.
Aigua de Passatgers
La comunitat de quatre germanes a Aguada de Pasajeros realitza diverses tasques pastorals i educatives.
La nostra primera visita va ser a la parròquia de Jesús Nazareno . Compartim amb un grup petit de la comunitat cristiana la Paraula i després el pa eucarístic. És gratificant escoltar els ecos que l’Evangeli té a les seves vides i la connexió espontània amb la realitat. Per exemple, les peticions són per situacions concretes de salut, actituds de servei, solidaritat i un gran agraïment per la pluja que esperaven amb urgència des de fa molt de temps. Acompanyen aquest grup dues de les germanes. Com que a la parròquia no hi ha capellà, les germanes, juntament amb els membres de la comunitat cristiana, s’encarreguen diàriament de tota la dinàmica de la comunitat, acompanyant la pastoral parroquial. El bisbe celebra l’Eucaristia els divendres i els diumenges.
També acompanyen les comunitats cristianes dels camps i bateyes, zones de la perifèria. A més, les germanes desenvolupen un treball amb Càritas, on atenen 15 ancians, brindant-los el dinar. També donen suport a un grup de persones amb discapacitat o limitacions psíquiques.
Dues de les germanes són treballadores de l’estat a l’àrea de l’educació . Ens sentim molt contentes en saber, a través d’alguns docents i personal administratiu, la valoració que tenen de les germanes les autoritats educatives per les aportacions en l’animació i l’organització del col·legi. Es valoren molt les visites que fan a les cases dels estudiants quan falten a classe o estan malalts.
Finalment, a la distància, i amb els recursos que tenen – escassos i creatius- acompanyen la comunitat de Laics Associats i amics Vedruna.
Visitem el col·legi Capità San Luis -Eliseo Diegue-, jove que va participar i va morir en revolució. En aquest col·legi treballen dues de les germanes: una com a directora i una altra com a docent. Vam saludar algunes mestres, la secretària i vam veure l’ambient de l’escola. Allà hi assisteixen molts, ja que és el centre que imparteix educació a la generació de 12 a 15 anys.
A més, també vam caminar pels barris de la perifèria del poble d’Aguadas de Pasajeros , i vam poder visitar la capella de la Real Campiña i el Batey de Venero.
Trobada amb el Bisbe d’Holguín
Visitem a Emilito A. bisbe d’Holguín. Ens va acollir amb molt d’afecte, recordant les germanes que van compartir el treball pastoral amb ell a la seva diòcesi. Sempre que en té ocasió, manifesta el seu agraïment. A la tertúlia del sopar a la casa sacerdotal ens va compartir una mica de la realitat del país.
Comunitat de Laics associats de Palma Soriano
La comunitat està ubicada a Palma Soriano, a unes 12 hores a la carretera des de la Comunitat Vedruna d’Aguada de Passatgers.
És una comunitat integrada per 12 laics, que tenen la seva missió a la parròquia. S’encarreguen d’animar la litúrgia els dies que els correspon, participar en les catequesis de preparació per als sagraments i fer visites als malalts. A més, aquells que no poden sortir de casa per diverses raons, com ara problemes de salut, acullen comunitats cristianes a casa seva. Durant la nostra visita, vam tenir l’oportunitat de trobar-nos amb dues laiques Vedruna a casa, ja que estan malaltes i les religioses que resideixen en el que va ser casa nostra
Celebracions del 26 de febrer
El dia 26 de febrer compartim la celebració de la Paraula amb algunes de les persones més properes a les germanes, pertanyents als diferents grups que elles acompanyen i animen. L’ambient familiar ens va fer gaudir, no només per la participació en la celebració, sinó per la solidaritat i ajuda dels veïns, que fins i tot prestaven les cadires perquè estiguéssim tots còmodes.
El grup Betània , integrat per adolescents, joves i adults, va oferir un concert amb motiu dels 199 anys de la fundació de la congregació. Al repertori es van incloure algunes cançons d’Ain Karem, adaptades amb arranjaments a l’estil cubà. Els solistes també van interpretar en anglès diverses melodies cubanes que han tingut èxit als Estats Units. Aquest grup va ser fundat per les germanes i, actualment, és acompanyat per Aníbal, professor de música.
També vam tenir una trobada amb el grup d’adolescents “Bojos per Jesús” , amb qui vam compartir una oració per celebrar els 199 anys de la fundació de la Congregació. Van fer interessants ressons de la carta que Joaquima va escriure al bisbe de Vic, Pau de Jesús Corcuera, sol·licitant permís per a la fundació: es van fixar que Joaquima va començar amb joves pobres, vivien de la feina, la solidaritat i ajuda a la gent. En acabar la celebració de la Paraula compartim un refresc amb una galeta. Hi va haver una dinàmica i una rifa amb premis molt senzills.
Algunes particularitats que ens han cridat l’atenció han estat:
- Cuba és un poble que té especial afecte per la Verge La nostra Senyora de la Caritat del Coure . La seva festa és el 8 de setembre i gairebé ningú no es perd la celebració.
- El transport és divers , són recursius. Com que no hi ha combustible, són molts els recursos alternatius que utilitzen per al transport: carretes tirades per un cavall, tricicles, taxis, bicicletes, “riquimbili”, que és una moto amb una petita carrosseria…
- Les carreteres estan gairebé buides , ja no hi ha combustible per implementar els mitjans públics de transport. Això afecta molts aspectes: per exemple, el metge que ha de visitar les famílies es mou amb el mètode que anomenen “demanar ampolla”, el que altres llocs es diu fer dit, crispeta, auto stop. I, si no ho aconsegueix, es resigna a allò que fan molts: caminar, i caminar, i caminar…
- La creativitat i recursos del poble és admirable la manera com superen les dificultats i mancances. Per exemple, amb una llauna de tonyina buida fan un reverber, per escalfar el menjar.
- Crida l’atenció la quantitat de gent gran que treballen , els desplaçaments que fan amb bicicleta o carretes.
- Una expressió que ens va cridar l’atenció va ser “Va al doctor, però ha de portar vestit”. Això vol dir que el pacient ha de portar un regal que d’alguna manera garanteix una atenció especial.
Les altres cròniques de la visita ja estan disponibles:
