Entre febrer i abril de 2025, les germanes María Teresa Cuervo i Maggie D’Costa viatgen en representació de l’Equip General a la Província de VedrunAmérica .
A continuació compartim la tercera crònica del seu viatge, entre els dies 9 i 27 de març del 2025, que van passar a República Dominicana i Haití.
República Dominicana
Sant Felip de Vila Mella
La nostra primera trobada va ser amb les tres germanes de la comunitat de Villa Mella . Viuen al sector occident de la ciutat, una zona que té marcades arrels i expressions significatives de la cultura negra.
Les germanes es dediquen a ser presència significativa, com a veïnes i acompanyants del servei de salut. A més, també intervenen en la formació tècnica dels joves i l’acompanyament de la pastoral Vedruna a l’escola Vedruna de las Palmas. Compartim també amb alguns membres de la comunitat cristiana Sant Felip Apòstol i el sacerdot Rafael Puentes.
Mentre vam estar a Villa Mella, vam acompanyar la comunitat cristiana a la Caminada de la Fe : una activitat que se celebra el primer divendres de Quaresma, en què es demana per les famílies, la pau i la salut. A les 4 de la tarda, amb una calor intensa, un grup de persones de la parròquia es va reunir per donar inici a la marxa. Comencem amb una reflexió sobre què significa caminar junts, el propòsit dels moments de silenci i les precaucions necessàries durant el recorregut, atès que la via és molt transitada per transport públic i motos.
Ens trobem també amb les Amigues Vedruna de Villa Mella . Són un grup de 35 integrants, la majoria dones, unides per la persona de Joaquima de Vedruna. Després d’un procés formatiu i de participació a les comunitats cristianes de base, han cultivat un profund compromís cristià, el qual han concretat a través de diversos voluntariats en àrees com la salut, l’educació i les comunitats cristianes. Es reuneixen un cop al mes per coordinar els torns de visites als malalts i el manteniment del centre de salut Santa Joaquina.
Anteriorment, s’encarregaven de la biblioteca, però avui dia l’accés a internet i els telèfons mòbils han tancat aquest cicle de servei. Lamenten la pèrdua de la lectura, la trobada entre els veïns i les oportunitats d’acompanyar les tasques escolars. Aquest grup valora profundament els processos formatius i l’acompanyament brindat per les germanes, que ha estat constant durant més de 40 anys. Agraeixen sincerament la incondicionalitat, proximitat i creativitat en la formació, sempre adaptada a les necessitats del grup ia l’entorn on viuen. Les reunions mensuals, a més d’abordar l’agenda corresponent, constitueixen també un espai de trobada on comparteixen tant el gratificant com el dolorós que experimenten a les seves famílies.
A Santo Domingo també visitem la zona colonial: el centre de la ciutat, el malecón que defensa a la ciutat de les fortes onades i al seu torn embelleix a la mateixa amb espai recreatius. de la memòria històrica que s’hi recull. A la vorera següent a la placeta hi ha l’altar a la pàtria.
Al malecón es troba també la majestuosa escultura de Fra Antonio Montesinos , qui es va preocupar per defensar els indígenes de l’atropellament dels colonitzadors:
Digueu, amb quin dret i amb quina justícia teniu en tan cruel i horrible servitud aquests indis? Amb quina auctoritat heu fet tan detestables guerres a aquesta gent que estaven a les seves terres manses i pacífiques, on tan infinites, amb mort i estralls mai sentits heu consumit? […] Aquests, no són homes?
Dispensari mèdic Santa Joaquina de Vedruna
Aquest és un petit centre mèdic que presta servei en diverses àrees de salut a les persones del sector. Els serveis són valorats per l’atenció propera i familiar que es presten a les àrees de laboratori, medicina general, pediatria, ginecologia i odontologia.
El cos professional presta els seus serveis com un voluntariat, ja que el centre no compta amb els mitjans econòmics per remunerar els professionals de la salut. Només reben una aportació simbòlica, comparada amb el que poden guanyar en un consultori particular o contracte per l’estat. El somni és que algun dia l’estat els inclogués a la planilla de pagament. L’acollida als pacients i el servei de neteja i embelliment està a càrrec del voluntariat de les Amigues Vedruna, que es reparteix els torns de servei de la setmana d’acord amb les possibilitats.
Centre Vedruna de capacitació tècnica
Aquest és un espai formatiu professional a nivell tècnic per a les persones del sector, especialment joves, majoritàriament majors de 18 anys. En conveni amb l’ Institut Nacional de Formació Tecnico Professional ( INFOTEC ) imparteixen diversos cursos per treballar en caixer bancari, farmàcia, modisteria, diverses àrees de bellesa, manualitats amb material de reciclatge…
Les instal·lacions són senzilles, 4 aules amb una capacitat no més gran de 25 estudiants cadascuna. Les persones que coordinen el centre tenen la satisfacció que molts dels estudiants aconsegueixen feina o d’acord amb les seves possibilitats econòmiques inicien microemprenedories.
L?equip que coordina el centre està integrat per cinc laics, acompanyats per una germana. L’ambient és senzill i de treball en equip, en què cadascuna de les integrants té un rol, recolzant-se mútuament perquè el projecte segueixi endavant.
Comunitat dels Guandules
Avui dia, les tres germanes d’aquesta comunitat continuen sent una presència constant al lloc, actuant com a veïnes que contribueixen segons les seves possibilitats i en sintonia amb la realitat del sector. Acompanyen la vida inserida al barri, el caminar de la gent senzilla, els adolescents i joves, participant de les seves cerques i esperances a través de la formació contextualitzada a les necessitats específiques de cada generació. Una de les germanes és, a més, la directora de l’Escola Vedruna Las Palmas.
El grup d’ Amigas Vedruna del barri Los Guandules està compost per al voltant de 20 persones, la majoria dones, que es reuneixen una vegada al mes.
En una tarda, vam tenir l’oportunitat de passar temps amb moltes d’elles. Durant aquesta trobada, van compartir la dinàmica de les seves reunions, les quals es realitzen una vegada al mes. de la parròquia a través de cants, lectures, la benvinguda a les celebracions i la catequesi, entre d’altres. Aquest grup, ple de fe i dedicació, representa una font important de suport i compromís amb la comunitat, reflectint l’esperit de servei i amor que caracteritza la família Vedruna.
Escola Vedruna de Las Palmas
Aquesta és una institució educativa dirigida per una germana i un equip de gestió. Els mestres són designats per l’Estat, igual que els materials educatius, la provisió dels quals també depèn d’aquesta instància. Tot i això, l’escola és responsable de buscar els recursos necessaris per al manteniment de la infraestructura i les millores a les seves instal·lacions. Aquí la comunitat Vedruna acompanya el procés educatiu , des de l’estil de la Proposta Educativa Vedruna, enfortint l’espiritualitat i la filosofia Vedruna.
L’equip educatiu ha expressat la seva satisfacció per l’ambient familiar que es viu al centre. Hi ha una gestió adequada, marcada per la col·laboració, el suport mutu i la responsabilitat de cada membre en el seu rol específic. jornada diària escolar implica quedar exposats al carrer jugant, sense complir les tasques ni continuar amb el procés d’aprenentatge.
Escola Fe i Alegria Matilde
En aquest lloc, les germanes van desenvolupar un treball educatiu sociopastoral profundament compromès. Matilda va ser la primera germana dominicana, que va morir molt jove.
Comunitat de Sabaneta
La comunitat es dedica a mostrar el rostre del Bon Jesús des del Carisma Vedruna, sent misericordioses i compromeses amb els empobrits i la seva causa; sensibles a la realitat social i ecològica, acollint les persones que vénen a casa nostra de manera especial als joves i amb qui compartim la vida en missió, promovent una cultura vocacional.
Aquí vam conèixer els joves del campament d’estiu , que tenen de 15 a 24 anys. S’encarreguen de preparar i fer unes setmanes de vacances alternatives per als nens d’aquesta zona rural. A més d’organitzar diverses activitats recreatives, formatives i creatives, ells conviden les persones de la zona a col·laborar en el berenar dels infants.
També vam estar amb les Amigues Vedruna de Sabaneta , que estan iniciant el procés formatiu sobre la vida dels laics a l’Església, les seves crides i compromisos. Tots són mestres del col·legi públic Federico García Godoy, lloc on treballa una de les nostres germanes. El seu compromís cristià el viuen a la família i realitzant visites als malalts, participant en els diversos grups de la parròquia: benvinguda a les celebracions, visites als malalts, lectores i el ministeri del cant.
Assemblea de República Dominicana
Vam tenir l’assemblea de les germanes de la República Dominicana, van participar les set germanes que són al país. Treballem el tema de la sinodalitat i el lideratge compartit. En aquest espai van poder compartir que se senten confirmades i reconeixent que s’han fet alguns passos en aquestes àrees, tant a nivell de país com de la província. Hi va haver ressonàncies al voltant de com ser creatives i buscar maneres de reforçar les comunitats més fràgils.
Tenen consciència de si mateixes no només com a Carib, sinó com a part de la província sencera de VedrunAmèrica. Hi ha un gran desig per generar una dinàmica al continent de manera que es tanquin les menys presències possibles, així com posar-se en actitud de discerniment per determinar quines presències reforçar, quines acompanyar fins al tancament i quines tancar ja, perquè no hi ha cap altra alternativa.
Va ser una jornada agradable i vam acabar amb el dinar i una perllongada sobretaula.
Més que particularitats, a la República Dominicana ens va cridar l’atenció la varietat de noms que al Carib se li dóna a les fruites i tubercles: per exemple, la papaia aquí és lletosa, mentre que a la maracujà se’l coneix com a xinola. També ens fixem en les paraules per al transport: a l’ús de les motos com a transport públic es diu conchar, ia l’autobús de servei públic, guagua. Una botiga petita de queviures se li diu satisfet.
També notem que moltes persones tenen sobrenoms i s’ha donat el cas que després de conèixer-les així per molts anys, no en coneguin el nom veritable. Aquesta experiència la vam tenir aquests dies en una de les reunions: vam estar amb una senyora veïna, coneguda de tota la vida i quan li vam demanar presentar-se, ningú no en coneixia el nom veritable. Alguns exemples dels sobrenoms: Esteban és Pulungo, Altagracia és Petín, Angela és Negra, Camila Aidé és Ibelice…
Finalment, escoltem una cridanera creença popular , comptat per la persona que el va experimentar a la seva família. Una mare de família va tenir 13 fills, dels quals els sis primers van morir per diversos per motius de salut i edats diferents. La mare, sense obtenir resposta dels metges del perquè de la mort dels seus fills, acudeix a una endevina. Ella li diu que el nen que és viu té la solució: consisteix en quan ell estigui jugant, tranquil, li pegui. Amb dolor la mare ho va fer ia partir d?aquí els seus 7 fills van sobreviure.
Haití
A causa de la situació de violència i inseguretat a Haití, les tres germanes aquí presents van decidir sortir del país abans del tancament de la frontera. Després d’un profund discerniment i amb gran dolor, es van instal·lar en un punt fronterer a República Dominicana, concretament a Jimaní , el novembre de 2024. Aquest punt fronterer es troba entre Haití i la República Dominicana, i per ell transita el subministrament de queviures, materials de construcció, productes industrials, entre d’altres, cap a Puerto Prínci. A la seva nova ubicació, les germanes continuen acompanyant la missió a Haití , i al poble de Jimaní han començat a desenvolupar activitats pastorals i socials en col·laboració amb l’ ONG Montalvo , dirigida pels pares jesuïtes.
Atesa la situació actual de violència a Haití i el tancament de la frontera, la comunitat acompanya, tant de manera virtual com presencial quan és possible i necessari, els educadors, el Centre de Salut i la potabilitzadora d’aigua, a la frontera. Aquesta comunitat té els objectius següents:
- 1. Deixar-se humanitzar pel poble , aprenent dels seus valors, com la simplicitat del seu estil de vida, de la seva cultura, escoltant els clams, els somnis i els anhels. Tenint l’oïda atent a Déu; els ulls fixos en Jesús, identificant-se amb Ell i fent-ho el centre de la seva vida; i els peus a la realitat patint del nostre món, comprometent-nos amb el projecte alliberador de Jesús.
- 2. Viure amb prou , acceptant allò diferent, defensant el dret a una vida digna per a tots i totes . En aquesta realitat que vivim, som cridades a escoltar els gemecs d’aquesta terra maltractada, saquejada, fent créixer en nosaltres i en la missió que portem entre mans una sensibilitat creixent pel que fa a l’ambient ia la cura de la natura. (Família Vedruna, Casa de Portes Obertes, Nº.3)
- 3. Conrear relacions d’amor i tendresa amb Déu i tota la creació , fent de la comunitat un lloc d’acolliment de cada persona tal com és. Amb la Parròquia de Sant Josep, els responsables dels quals són els claretians, estan buscant el seu lloc d’inserció a la mateixa.
La trobada amb les germanes d?aquesta comunitat va tenir lloc al carrer, entre dos galpons del mercat, envoltades pel soroll dels camions que proveïen les botigues. Aquest ambient va ser molt significatiu per a nosaltres, ja que reflecteix de manera palpable la realitat d’Haití i el que significa estar inserides al mig dels més pobres. Al diàleg, van sorgir quatre elements clau que van coincidir amb les nostres pròpies reflexions:
- La consciència de la presència del Déu de la Vida , qui camina al costat del seu poble
- La confiança que les germanes i la Congregació hi han dipositat
- La comunicació constant que mantenen, acompanyant-los tant a distància com a la proximitat per resoldre inquietuds
- La reafirmació que els serveis que ofereixen són absolutament necessaris , especialment en aquest context d’emergència. L’educació, l’alimentació i la salut són fonamentals perquè els nens puguin tirar endavant i, amb el temps, convertir-se en agents de transformació en realitat.
Comunitat La Llimona
Es dedica a donar suport i oferir un procés de formació i catequesi sacramental. Aquí es troba Betania Montero, representant d’ ACNUR a Jimaní. Com a treballadora social, s’encarrega d’estar atenta i prestar atenció als nens, especialment als nens Haitians deportats. S’encarrega de donar a conèixer els drets dels nens nascuts a terra dominicana. També hi ha Mateo Austin, representant de CEDECO, que treballa pels drets humans, especialment amb els Haitians deportats.
De Haití, la nostra percepció és que a gairebé ningú li interessa la solució del conflicte que hi té lloc. Tanmateix, els haitians somien i arribaran el dia en què tot estigui organitzat i en pau. han de ser deportats al seu país, quan veuen o presenten el perill de la deportació, corren i fugen.
Les altres cròniques de la visita ja estan disponibles:
