Entre febrer i abril del 2025, les germanes María Teresa Cuervo i Maggie D’Costa viatgen en representació de l’Equip General a la Província de VedrunAmérica.
A continuació compartim la quarta i última crònica del seu viatge, entre els dies 27 de març i 19 d’abril del 2025, quan van ser a Puerto Rico i els Estats Units.
Puerto Rico
Comunitat de Guaynabo
Celebrant 75 anys de presència , d’animar, acompanyar i servir en els àmbits de l’educació, el treball social, la pastoral i la salut, el petit grup de germanes Vedruna de Puerto Rico inicia una nova etapa.
A causa de la fragilitat i l’edat avançada de les germanes, i davant de la impossibilitat de rebre reforços des de Vedrunamérica, després d’un llarg discerniment s’ha pres la decisió de tancar aquesta presència. No obstant això, s’obre una nova modalitat: dues germanes, Ada Miriam i Virgenmina, continuaran a Puerto Rico compartint la vida comunitària i la cura mutu al costat de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül ; mentre que la tercera, María del Carmen, amb 91 anys va destinada a Lima, Perú.
La celebració de l´Eucaristia d´acció de gràcies i enviament de les tres germanes que conformaven la comunitat va ser un moment profundament especial. L’Eucaristia va ser presidida per Monsenyor Eusebio Ramos Morales, bisbe de Caguas, i va comptar amb una notable i admirable resposta a la invitació: amics, coneguts, laics associats i membres de la Vida Religiosa es van fer presents per acompanyar aquest moment tan significatiu. Compartim amb la comunitat cristiana d’Aibonito; el bisbe de Sant Joan de Puerto Rico, Monsenyor Roberto González N.; el President de la Conferència de Religiosos de Puerto Rico, Fausto Cruz, Claretiano; la secretària de la Conferència de Religiosos de Puerto Rico, el responsable de la Vida religiosa de la diòcesi, Alfonso Guzmán OFM; la degana de la Universitat Interamericana; Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paul i religiosos d’altres congregacions; a més de nombroses amigues i amics Vedruna, entre els quals s’explicaven els Laics Associats d’Aibonito.
L’ambient va estar marcat per una barreja d’alegria i tristesa, viscudes amb gran intensitat i fondària . En la seva homilia, Monsenyor Ramos va subratllar la crida a la fidelitat a la Vida Religiosa, i va destacar que, amb aquesta nova etapa, les Germanes Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül i les Carmelites de la Caritat Vedruna emprenen a Puerto Rico una experiència inèdita: la vivència de l’ajuda mútua i el vivència de l’ajuda mútua. Aquesta iniciativa obre pas a un nou horitzó a la Vida Religiosa, amb un enfocament intercongregacional que podrà inspirar experiències similars en altres contextos.
De Puerto Rico, ens va cridar l’atenció el següent:
- El coquí de Puerto Rico és una petita granota arbòria ( amphibia ) nativa de la illa de Puerto Rico. Es caracteritza pel seu cridaner so, que sona com “co-qui”, el qual utilitza per atraure les femelles durant la temporada de reproducció. Es diu al poble que “el coquí només canta a Puerto Rico”.
- La solidaritat, afecte i proximitat de la gent que ha passat per la vida de les germanes en 75 anys a Puerto Rico. La gratitud és immensa i ho expressen no només amb paraules, escrits, frases, sinó que ho acompanyen amb detalls.
- Es va realitzar un petit mercat amb els objectes de la casa i les pertinences de les germanes, que es venien a preus simbòlics als veïns que desitjaven tenir un record de les germanes.
- L’ actitud de les germanes Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül va ser profundament generosa i fraterna. No només es van oferir amb promptitud a ajudar-nos a recollir la casa, sinó que també van mostrar una hospitalitat i un afecte entranyables cap a les nostres germanes. Repetien sovint una frase que sintetitza l’esperit compartit: “Ens uneix la Caritat”. Per part seva, les nostres germanes han experimentat avenços significatius en la seva integració a la nova comunitat. El primer moment d’acollida i de benvinguda les va impactar profundament. Trobar-se en una comunitat formada per 25 germanes els va brindar un sentit de seguretat i pertinença que ha estat clau en aquest procés de transició.
A la web també es poden llegir aquests dos articles sobre l’enviament missioner de les tres germanes de Puerto Rico:
Estats Units
Comunitat de Washington
En aquesta comunitat hi ha quatre germanes Vedruna, que es dediquen a acompanyar els processos dels immigrants, especialment llatinoamericans, ja sigui en organitzacions oa la parròquia de Sant Bernat. També sostenen la vulnerabilitat en la malaltia i l’edat avançada de les nostres germanes.
A més, una d’elles participa a la junta directiva d’ UNANIMA Internacional : una Organització No Governamental (ONG) amb Estatus Consultiu Especial davant del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC). Fundada el 2002, està composta per 23 congregacions de religioses , entre les quals hi ha la nostra congregació Carmelites de la Caritat Vedruna.
La primera trobada comunitaria va tenir lloc a la residència de gent gran, on viu la nostra germana Maria Rosa. Va ser un espai breu però molt significatiu, ja que malgrat les limitacions d’edat i salut de les germanes grans vam poder compartir un moment de trobada familiar juntament amb Migdalia i Maureen. Adaptem la nostra proposta comunitària a les circumstàncies del moment, cosa que va permetre que fos un veritable gest de comunió i afecte.
També vam tenir un sopar i una trobada d’agraïment amb persones amigues de les germanes , que han acompanyat o participat als inicis —ja fa 70 anys— de la nostra missió als Estats Units. Hi van ser presents les persones enviades per l’assegurança de salut, que han col·laborat amb nosaltres en la cura de les germanes malaltes des d’aproximadament l’any 2003.
Vam tenir l’oportunitat de visitar el Panteó de les germanes, així com la Parròquia Sant Bernat de Clairvaux i La nostra Senyora de Fàtima, dues parròquies que comparteixen un mateix edifici; i també visitem The Basilica of the National Shrine of the Immaculate. A més, amb la germana Maureen vam estar a la Fundació GHRC – The Guatemala Human Rights Commission USA , que dóna suport jurídic, ajuda i protegeix els emigrants guatemalencs, i allà compartim amb Verónica Serrano.
Als Estats Units ens va cridar l’atenció el següent:
- Les senyores –o acompanyants– migrants, enviades pel govern, que cuiden les germanes durant unes hores del dia, van destacar el seu agraïment pel tracte rebut d’ afecte, respecte i sentir-se en família . Van subratllar que és diferent treballar amb les germanes que no pas en una família particular.
- Els que van ser joves en el seu temps, van recordar i agrair l’esforç de les germanes de formar-los i preparar-los per al futur . Avui realment han tirat endavant, a més de tenir elements per acompanyar els fills en el procés de creixement i maduració.
- Els amics destaquen com des dels inicis, essent una congregació d’origen espanyol, les germanes majoritàriament espanyoles i una nord-americana viuen l’opció de seguiment a Jesús, en el seu compromís social i una pastoral que respon a la realitat . Van ressaltar a més la seva preocupació constant per formar líders.
- Crida l’atenció com les germanes van sembrar les bases perquè els llatins fossin autònoms i capaços d’organitzar-se dins de la comunitat cristiana . Avui dia, poc s’esmenta els qui van preparar els llatins per construir un millor futur, cosa que evidencia que les germanes van saber retirar-se en el moment adequat, permetent així el seu creixement.
- Ens criden l’atenció els horaris de menjars : al migdia és un menjar molt lleuger, com un sandvitx, i el menjar fort o formal és sobre les 6 pm
- Un altre detall important és que les portes de les cases estan obertes i les propietats no tenen murs alts de concret o material similar que aïlli o separi dels veïns.
Les altres cròniques de la visita ja estan disponibles:
