Cristina Inogés: escoltar el Poble de Déu en el procés Sinodal

Al número 35 de la revista Diàleg i Trobada , dedicada a la sinodalitat, vam tenir l’honor d’entrevistar Cristina Inogés .

Cristina Inogés, nascuda a Saragossa, és una dona catòlica. Va estudiar teologia a la Facultat protestant de Madrid, SEUT, i està compromesa en moltes realitats eclesials. En aquest moment té un paper rellevant en el desenvolupament del Sínode dels Bisbes sobre la Sinodalitat, i forma part de la Comissió Metodològica de la XVI Assemblea General Ordinària.

Durant deu anys (2004-2014), va col·laborar amb la Facultat de Teologia de Gotinga (Alemanya), participant en les publicacions online . Actualment col·labora en Lectures diàries , de l’Església Evangèlica del Riu de la Plata (Argentina).

Ha publicat nombrosos llibres i articles en diverses revistes, com Vida Nueva , Revista 21, Donne, Chiesa, Mondo –suplement femení de L’Osservatore Romano–, La Razón, i Revista Ecclesia .

En aquesta conversa explorem la importància d’escoltar diverses veus i de caminar junts en aquest moment de renovació eclesial. Al llarg de l’entrevista, es destaquen els desafiaments i les esperances que acompanyen aquest procés sinodal, especialment pel que fa a la inclusió i el paper de les dones a l’Església.

Li agraïm que hagi acceptat compartir amb nosaltres la seva experiència sinodal, la visió que ella té de l’Església en aquest moment històric de renovació i els passos que es van fent en el reconeixement de la dona a l’Església.


DYE: Com se sent una dona entre tant home eclesial, que sempre han manifestat una certa superioritat?

De mica en mica van canviant algunes actituds. Em sento bé perquè, sobretot, el que és important en aquest moment és el Sínode de la sinodalitat.

El poble de Déu no són només els ‘homes eclesials’, és molt més ampli.

DYE: Què podries compartir de la teva última experiència al Sínode?

La primera Assemblea de les dues que tindrà aquest Sínode, la veritat és que ha resultat molt interessant. S’ha vist clarament que l’Església és aquest poliedre de què parla Francesc.

L’ambient de treball va ser bo i, el que és més important, és que hi va haver molta escolta que s’ha demostrat fonamental en la reconstrucció de l’Església sinodal.

Poder parlar directament amb persones d’altres cultures, saber de les seves inquietuds, pors, esperances, conviccions… Escoltar-nos tots i junts escoltar l’Esperit va ser veritablement una experiència profundament impactant.

DYE: Ens imaginem que no tot van ser diàlegs fàcils. Com vau superar les dificultats?

Amb aquesta conversa a l’Esperit. Allí no es tractava de ‘la meva idea’, la meva Església’, ‘la meva comunitat’..- Es tractava de l’Església universal i aquesta metodologia de treball va ajudar molt.

DYE: Podíeu comptar amb la presència del Papa Francesc? Vas parlar personalment amb Ell?

Quan treballàvem als cercles menors –els grups de treball- Francesc no hi era. Ell venia quan hi havia ‘Congregació General’ que és quan cada cercle explica a la resta de l’Assemblea els acords assolits en el tema que cadascú tractava. Francesc sempre va ser molt respectuós i va parlar dues vegades. Sempre arribava amb molt de temps perquè poguéssim acostar-nos i parlar amb ell, fer-nos fotos…

Sí, vaig poder parlar amb ell una mica més d’una estona una tarda que va arribar amb més temps de l’habitual i jo era a l’aula Pau VI, gairebé sola. Va ser molt interessant.

DYE: Totes som conscients que no “ho té fàcil”. Podrà continuar tirant endavant la reforma de l’Església malgrat la seva delicada salut?

Doncs això s’hauria de preguntar a ell…

DYE: Què ens diries per a la propera feina que tenim del Sínode?

És molt important treballar el document que ha sortit de l’Assemblea perquè allò que cada grup sinodal aporti serà amb el que nosaltres tornem a treballar a l’octubre d’aquest any.

A més, seguim gaudint de l’oportunitat que la nostra veu s’escolti i, sobretot, ser capaços de portar la veu dels més desafavorits i apartats de l’Església.

Hem d’entendre que a l’Església sinodal tots tenim alguna cosa a aportar des de la nostra experiència i, sobretot, fer realitat aquest claríssim missatge que va llançar Francesc a la JMJ de Lisboa, quan va dir que a l’Església “hi cabin tots, tots, tots”. Un missatge que, per altra banda, és totalment evangèlic.

DYE: Creus que les xarxes són importants en la nostra sensibilització i coneixement de la realitat social i eclesial?

Les xarxes estan tan polaritzades com la societat i la pròpia Església. En aquest moment és molt difícil que les xarxes provoquin ‘sensibilització’ davant de cap tema, perquè qualsevol assumpte que es comparteixi a les xarxes, es converteix en un camp de batalla.

Quan s’entra a les xarxes i es llegeix alguna cosa, cal anar a mitjans i fonts que siguin fiables perquè hi ha poques ‘opinions personals’ que siguin equilibrades.

Cal allunyar-se dels titulars i basar tota una reflexió en aquest titular, i anar a allò essencial. Estem assistint a la batalla campal que han provocat els comentaris sobre Fiducia supplicans en lloc d’anar al document que és clar com l’aigua.

DYE: Gràcies Cristina per tot el teu caminar compromès i no sempre, comprès.

Gràcies pel vostre interès al Sínode.


Aquesta entrevista forma part del número 35 de la nostra revista Diàleg i Trobada , dedicada al tema de la sinodalitat. Pots descarregar-la i llegir-la sencera aquí .

Recordem que el proper mes publicarem la nostra nova edició de la revista, on explorarem el tema de la dona a l’Església . Us convidem a estar atents ia seguir reflexionant amb nosaltres sobre aquests temes fonamentals!