Entrevista a Alodia Cabañas: “Sento una immensa gratitud per la meva experiència personal de fe viscuda en el silenci”

Al número 36 de la revista Diàleg i Trobada (ja disponible per descarregar a la nostra biblioteca) , aprofundim en el tema de les dones a l’Església. Per això, vam tenir l’honor d’entrevistar Alodia Cabañas.

Alodia Cabañas és una mare de família, llicenciada en economia i ciències empresarials que, deixant l’exercici de la seva carrera professional i després de noves especialitzacions, es dedica a impartir Retirs, Exercicis Espirituals, cursos de meditació, projecte de vida i creixement personal i espiritual.

Col·labora a la Universitat de Deusto, Bilbao. Pertany al grup de facilitadors del Camí de Contemplació coordinat per Javier Melloni sj.

DYE: En què consisteix el teu compromís amb l’evangelització i què t’hi va moure?

El meu compromís amb l’evangelització, com a part de la meva missió i vocació, ho visc mitjançant l’acompanyament a les persones en els processos de creixement personal i espiritual.

Entenc l’evangelització com una forma de fer present l’espiritualitat cristiana al món actual, especialment en un context que es caracteritza per la recerca de sentit, la pau interior i la connexió amb allò transcendent.

Aquest compromís es concreta a través de l´espiritualitat del silenci, a apropar a les persones, la meditació contemplativa.

La meditació contemplativa convida a una experiència personal i directa de la presència de Déu, més enllà de les paraules i les accions. En aquest espai de silenci i recolliment, es desenvolupa una relació íntima amb Déu, que alhora genera una transformació interna. És una experiència vivencial que fomenta l’autoconeixement i l’obertura a allò transcendent.

La meditació contemplativa és una manera de pregar en silenci que ens pot conduir cap a la trobada amb un mateix, a la unió profunda amb Déu, a una relació autèntica amb els altres i amb tota la creació. És una experiència d’intimitat que va dotant la pròpia vida de sentit i coherència. Aquest tipus de pregària m’ha permès aprofundir en el Misteri i, a partir d’aquesta vivència, he pogut viure de manera més autèntica l’Evangeli. He experimentat que meditar no es redueix a una pràctica individual, sinó que convida a una transformació integral de la persona que impacta en la relació amb els altres.

La meva tasca fonamental és facilitar un entorn d’obertura i confiança en què les persones puguin reconnectar amb els seus propis recursos interns a través dels quals anar descobrint-se i aprofundir en la seva relació viva amb Déu.

La motivació principal per comprometre’m amb l’evangelització a través de la contemplació rau en la gratitud immensa que sento per la meva experiència personal de fe viscuda en el silenci. La relació amb Déu és un motor essencial a la meva vida omplint-la de sentit, coherència i serenitat. Aquesta relació se sosté i nodreix en el silenci. Des d’aquí sento profundament la crida a ser testimoni i compartir amb altres aquesta trobada transformadora que es gesta en el silenci i que s’irradia a tots els àmbits de la vida.

DYE: Com responen homes i dones a aquesta oferta d’espiritualitat que tu animes com a dona?

En general, les dones tendeixen a mostrar una major receptivitat cap a les propostes d’espiritualitat contemplativa que facilito, cosa que es reflecteix en una afluència més gran de dones que d’homes. Però sí que percebo que cada cop més els homes se senten atrets per enfocaments espirituals més contemplatius en què es cultiven valors com l’acolliment, la cura, la compassió, l’atenció i l’escolta interna. Tot i que aquestes qualitats tradicionalment s’han associat al món femení, actualment molts homes responen positivament a aquest estil d’espiritualitat, i es comprometen a créixer en sensibilitat.

Progressivament, tant els homes com les dones tendeixen a respondre de manera més oberta a l’espiritualitat basada en la meditació contemplativa. En aquests espais, els rols de gènere es troben més difusos i l’espiritualitat es veu com un espai compartit on tant homes com dones poden participar i liderar.

La pràctica de la meditació contemplativa ofereix un espai per a la transformació personal que va més enllà dels estereotips de gènere; un espai inclusiu on compartir lexperiència i acompanyar-se mútuament.

DYE: Has patit algun tipus de discriminació a la teva feina, pel fet de ser dona?

No he sentit cap mena de discriminació pel fet de ser dona. En tots els entorns en què m’he mogut sempre he estat ben rebuda, acollida i se m’ha facilitat tot allò necessari per poder exercir la meva feina.

No m’he trobat amb un entorn difícil, cosa que no vol dir que n’hi hagi. Sóc oferir les meves propostes en aquells espais on sento que les propostes encaixen i seran ben acollides.

Crec que no cal forçar res, que l’obertura es va donant al seu ritme, que es tracta de fer-nos conscients, d’obrir-nos-hi, de disposar-nos i oferir-nos amb confiança i amb amabilitat, per contribuir-hi a estendre ponts d’unió que permetin caminar junts, acompanyant-nos mútuament, complementant-nos, caminant en comunió.

DYE: Què significa per a la teva feina, fer-ho en xarxa, juntament amb altres persones?

La pregària contemplativa es basa en cinc suports: latenció a la postura corporal, latenció a la respiració, la postura concreta de les mans, lescolta de la paraula sagrada o mantra i la força del grup. A mesura que ens anem endinsant al camí contemplatiu, experimentem que el cinquè suport, el grup o comunitat, és el més significatiu, ens sosté. El silenci compartit facilita l’obertura a la presència fent-la més palpable.

Meditar en grup crea un sentit de comunió i connexió. L’energia i el suport col·lectiu que sorgeix quan diverses persones s’uneixen a pregar promou una experiència més profunda d’unitat o connexió amb el transcendent. També enforteix la motivació i en fomenta el compromís personal. Això és especialment important quan es busca mantenir una pràctica regular.

El grup, la xarxa potencia i enriqueix els processos individuals. La presència de diverses persones pot generar un camp energètic conjunt que ajuda a aprofundir la pràctica individual. L’estat de presència dels participants es pot amplificar i sostenir mútuament. Es crea una sinergia col·lectiva.

La interacció amb altres en un entorn meditatiu facilita també un nivell d’atenció i entrega més elevat al moment present.

Tot això ho puc percebre de manera palpable entre els participants quan acompanyo retirs o trobades grupals. I també el vivenci a nivell personal amb molta força en el caminar conjunt amb els companys de “Camí de Contemplació”. Compartir aquest profund anhel de silenci amb els altres i sentir que formen part d’una comunitat orant, enforteix la fe. És per això que sento molta gratitud. I aquesta és la força d’on neix el meu compromís amb el camí contemplatiu.

DYE: Sorgeixen noves dones per acompanyar processos d’espiritualitat?

Sembla que en els darrers anys s’està donant un enfortiment del paper de les dones a l’àmbit de l’espiritualitat, amb un nombre creixent de dones que acompanyen processos espirituals, no només en contextos religiosos tradicionals, sinó també en altres espais.


Aquesta entrevista forma part del núm. 36 de la revista Diàleg i Trobada, dedicada al tema de les dones a l’Església. Ja es pot descarregar i llegir sencera aquí:

Recordem que al maig de 2025 publicarem la nostra nova edició de la revista, on explorarem el tema de la pau . Us convidem a estar atents ia seguir reflexionant amb nosaltres sobre aquests temes fonamentals!