La nova edició de la revista Diálogo y Encuentro número 36 estarà disponible properament. necessitat de passar de la consciència a la implicació activa.
Avui destaquem un article de la secció Enfocament escrit per Mª Luisa Solaun, ccv, titulat Per la igualtat a l’Església . En aquest text, l’autora reflexiona sobre el paper històric de les dones a l’Església, des dels inicis del cristianisme fins als nostres dies, tot denunciant la invisibilització soferta i celebrant els moviments actuals que lluiten per la igualtat.
Mª Luisa Solaun, ccv
“Les reivindicacions dels drets legítims de les dones, a partir de la ferma convicció que home i dona tenen la mateixa dignitat, plantegen a l’Església profundes preguntes que la desafien i que no es poden eludir superficialment.”
(Evangelii Gaudium, 104)
L’amplíssim tema de la presència i la significació de la dona a l’Església està despertant cada dia més interès, més investigació i, sobretot, més qüestionaments per la seva incomprensible situació després de XX segles de cristianisme.
Ens situem davant de la desigualtat de gènere que ha travessat i travessa totes les societats en totes les èpoques. El patriarcat ha deixat a l’ombra la meitat de la humanitat, i la història oficial ignora l’aportació de la dona a molts àmbits de la vida, del saber, de l’art, de la medicina, de la literatura, de l’espiritualitat.
L’Església, a l’influx de la societat, també s’ha anat construint sobre el patriarcat i el clericalisme, a imatge d’una societat patriarcal i jerarquitzada, allunyada de Jesús de Natzaret.
A manera de pinzellades fem un recorregut sommer del caminar històric de la dona a l’Església, reconeixent que falta molt per investigar i desvetllar sobre el seu paper a l’Església dels diferents continents.
Pinzellades de la història
Partim de Jesús, que va transgredir les normes de la societat jueva del seu temps profundament patriarcal, i va dialogar amb les dones de tu a tu, tractant-les com a iguals i deixebles, com queda consignat als Evangelis. I, com diu la carta de Pau als Gàlates: “Tots els batejats en Crist us heu revestit de Crist: ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona, sou un en Crist” (3, 27-28 ).
Però, a la història de l’Església, la dona ha estat invisibilitzada. Només, des de fa uns quaranta anys, de la mà d’historiadores i biblistes feministes, en coneixem les aportacions i funcions al llarg dels segles. En tota la història del cristianisme ha ressonat el crit de la dona, fort i resilient, lent part d’alliberament arrelat a l’Església que l’ha silenciat i que avui desvetllem.
En els orígens del cristianisme, el seu paper va ser protagònic. , benefactores, màrtirs.
Cap al segle III i IV, en la nova situació del cristianisme sota l’Imperi Romà, sorgeix l’espiritualitat del desert, els homes i les dones del desert. Són les nostres Mares del desert, a l’Orient i nord d’Àfrica, dones lliures, marcades per la nuesa i la set del Misteri, apassionades per Jesús i el seu Evangeli, protagonistes d’una nova manera eclesial de vida.
A partir del segle XII coneixem grans dones a Occident, com Hildegarda de Bingen, Clara d’Assís, Caterina de Siena, Teresa de Jesús, i moltes més, que aporten mística i profetisme fins als nostres dies.
I, en aquesta Església fortament clerical i patriarcal on sembla que no hi ha espai per a la dona, va emergir el moviment de dones beguines, silenciat una vegada més, a la història oficial de l’Església.
Més d’un milió de dones als segles XIII i XIV van travessar amb la seva presència gairebé tot Europa, van viure el cristianisme amb llibertat i creativitat per expressar els seus sentiments espirituals en fidelitat a l’Evangeli. Amb llibertat, les beguines van organitzar la forma de vida i van comunicar les experiències. Va ser un moviment no institucionalitzat, amb un estil de vida senzill, un govern molt sinodal pel que afectava totes, i molt properes a la gent, comunicant-los l’Evangeli en llengua vernacla. Vivien una espiritualitat centrada en l’amor apassionat a Jesús, la pregària contemplativa i el servei als darrers en albergs, hospitals, presons.
Van ser vistes amb recel per l’Església jeràrquica i el clergat i els resultaven incòmodes en no estar sotmeses a cap autoritat masculina. Van gaudir de l’acolliment i la valoració del poble. Gràcies al suport d’alguns monestirs que van arreplegar els seus escrits i experiències, avui han arribat a nosaltres alguns dels seus noms i mística profunda.
La modernitat va portar importants canvis a la història. Els seus ideals d’igualtat, llibertat i fraternitat van posar al centre la persona humana amb el reconeixement de la seva dignitat. Va ser el començament d’una transformació lenta de les institucions i de les relacions humanes. I, en el cas de la dona, tradicionalment supeditada a l’home i l’àmbit domèstic, va obrir un horitzó de canvi, llibertat, dignitat, noves possibilitats.
A l´Església es plantegen nous dilemes entre fe i cultura, entre fe i raó, es qüestiona l´estructura fortament jerarquitzada i clerical de l´Església davant els governs parlamentaris emergents i davant la laïcitat. La dona continua irrellevant a l’Església, però sorgeixen nombroses dones carismàtiques, que viuen el cristianisme en comunitat, sense murs monacals, dedicades al servei dels desposseïts del seu temps, sota l’aprovació de l’Església. Entre elles Joaquina de Vedruna.
Proclamacions d’igualtat
La Declaració dels Drets Humans (1.948) a l’article primer estipula: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets”. És una declaració revolucionària per construir els pobles en la llibertat i la igualtat de drets de l’home i de la dona.
Des del Vaticà II, no han faltat declaracions sobre la igualtat que atorga el baptisme entre l’home i la dona. Entre altres recordem les encícliques “Evangelii Gaudium, Fratelli Tutti”, la darrera Declaració “Dignites Infinita” del Dicasteri de la Fe, sense oblidar l’Exhortació Estimada Amazònia, que reconeix la missió de la dona a les comunitats cristianes durant segles com l’ànima que els ha mantingut drets.
I, ja celebrada la segona Assemblea del Sínode de la Sinodalitat, segueix pendent el reconeixement just de la dignitat baptismal de la dona, i l’abolició de totes les formes de discriminació i exclusió que impedeixen la seva participació en igualtat a l’Església.
S’ha proclamat la mateixa dignitat i drets de l’home i la dona, i en tots els temps i cultures han existit persones que han obert espais de reconeixement i alliberament, però la realitat és que el patriarcat, el clericalisme, prevalen a les comunitats cristianes, seguidores de Jesús de Nazareth. A l’Església li costa reconèixer el lloc de la dona a l’Església des dels inicis fins avui.
Nova consciència col·lectiva
Pocs són els canvis certament que s’han donat sobre la igualtat de gènere, però el que sí que ha canviat i molt és la consciència de la dona davant del patriarcat i el clericalisme. Es percep avui dia una maduració col·lectiva i universal de la dona a tots els nivells, de manera que, en les diferents cultures, se sent un clam i un esforç comú cap a l’apoderament, que comença a donar els seus fruits.
I, alguna cosa nova sorgeix a l’Església, la teologia feminista que, al llarg dels seus 30 anys, ve interpretant la Paraula de Déu, no des de la tradicional perspectiva patriarcal sinó des de la perspectiva de gènere.
Per assenyalar simplement algun tret, la perspectiva patriarcal ens ha mostrat un Déu home, senyor, masculí, blanc, poderós, creador, que legitima el poder, el clericalisme i la subordinació i devaluació de la dona. Misteri Déu Pare-Mare, la Ruah Santa rostre femení de Déu i va elaborant símbols i llenguatges inclusius. Déu, per exemple, a Isaïes i salms, Déu és el ventre portador de vida, és la mare nutrícia, és fidelitat maternal
El que sí que és nou a la humanitat ia l’Església és el moviment actual de dones, caminant juntes i de manera coordinada a nivell mundial pel reconeixement de la igualtat a l’Església. És reclamació serena i persistent perquè consideren que la seva situació actual a l’Església vulnera els seus drets i demanen justícia pel bé de tots i totes.
És reivindicació contra tota mena de dominació i exclusió i proposa una nova masculinitat, inspirada en Jesús de Natzareth que va trencar els tabús religiosos del seu temps.
La coordinació mundial està a càrrec de Catholic Women´s Council (Consell de Dones Catòliques) que acull múltiples moviments: Indian Women Theologians Foirum, Xarxa Miriam, Associació de Mullers Cristiàs Galegues Exeria, Col·lectiu de Dones a l’Església per la Paritat , Grup de Dones i Teologia, Revolta de Dones a l’Església i molts altres.
Caminant amb altres dones
El nostre document “Néixer de Nou” del XXVIII Capítol General Vedruna, ens urgeix a prendre consciència d’aquest signe dels temps, ia donar una resposta urgent i decidida des del nostre Carisma, caminant amb altres dones per la igualtat a nivell eclesial i social.
Ens mou un profund desig de justícia i sorofraternitat, que ens porta a sumar-nos a les causes per la defensa de la dignitat de la persona, encoratjant el seu desenvolupament ple i integral inspirades en Joaquina de Vedruna.
Joaquima va obrir les portes de casa seva per acollir joves que no tenien cabuda als convents per ser pobres. construint una nova família, promovent el creixement de les joves que compartien el seu projecte i, juntes van anar construint una nova manera alliberadora de ser i estar a l’Església ia la societat Juntes. van posar les seves vides al servei de l’apoderament d’altres dones i una Església i un món més justos i igualitaris.
“Nosaltres volem comprometre’ns en moviments de dones que s’impliquen en la creació de relacions sanes, que treballen activament per eradicar la desigualtat, els abusos o la indiferència a la societat ia l’Església.”
NdN 2.3.
“Des de la Paraula i la Ruah podem regenerar el que moltes vegades veiem com a impossible, i tornar a néixer com a dones il·lusionades pel Regne, disponibles per al canvi, contagiant esperança, il·lusió, transformant la realitat i transformant-nos a nosaltres mateixes.”
NdN 9.
Som moltes i diem prou a ser invisibilitzades i silenciades. Només cal ser dominades i discriminades per raó de gènere. Treballarem unides per una societat i Església d’iguals, on la dona sigui reconeguda com a persona de ple dret amb veu i vot. Manifestarem al món el rostre femení de Déu.
