Continuem amb la nostra sèrie d´entrevistes als nous equips provincials. Aquesta vegada, és el torn del nou Equip Provincial d’Europa, nomenat el mes de març passat. Aquest equip està conformat per María Gracia Gil, que va exercir ja aquesta responsabilitat fins al 2021, Mª Inmaculada Eibe, infermera, doctora en Teologia i membre del grup musical Ain Karen; Mª Dolors Bosch, fins ara delegada de la Zona C, que abasta Catalunya; Carmen Montes, que ha exercit com a delegada provincial els últims mesos; Mª Immaculada Gala, delegada de Vida Consagrada a la diòcesi de Tànger; Montserrat Fenosa, coordinadora de l’Eix de Justícia, Pau i Integritat de la Creació (JPIC) de la Província d’Europa; i Teo Corral, que, després d’haver treballat a diversos països del continent africà, va posar en marxa, amb una altra germana Vedruna, una casa a Deusto oberta a dones migrants.
En aquesta conversa, explorem les perspectives, les estratègies i els objectius de l’equip per afrontar els desafiaments actuals i futurs. Inspirats per les propostes del darrer Capítol, aquest equip està cridat a liderar amb un esperit sinodal, promovent la participació i la sostenibilitat en totes les formes.
Davant les realitats més desafiadores que existeixen a la seva Província, quines estratègies han considerat com a nou Equip Provincial per afrontar-les i sembrar vida com a Família Vedruna?
Som molt conscients que això és un projecte de totes i que volem fer un camí sinodal amb l’exercici d’un lideratge compartit que:
- Genera vies de participació, propicia el discerniment en comú, facilita la reflexió i responsabilitat en la presa de decisions a la vida quotidiana.
- Potencia l’escolta del que es diu i fins i tot del que no es diu, dóna espai al silenci a les trobades personals, comunitàries, provincials.
- Abraça els conflictes com a companyes i companys de camí, amb diàleg, respecte, empatia, fomentant la implicació responsable de cada membre del grup de la comunitat en la seva resolució (NdN 54).
- Compte amb la diversitat, la reconeix com a riquesa i la canalitza cap al major bé.
- És capaç de demanar perdó i donar espai a les segones oportunitats.
- Facilita, propicia la cooperació i capacitat de tots i totes per tal de generar vincles d’interdependència.
- Trena una interrelació, desposseïdes de judicis, estereotips i condemnes, que deixa espai a l’anhel i la decisió d’arribar a teixir juntes.
A la llum de les propostes sorgides al Capítol, quins aspectes específics consideren de la seva província podria deixar enrere per donar espai a noves iniciatives i renovació?
Necessitem deixar enrere el desencís i la desesperança, cosa que ja no és adequada per a aquest moment, abandonar pràctiques no sostenibles i maneres de viure en què l’empenta cap a allò nou ho sentim frenat per diferents factors: dificultats per abraçar la realitat personal i comunitària; l’aferrament a la nostra, la por a moure’ns i al canvi; la dificultat a apostar pel bé comú; un sentiment agut de desesperança davant l’empobriment i l’exclusió de moltes persones i davant els conflictes mundials. Tot això ens produeix impotència, tristesa i fins i tot ens porta a desentendre’ns perquè ens sembla que no hi podem fer res o gairebé res. Tot i això, quan anem al pou del nostre cor i el compartim, connectem amb un alè que dura i escoltem la crida a “néixer de nou”, a deixar-nos fer per l’Esperit.
Sentim la necessitat de deixar els vells sòls i d’endinsar-nos en sòls nous . Inspirades per la Samaritana i el Samarità, voldríem ser cercadores de pous i de camins nous en aquest temps de poda i de creixements en què vivim. Necessitem viure la vida amb més sentit i desitgem organitzar-nos de manera nova i sostenible. Som conscients que allò que vivim avui és fonamental perquè les generacions futures puguin viure també amb sentit. Per això, el discerniment en comú que estem realitzant és molt necessari.
Sentim la necessitat de viure l’ equilibri entre la cura del que existeix i l’obertura al que és nou . Entre nosaltres hi ha moltes germanes grans i hi ha també un petit grup de joves en formació inicial i un altre grup anomenat “Generacions més joves” que volen implicar-se a la Província amb el que comporta per a totes d’obertura al que és nou.
Quines són les principals fites i objectius que l’Equip Provincial es planteja assolir durant aquest nou període, en resposta a les necessitats i desafiaments identificats al Capítol ia la realitat provincial?
1.- Promoure i encoratjar la vida en missió de les germanes, comunitats, laics/ques fomentant vivament el sentit d’unitat i vitalitat i així formar part decidida del grup dels qui viuen i anuncien la Bona Nova de Jesús.
Per això desitgem d’una banda, concretar, aterrar posar cara a un projecte de missió per a 8 o 10 anys impulsant unes opcions prioritàries, assumides per totes i segons la realitat, necessitats i possibilitats i en continuïtat amb el discerniment realitzat; i per altra banda donar cobertura als projectes que avui són resposta a necessitats.
2.- Propiciar un acompanyament proper a germanes i comunitats romanent particularment atentes a aquelles que ho requereixen de manera especial.
Per això volem fer efectiva una organització de comunitats en continuïtat amb el discerniment realitzat i que faci possible un acompanyament segons situacions i en proximitat.
3.- Garantir una organització àgil i flexible que permeti viure com a FV a Missió.
Per això desitgem posar la “llum curta”, comptant amb diferents Eixos, Xarxes i Comissions que acompanyen la missió que duem a terme en diferents àmbits: administració, comunicació, educació, formació, inserció, pastoral juvenil vocacional, promoció de la justícia, pau i integritat de la creació, protecció, secretaria i salut. I posar també la “llum llarga”, que ens permeti entreveure cap a quines prioritats, des de les necessitats del món i les nostres pròpies, necessitem apuntar al futur, en un període de 3 anys.
4.- Actuar com a garants de la sostenibilitat per possibilitar el futur de la FV
En el context actual de deteriorament de la Casa comuna , com planegen abordar com a Província els desafiaments mediambientals i quines accions específiques podrien emprendre per contribuir a la sostenibilitat?
Volem avançar en la cura i acompanyament holístic a les persones que formen part dels diferents àmbits, des d’una espiritualitat integral i ecològica que, sostinguda en la vivència de la Ruah de Déu a cada criatura, ens capacita cada cop més per teixir complicitats i construir ponts entre nosaltres i amb els qui es troben als marges (cf. NdN 6).
Desitgem encoratjar el compromís amb la nostra Casa comuna i amb els qui l’habitem, que brolla d’aquesta espiritualitat de la cura i de la minoritat evangèlica i teixeix fils de cura i tendresa en les nostres relacions amb les persones, amb altres éssers vius o inerts del nostre planeta i amb les coses, i que defensa la vida davant d’una cultura del descart de moltes i de l’abús dels recursos.
Ens proposem també sumar a campanyes de xarxes externes o bé com a Veu Vedruna, per exemple:
- Campanya per una vida digna al costat de les persones en moviment i les de les diverses perifèries que trobem a la nostra Província.
- Campanya per la reducció de la petjada de CO2 escoltant els crits del planeta i, en general.
- Animant unes relacions noviolentes entre nosaltres, al nostre entorn ia nivell global, demanant també la implicació dels nostres líders dins i fora de l’Església, dins de les nostres possibilitats .
Com pensen facilitar el diàleg obert i constructiu entre les diferents comunitats i membres de la Família Vedruna de la seva Província, de manera que es promogui una cultura sinodal?
Som conscients de la importància de la implicació de tots/es en el nostre Projecte de vida i missió, cosa que requereix un saludable exercici d’obertura, participació, transparència, informació, propiciar en allò quotidià l’exercici del lideratge compartit a partir d’estructures que ho possibiliten: assemblees i EPAS més amplis, consulta prèvia als canvis, escolta noves propostes i ser conseqüents donant raó de les conclusions, etc.
Aquest dibuix expressa per a nosaltres la cultura sinodal. Hi apareixen dos braços que són la Terra que ens sosté i que ens va teixint. Totes formem part d’aquest teixit i ens anem entreteixint mútuament amb diversitat de colors i posicions. Cadascú al seu moment, en el seu procés. Un cop iniciat el teixit, el que fem cadascuna/o repercuteix en les altres. Si una es rendeix, altres cauen.
En aquest teixit hi ha la possibilitat d’equivocar-se i aleshores? Doncs es desfà i es torna a teixir. El que no hi ha és la possibilitat de no ocupar cadascú el seu lloc perquè queda un lloc que és difícil suplir. Algú podria dir: Si amb prou feines es nota!, però si tu no hi ets, es nota i el teixit perd qualitat.
