Nou Equip Provincial del Japó: “Necessitem crear més oportunitats per al diàleg a les comunitats i afavorir les experiències positives”

El primer any serà el de la Reconciliació. El segon, el de l’Oració Confiada. I el tercer, coincidint amb el bicentenari de la Fundació Vedruna, serà un any d’acció de gràcies i d’esperança.

Així ha planificat el proper trienni el nou Equip Provincial del Japó, encapçalat per Teresa Mitsue Shirahama, que ha tornat al país després d’haver viscut sis anys a Roma com a membre de l’Equip General. Amb ella ha estat triada Elizabet Hagiwara Tokuko (a l’esquerra de la foto), que a més participa com a representant de la Província del Japó a la Comissió Internacional de Justícia, Pau i Integritat de la Creació, i Ryoko María Hasunuma (a la dreta de la foto), que ja va formar part de l’anterior Equip Provincial com a consellera.

A la llum de les propostes sorgides al Capítol, quins aspectes específics consideren que la seva província podria deixar enrere per donar espai a noves iniciatives i renovació?

Volem deixar enrere les nostres idees i actituds autoreferencials. Això és, l’egocentrisme, l’actitud tancada al diàleg, les actituds ofensives que brollen de la por, la manca d’amabilitat en la convivència comunitària, el negativisme, l’activisme que procura fugir al treball excessiu…

Davant les realitats més desafiadores que existeixen a la seva Província, quines estratègies han considerat com a nou Equip Provincial per afrontar-les i sembrar vida com a Família Vedruna?

En primer lloc, unir-nos a l’Única Aspiració com a consagrades. A la comunitat, necessitem crear un espai i un temps per expressar la nostra aspiració més profunda de viure la nostra Vida Consagrada, utilitzant per això el mètode de la Indagació Apreciativa [un enfocament de canvi organitzacional que apel·la potser de les persones i de les organitzacions , ia les seves il·lusions, a diferència d’altres models que es basen en un diagnòstic de les debilitats i problemes]. En segon lloc, prendre consciència de viure personalment i comunitària a partir del “Lloc Central del Desig de Déu” a la nostra vida. I en tercer lloc, expressar i visualitzar comunitàriament una vivència positiva, posar més atenció en les coses positives i dialogar amb serenitat i amabilitat quan hi hagi coses negatives per millorar.

Tot això volem començar a viure-ho en aquest trienni en què celebrarem el Bicentenari de Fundació de la Congregació. El primer any és per viure “l’Any de Reconciliació”. El segon, l’Any de Pregària Confiada. I el tercer serà Any d´Acció de Gràcies i d´Esperança.

Quines són les principals fites i objectius que l’Equip Provincial es planteja assolir durant aquest nou període, en resposta a les necessitats i desafiaments identificats al Capítol ia la realitat provincial?

El primer és iniciar el discerniment sobre la reestructuració de la Província dins AMA, incloent la Missió Xina. Necessitem també discernir sobre les obres educatives, el Col·legi Aitoku i el Jardí d’Infància a Kadoma. I animar la Pastoral Juvenil i Vocacional.

En el context actual de deteriorament de la Casa comuna, com planegen abordar com a Província els desafiaments mediambientals i quines accions específiques podrien emprendre per contribuir a la sostenibilitat?

Després d’avaluar el que hem fet fins ara com a comunitat i província, el repte serà involucrar les persones de la parròquia on treballem i ens unir a altres grups en aquesta Missió de Cura de la Mare Terra. També aspirem a prendre més consciència i viure l’espiritualitat integral i ecològica. Per dur a terme aquests objectius, plantegem cercar un dia de formació, orientat per una persona preparada.

Com pensen facilitar el diàleg obert i constructiu entre les diferents comunitats i membres de la Família Vedruna de la seva Província, de manera que es promogui una cultura sinodal?

Necessitem crear més oportunitats per al diàleg a les comunitats ia la Província i afavorir les experiències positives amb mètodes adequats. Per això organitzarem una xerrada sobre el diàleg o comunicació en la vida humana. És important a més conèixer el mètode que ens ajudi a entendre sobre els mecanismes psíquics humans perquè puguem prendre més consciència de nosaltres mateixes.